Lviv La ciutat dels mil noms

Lviv (ucraïnès) és ara una ciutat d’Ucraïna que s’ha convertit en el punt de reunió d’aquells que fugen camí de Polònia. La turbulenta història del que un dia va ser una metròpolis multicultural faria les delícies d’Heràclit, el filòsof d’Efes que va dir allò que «tot flueix, tot canvia, res es manté».

Per no remuntar-nos gaire lluny, la mobilitat de les fronteres a prop de Lviv es pot circumscriure al temps de tres generacions. Un avi austrohongarès, un pare polonès i uns fills soviètics podrien ser la radiografia d’una família tipus actual de Lviv que no hagués canviat mai de residència.

Sempre que no fossin jueus, és clar. Perquè el 1910 suposaven el 30% de la població i el 1944, quan les tropes soviètiques van conquerir la ciutat als nazis, amb prou feines hi va haver 800 supervivents. Pel camí, i en camps de concentració i extermini veïns (Janowska i Belzec), van ser assassinades fins a 200.000 persones. Simon Wiesenthal, que va ser caçador de nazis, va viure en el gueto creat a la ciutat on els alemanys van recloure els 100.000 jueus natius i 100.000 més refugiats.

Com explica Philippe Sands al seu llibre ‘Este-Oeste’, és en aquesta ciutat de mil noms és on, no per casualitat, neixen els dos juristes que van crear dos conceptes que avui semblen d’aquells que sempre han existit, eterns, però que en veritat són de nou encuny. «Genocidi» i «crims contra la humanitat». Les aportacions de Raphael Lemkin i Hersch Lauterpacht, cada un per separat, van ser estrenades en el judici de Nuremberg. Fins aquell moment, qualsevol Estat podia tractar qualsevol col·lectiu com li vingués de gust.

La seqüència històrica fronterera de la ciutat és d’aquelles que no permet la mínima badada, sota el risc de perdre’s un canvi de passaports. A finals de la Primera Guerra Mundial es va acabar el domini austrohongarès sobre Lviv que es va iniciar al segle XVIII. I es va obrir una batalla, literalment, entre ucraïnesos i polonesos pel control de la ciutat. Primer, Lviv es va convertir en la capital de la república d’Ucraïna Occidental. Després, Lwów va passar a formar part de Polònia.

En el pacte naziosoviètic de 1939 i el repartiment de Polònia entre les dues potències, Lviv va caure del costat comunista. Fins que l’operació Barba-roja, el 1941, l’ofensiva nazi que se saltava el pacte Molotov-Ribbentrop, va posar Lviv sota el Reich.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Per poc temps, tot i que massa per a la comunitat jueva de Lemberik. El 1944, els soviètics van reprendre Lvov i la ciutat va passar a formar part de la República Soviètica d’Ucraïna. Va ser un temps d’estabilitat fronterera que va durar fins a la descomposició del règim comunista, el 1991. A mitjans dels 90, Lviv va tornar a formar part d’Ucraïna.