Rússia acosta els seus atacs a les fronteres de l’OTAN

A partir de dos quarts de quatre de la matinada, horari en què les sirenes antiaèries es van tornar a disparar també a la ciutat de Lviv, l’atac rus va tornar a sembrar pànic entre la població. Molts van baixar als refugis, mentre que d’altres —especialment les dones i els avis, que són els que no estan obligats a mantenir-se al país— van començar a plantejar-se seriosament abandonar Ucraïna. I és que, tal com havia amenaçat Moscou el dia anterior, quan va anunciar que consideraria un «objectiu legítim» qualsevol suport militar a Ucraïna procedent de fora de les seves fronteres, l’atac va afectar una base militar ubicada a la localitat de Iàvoriv, uns 15 quilòmetres en línia recta de la frontera amb Polònia i uns 50 quilòmetres de Lviv, ciutat ucraïnesa que fins ara havia sigut considerada «segura».

Instructors estrangers

En concret, l’atac va estar dirigit a l’anomenat Centre Internacional per a la Pau i la Seguretat (IPSC, per les seves sigles en anglès), el qual, segons declaracions de les autoritats russes recollides per les agències d’aquest país, no s’utilitzava només per emmagatzemar armes procedents d’altres països, sinó també per a l’entrenament de voluntaris estrangers. Una informació que va ser, en part, confirmada pel Govern ucraïnès. «Rússia va atacar el Centre Internacional per a la Pau i la Seguretat a prop de Lviv. Instructors estrangers treballen aquí», va afirmar en un tuit el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov.

«Aquest és un nou atac terrorista contra la pau i la seguretat a prop de les fronteres amb l’OTAN i la Unió Europea», va afegir Réznikov al demanar novament als països occidentals i l’OTAN que tanquin l’espai aeri d’Ucraïna per debilitar l’ofensiva russa. «Fins a 180 mercenaris estrangers i els seus centres d’entrenament, així com un gran lot d’armes estrangeres, han sigut destruïdes en instal·lacions militars de la regió de Lviv», va afirmar, per la seva banda, el portaveu del Ministeri de Defensa rus, Ígor Konaixénkov, que va donar una xifra diferent de la ucraïnesa respecte al nombre de morts. Per la seva banda, fonts del Govern ucraïnès no van poder confirmar a aquesta periodista la nacionalitat dels morts.

Advertències dels EUA

En qualsevol cas, l’atac arriba després que, ja divendres, l’ofensiva russa s’intensifiqués a l’oest del país, amb atacs a Ivano-Frankivsk i a Lutsk, on també hi ha un aeroport militar. Una cosa que ha fet que alguns analistes considerin que Moscou ha decidit tallar els enviaments d’armes i medecines des de l’oest cap a a Kíiv, així com cap a l’est i sud del país, on la martiritzada Mariúpol pateix un dramàtic setge des de fa dies. Tant que el mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va tornar a remarcar que la situació dels civils allà atrapats és desesperada. «Bloquegen fins i tot [la tasca] dels sacerdots de l’Església ortodoxa que acompanyen un carregament amb menjar, aigua i medecines», va dir Zelenski, en una nova intervenció pública.

Els Estats Units van voler, per la seva banda, deixar clar que si un míssil o una bomba russa caigués, encara que fos per error, a qualsevol país membre de l’OTAN, l’Aliança «respondria», segons va dir l’assessor de Seguretat Nacional nord-americana, Jake Sullivan, sense esmentar el cas de la base de Iàvoriv. A més, Sullivan va afirmar que els EUA ignoraran les amenaces de Moscou i continuaran donant assistència militar a Ucraïna. «Creiem que podrem continuar enviant quantitats substancials d’assistència militar i armes a les línies del front per ajudar els ucraïnesos a garantir que Ucraïna sigui un fracàs estratègic per a Putin», va assegurar Sullivan en declaracions a la cadena de televisió nord-americana CNN.

Notícies relacionades

La falta d’oli de gira-sol pot paralitzar la indústria en un mes

Centenars de mariners russos es neguen a desembarcar per combatre en la guerra d’Ucraïna

En aquest clima bel·licista contaminat per la propaganda, l’ONU va confirmar que un total de 596 civils ucraïnesos han mort i que 1.067 han resultat ferits des del principi de la invasió russa; unes xifres que difereixen de les anunciades pel Govern de Kíiv (com també passa amb el nombre de soldats russos i ucraïnesos morts en els combats). Un ball de xifres del qual també la població comença a desconfiar.

«Potser ho fan per mantenir alta la moral de la gent, o com a estratègia davant el món», deia Andrí, un resident de Kíiv, referint-se a les autoritats del seu país. Tot i així, el Govern ucraïnès ha tornat a parlar de fosses comunes en les quals han hagut de ser sepultades desenes de persones a causa de la falta de temps i espai per donar un digne enterrament als caiguts en la guerra. Una escenari, aquest, que en els últims dies ha sigut corroborat per diverses fotografies des del lloc dels fets.