Guerra a l’est d’Europa

Rússia reactiva l’ofensiva per envoltar Kíiv

El Govern ucraïnès admet la mort de 1.300 militars, mentre s’obre un corredor humanitari per portar aliments i medicines a l’assetjada Mariúpol

REUTERS

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Sense èxits militars d’envergadura als fronts del nord, i amb l’ofensiva del sud concentrada en la conquesta del port de Mariúpol, les tropes del Kremlin han intensificat els atacs als voltants de Kíiv, amb l’aparent ànim, segons els comandaments militars ucraïnesos, d’envoltar la ciutat d’una vegada per sempre. Malgrat la renovada empenta dels soldats del Kremlin, el president Volodímir Zelenski es manté desafiador, i promet que l’enemic només aconseguirà entrar a la capital si «ens destrueixen tots».

L’aeròdrom de Vassilkiv, al sud de la gran metròpoli ucraïnesa, ha sigut destruït aquest dissabte pels míssils russos, mentre que al nord-oest també s’han registrat violents enfrontaments. Els atacants es troben a uns 25 quilòmetres de Kíiv, però la moral dels defensors de la ciutat està pels núvols després que en les últimes hores s’hagi difós un vídeo d’un atac ucraïnès contra una columna blindada a l’altura de Sikbin, als voltants orientals. A les imatges s’aprecia com una pluja d’obusos i projectils cau sobre els invasors, destruint el tanc rus que anava en primera posició i un altre vehicle situat més enrere. «Els hem disparat amb tancs i llançagranades; es s’han retirat per amagar-se als pobles dels voltants», ha assegurat a un periodista de France Presse un dels militars ucraïnesos que va prendre part en els enfrontaments, conegut com a Topaz.

D’acord amb l’Estat Major ucraïnès, els russos intenten en aquests moments eliminar les defenses del nord i l’oest de la capital russa per «bloquejar-la» i «envoltar-la».

Pèrdues militars ucraïneses

En la seva al·locució diària, el president Zelenski ha fet un primer balanç de pèrdues militars a les seves files. Ha xifrat en 1.300 el nombre de soldats ucraïnesos morts, i els ha comparat amb les 12.000 baixes que assegura que ha patit l’adversari, una proporció de 10 a 1 que satisfà el mandatari. Per la seva banda, Moscou només ha admès menys de 600 morts. Els càlculs nord-americans parlaven fa uns dies d’entre 2.000 i 4.000 morts, mentre que informes de la intel·ligència europea els feia pujar fins als 6.000. Cap d’aquestes xifres ha pogut ser confirmada de forma independent.

Al flanc sud de la guerra, durant la jornada van arribar les primeres notícies positives per a la població civil assetjada a Mariúpol. Després de diversos fracassos, les autoritats ucraïneses han aconseguit per fi obrir un corredor humanitari per portar-hi aliments i medicines. «Corredor verd obert; una caravana humanitària va sortir de Zaporíjia, al centre del país, cap a Mariúpol,» ha anunciat amb entusiasme l’alcaldia en el seu compte de Twitter. «Més de 90 tones d’aliments aniran a parar a la ciutat, que porta 11 dies bloquejada», ha continuat. Per garantir que el comboi arribava al seu destí, membres del clergat de l’Església ortodoxa han acceptat acompanyar personalment els vehicles.

A un centenar de quilòmetres de Mariúpol, concretament a Melitópol, una de les primeres localitats a caure sota el control de les forces russes, individus amb passamuntanyes han arrestat l’alcalde de la ciutat, Ivan Fedórov. En una nova mostra que la gestió de l’ocupació dels territoris conquistats no li resultarà gens fàcil al Kremlin, unes dues mil persones s’han congregat a la plaça de l’ajuntament per exigir el seu alliberament cridant «llibertat per a l’alcalde». El president Zelenski fins i tot ha demanat al seu homòleg francès, Emmanuel Macron, i al canceller alemany, Olaf Scholz, que s’involucrin personalment i tractin el tema amb el president Vladímir Putin quan hi parlin.

Notícies relacionades

El front diplomàtic també ha mostrat signes d’activitat durant les últimes hores. Aquest dissabte s’ha confirmat que russos i ucraïnesos estan negociant a través de videoconferència, després de tres rondes presencials en els primers dies del conflicte. «Les negociacions amb la delegació russa se celebren ara ininterrompudament en format vídeo; s’han creat subgrups de treball especials», ha informat al seu canal de Telegram Mikhaïl Podoliak, que encapçala les negociacions pel bàndol ucraïnès.

El to i el contingut de les converses és ben diferent, fins i tot segons el president Zelenski. «Ara, en les negociacions, la part russa ha començat a parlar de coses i no emetre ultimàtums; crec que és un enfocament fonamentalment diferent», ha constatat el mandatari. Per aturar l’ofensiva, Putin exigeix el reconeixement de la independència del Donbass i l’annexió de la península de Crimea per part de Rússia, a més de la desmilitarització del país.