Ovsiannikova & Akhmàtova; Putin & Stalin

Marina és la productora i periodista del Canal 1 de la televisió estatal russa que va irrompre amb crits de «Stop a la guerra. No a la guerra» dilluns passat a la nit en el set del programa de notícies Vremia (Temps) de més audiència. Exhibia a l’esquena de la presentadora un cartell firmat per «Russos contra la guerra», en el qual es llegia en rus i en anglès: «No creguin la propaganda. Els estan mentint». La locutora, seguint indicacions de l’estudi, va aixecar la veu per tapar les seves proclames, sense èxit, fins que, finalment, el canal va optar per posar un espai gravat.

La periodista va difondre abans un vídeo pregravat en el qual manifestava «sentir vergonya» per treballar al Canal 1 difonent «propaganda del Kremlin».

«Ara estic molt avergonyida. Avergonyida d’explicar mentides des de la pantalla de televisió. Avergonyida d’afavorir la ‘zombificació’ del poble rus».

Exhibia un llaç al coll blau i groc amb la bandera ucraïnesa. «El meu pare és ucraïnès i la meva mare russa. El que està passant a Ucraïna és un crim i Rússia és l’agressora. La responsabilitat d’aquesta agressió recau a l’esquena de Vladímir Putin. Tenim el poder de frenar aquesta bogeria. Vagin a les manifestacions. No tinguin por de res. No poden empresonar-nos a tots».

Entre tres i 15 anys de presó

Marina ha sigut arrestada immediatament. I es juga entre tres i 15 anys de presó. El 3 de març passat, un grup de diputats de la Duma (Cambra baixa del Parlament) van proposar esmenes al Codi Penal rus per criminalitzar la informació falsa deliberada sobre l’Exèrcit rus. El 4 de març van ser aprovades per les dues cambres i firmades per Putin per a la seva entrada en vigor el 5 de març.

Segons el nou article 207.3 del Codi Penal, «la difusió pública d’informació deliberadament falsa sobre l’ús de les Forces Armades de la Federació Russa i actes públics dirigits a desacreditar les Forces Armades en ordre a protegir els interessos de Rússia i dels seus ciutadans, mantenint la pau i seguretat internacional» conduirà a diferents graus de càstig des de multes fins a empresonament.

La nova llei preveu tres anys de presó per a aquells que fabriquin informacions falses (fake news) sobre l’Exèrcit i de cinc a 10 anys si qui les difon utilitza una posició oficial en un grup o organització a través de les xarxes socials. Finalment, si qui distribueix la informació falsa provoca «conseqüències socials perilloses» poden enfrontar-se a 15 anys de presó. Es castiga, així mateix, el descrèdit de l’Exèrcit que suposa definir com a «invasió» i «guerra» l’anomenada «operació militar especial» que ha llançat Putin.

L’article 58

El 207.3 recorda el cèlebre article 58 de l’antic Codi Penal soviètic. No deixa de ser interessant reproduir el relat que posa l’escriptor Eduardo Jordá en boca d’Akhmàtova.

«Óssip Mandelstam [gran poeta rus mort nascut a Varsòvia el 1891 i mort en un camp d’internament pròxim a Vladivostok el 1938] estava molt indignat pel que havia vist a Crimea i al sud d’Ucraïna durant la Gran Fam (de la qual, com és natural, no es parlava en la premsa soviètica). Un dia ens va llegir al seu apartament el famós Epígrama contra Stalin. Quan l’hi vaig sentir recitar em vaig quedar de pedra... Mai havia sentit res igual.

Els seus dits gruixuts com cucs, greixosos

i les seves paraules com pesants martells, precises

Els seus bigotis d’escarbat semblen riure

i resplendeixen les canyes de les seves botes.

Un poema escrit podia ser considerat «activitat antisoviètica», i aquests delictes (juntament amb l’alta traïció, l’espionatge, el sabotatge i el terrorisme) estaven inclosos en el terrible article 58 del nostre Codi Penal. Els condemnats per l’article 58 podien rebre penes molt severes, inclosa la «mesura suprema», és a dir, la pena de mort. Oficialment, la pena de mort havia sigut abolida de la nostra Constitució –érem un país «humanista»–, però els delictes inclosos a l’article 58 eren competència dels tribunals militars i de la Secció Especial de la policia (per desgràcia he hagut d’aprendre’m molt bé els entrellats d’aquest malson burocràtic). I aquesta jurisdicció especial sí que podia aplicar la «mesura suprema».

Jo estava a l’apartament de Mandelstam, el maig de 1934, quan els txequistas [policia política] van anar a detenir-lo. Pel que sembla, alguns dels que havíem sentit recitar el poema contra Stalin van córrer a denunciar-ho. Ningú que no hagi viscut una situació així podrà imaginar el que significa això...

Notícies relacionades

Zelenski es resigna i demana als ucraïnesos que s’oblidin d’entrar a l’OTAN

Més de tres milions de refugiats ucraïnesos en menys de tres setmanes de guerra

El 1936, Iejov [Nikolai] va substituir Iagoda [Guénrikh] al comandament de la policia secreta –o Comissariat d’Interior– i van començar les Grans Purgues [Els processos de Moscou]. A partir d’aquell moment, ningú va poder sentir-se segur en cap lloc de la Unió Soviètica. Tothom era sospitós d’haver comès un delicte comprès a l’article 58. Tothom era un possible traïdor. El propòsit de Stalin era evident: tothom havia de sentir por, molta por. A l’Alemanya nazi et condemnaven per ser jueu o per ser homosexual o per ser comunista, però els ciutadans que obeïen el Führer podien viure tranquils. A la Unió Soviètica ningú podia sentir-se tranquil per molt obedient que fos. Entre nosaltres es podia condemnar el comunista més exemplar del món per una acusació desenraonada obtinguda sota tortura. I aquí qualsevol podia ser enviat al gulag o ser executat si algú l’acusava d’haver volgut assassinar Lenin el 1918.

Els Madelstam [Óssip i la seva dona Nadejda] com tots els condemnats per l’article 58 tenien prohibit viure en una ciutat important, així que havien d’allotjar-se en petites poblacions que estiguessin a més de 105 quilòmetres de Moscou...».