Més de 37 milions de persones a la Xina, confinades per l’òmicron

És un titular gastat que la Xina pateix la pitjor crisi de coronavirus des de Wuhan. L’han merescut durant més de dos anys els successius rebrots que van eludir la seva política de tolerància zero. És inèdita la seva magnitud. Aquells rebrots d’inquietud progressiva comptaven amb desenes o centenars de casos diaris. La Xina va anunciar 5.100 nous contagis d’òmicron dimarts després de quatre dies consecutius superant el miler.

Inquieten les xifres de contagis i encara més la seva dispersió. La Xina no s’enfronta a un focus localitzat que n’hi ha prou amb aïllar-lo. Més de 37 milions de persones estan tancades a casa. Una dotzena de ciutats han ordenat confinaments complets i moltes d’altres han imposat restriccions de moviment de diferent grau. Una vintena de províncies i municipalitats comptabilitzen casos, i els experts locals alertaven recentment que la pandèmia creix de manera exponencial.

Shenzhen, la macrourbs meridional, està tancada des de diumenge. No és una ciutat qualsevol: gairebé 20 milions d’habitants, bastió de la revolució tecnològica i el quart port del món. «El meu complex immobiliari m’ha donat tres targetes per a tota la setmana que em permeten sortir dues hores per comprar l’essencial. Miren la meva bossa per comprovar que hi porto menjar quan torno», informa per telèfon Yao Fangming, consultora en la indústria de l’entreteniment i resident al districte de Futian. L’obligació de la prova PCR diària, en canvi, es compleix amb laxitud. El confinament havia de finalitzar divendres, però ja s’ha allargat fins diumenge. Abunden els anuncis oficials que recorden l’obligació de teletreballar, els carrers són buits i només circulen els vehicles autoritzats, revela.

Cap al confinament absolut

Xangai, amb 25 milions d’habitants, va tancar dies enrere escoles i parcs públics, va cancel·lar les línies d’autobusos de llarga distància i desviarà un centenar de vols internacionals per rebaixar la pressió d’hotels de quarantena i instal·lacions d’aïllament. Les seves autoritats han promès que no ordenaran el confinament absolut, però la tendència va cap allà. Després de les quirúrgiques tancades d’immobles rere algun positiu detectat es dicten ara els preventius de districtes sencers. May, relacions públiques d’una empresa de moda, contesta des del supermercat. A la secció de fruita només hi ha taronges, i no li agraden les taronges. «El conserge del meu edifici m’ha dit aquesta tarda que tot el barri serà tancat demà. La comunicació oficial sol arribar a mitjanit, i llavors ja és tard per anar a comprar. Suposo que seran dos dies, però en altres zones ja n’encadenen tres». L’escola bressol de la seva filla i la seva oficina estan tancades des de dilluns.

Notícies relacionades

¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump

Estratègia de la por a la UE

Jilin, la província nord-oriental i fronterera amb Corea del Nord, és la més colpejada. Concentra gairebé la meitat dels casos i les seves autoritats emeten missatges contradictoris. «És una situació greu i complicada», però l’hauran dominat «en una setmana», han promès enmig de l’escepticisme. Els seus 30 milions d’habitants no poden sortir dels límits provincials, una mesura inèdita des que es va aplicar a Hubei en els dies més durs de Wuhan. Més de 7.000 soldats han sigut mobilitzats i s’aixequen hospitals per a l’aïllament a correcuita. Els nou milions d’habitants de Changchun ja sumen nou rondes de tests, i les fotos a les xarxes socials mostraven recentment les esperes sota la neu.

La premsa local assenyalava aquesta setmana que la Xina «és capaç de controlar» tots els focus i recordava l’acreditada eficàcia de la recepta que inclou confinaments massius, tests per a tothom i controls estrictes. Però la variant òmicron, trobada al 80% dels positius, és un rival més exigent. Els seus símptomes més lleus i el menor temps d’incubació dificulten la identificació i aïllament dels contagiats. Austràlia i Corea del Sud, que havien controlat les anteriors variants, han sucumbit a aquesta i n’han assumit la convivència. No es discuteixen els èxits de la lluita xinesa contra la pandèmia, el blindatge del país al virus i la mortaldat evitada, però torna el debat sobre la seva data de caducitat. Per jubilar-la es recorda que gairebé el 90% de la població ha rebut la pauta de vacunació completa i que el món s’encamina cap a l’obertura. Els estudis interns, no obstant, alerten que una política laxa causaria una xifra de morts que ni la societat ni el govern tolerarien.