La Creu Roja supera els 2.000 refugiats ucraïnesos allotjats a Catalunya

«Som en la fase d’emergència extrema», sentencia Ramon Jané des del punt d’acollida de nens i dones ucraïnesos a l’estació de Sants. És el coordinador de la Creu Roja a Barcelona i qui és al capdavant del dispositiu on arriba el principal flux de refugiats ucraïnesos a Catalunya.

A Sants, a l’aeroport del Prat, a l’estació de l’AVE de Figueres i a la seu de la Creu Roja a Catalunya han atès gairebé un miler de persones durant aquest dimarts. Un d’ells, el petit Alexei, de dos anys, que juga amb un cotxe de fórmula 1 ajagut al terra de l’estació. «No pot més, no podem més», sentencia la seva mare, esgotada després de 10 dies de travessia. Els que ja fa dies que són aquí es pregunten angoixats què els oferirà el futur. «¿I ara què? ¿Què passarà amb nosaltres?», es pregunta Mariia Biletska, juntament amb desenes de compatriotes, que demanen cita per sol·licitar asil, o refugi, a la comissaria de la Policia Nacional de la Verneda.

El nen arrossega un cotxet vermell, estirat a terra. Té el cap abaixat i deixa anar un badall. L’Alexei té dos anys i ja sap el que és la guerra, el que són els trets. Veí de Khàrkiv, va estar una setmana tancat en un soterrani amb la seva mare. «No estem contents d’arribar a Barcelona, a casa nostra érem feliços. Però almenys no cauen bombes i ningú et dispara... encara estem tremolant de l’ensurt, sobretot quan sentim un soroll fort», afirma la mare, la Kate. Ho demostra quan el petit sent el clic de la càmera. Un subtil moviment. «Ho sento, és que estem esgotats», segueix la Kate, de 28 anys. Van estar tres dies a Lviv, la ciutat a l’oest on se suposava que no serien atacats. Després els va tocar passar per Przemysl, Varsòvia, Berlín, Frankfurt, Avinyó i Montpeller, fins a arribar a Barcelona. La Kate viatja amb la seva cosina, la Diana, que és mare soltera de l’Alyna, una nena de la mateixa edat que l’Alexei. «Falta el meu marit, que és al front», explica la Kate. Mostra una foto al mòbil d’un home amb un passamuntanyes i un fusell.

Allotjats en hotels

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La Kate i la Diana tenen previst arribar fins a Màlaga, on les allotjarà un oncle que viu allà. El tren fins a Andalusia, l’últim a la fi, surt demà a les vuit, així que aquesta nit la passaran en un hotel habilitat per la Creu Roja. Com ells, un centenar de persones esperen als bancs de l’estació un lloc on dormir. Al dia, són unes 300 persones les que passen per l’estació de Sants, de les quals 150 necessiten allotjament de l’oenagé. Des d’inicis del conflicte, són més de 2.000 els que estan atesos en aquests allotjaments. «Tenim un acord amb el Ministeri de Migracions i continuarem acollint a través dels hotels», explica Jané, que insisteix que la principal necessitat de l’entitat és trobar traductors voluntaris d’ucraïnès. «L’impacte emocional i el cansament que porten és enorme, i és important poder relacionar-nos en la seva llengua», prossegueix Jané.

Però el de Sants no és l’únic lloc on la Creu Roja està atenent els refugiats. També a la seu central de l’entitat, al carrer de Joan d’Àustria de Barcelona, no deixen d’arribar famílies que han fugit de la guerra i no saben on deixar-se caure. «Nosaltres som a casa d’una amiga, però en 10 dies ens fan fora i no sabem cap a on haurem d’anar», sospira la Marina, al costat de les seves amigues Irina i Marina. La guerra les va agafar de vacances a Barcelona, però ja no poden tornar a casa. Surten del centre esperançades. «Ens han dit que no ens preocupem, que trobaran un lloc per a nosaltres», afirma la Marina. El carrer és ple de cotxes i furgonetes amb la matrícula ucraïnesa. No deixen d’arribar-hi famílies amb el maleter i els seients plens de roba i objectes que ja són records. Allà els voluntaris de l’entitat els donen menjar calent, els fan una primera revisió documental i juguen amb els petits. «És una forma que no s’oblidin que són nens», expliquen des de l’entitat.