Onada d’ofertes de lloguer de propietaris russos a Espanya

Són només part dels «moltíssims» encàrrecs que està rebent la seva agència, Spaintur, amb seu a la capital de la Costa Blanca i especialitzada en clientela russa. «Estan arribant infinitat de trucades amb dubtes», explica, i ho corroboren altres agents especialitzats en immobles per a ciutadans russos que ha consultat aquest diari a Alacant, Màlaga, València i Barcelona.

Tot va començar amb atribolats missatges de whatsapp amb caràcters ciríl·lics, tot just 72 hores després d’irrompre els carros de combat en territori ucraïnès. I van engreixar els xats telefònics segons desgranaven els telenotícies el corralito a Rússia. La por de més mesures confiscatòries a aquest i l’altre costat del teló de Putin està removent el mercat a Espanya amb ordres de venda i de lloguer.

Recorre la colònia russa a Espanya –l’INE comptava 79.485 russos el gener del 2021– la por de ser un dany col·lateral de la guerra que la UE ha declarat als oligarques de Putin; o simplement, i desconeixent els seus fonaments jurídics, el temor de les restriccions europees, entrar a la borsa de congelació d’actius decidits per la UE per l’agressió a Ucraïna.

A la recerca de la liquiditat perduda

«Al principi diuen decidits a vendre, però prefereixen llogar quan s’assessoren bé i els expliquem solucions», explica Ezouvjki. La clau es diu liquiditat. Els ciutadans russos la busquen fins i tot desesperadament. La primera reacció de pànic per la guerra i la contestació europea va ser pensar a vendre les cases a Espanya.

«Em truquen per vendre clients de la Marina Alta, d’Oriola Costa, d’Alacant i la zona d’Altea... Estan espantats, però poc disposats a rebaixes», explicava a aquest diari a finals de la setmana passada Oksana Peresadko, intermediària immobiliària amb una gran agenda a la costa alacantina. Aquesta setmana assegura que la tendència està canviant: «És millor el lloguer».

Els casos que relata l’Oksana són de russos amb una mitjana de quatre anys de residència a Espanya. Alguns van venir abans, atrets per la publicitat de xollos de la bombolla; d’altres tenen la feina a Moscou o Sant Petersburg i part de la família i els estalvis en maons en aquesta punta d’Europa; el seu pla de jubilació. «De sobte es veuen sense prou diners per pagar la seva vida allà i la casa aquí. Necessiten liquiditat ràpid», raona Peresadko, que és a més model amb nom artístic: Soviet.

«Quadra més el lloguer que la venda», explica a Barcelona Óscar Martínez Solozábal, president de l’Associació Professional d’Experts Immobiliaris. «Llogant, conserven la propietat. I per protegir-se d’una suposada confiscació, és més segur tenir la casa llogada, perquè la llei no pot danyar un tercer».

A més, opina, «és més fàcil moure per a Rússia una renda mensual de 2.000 euros que 300.000 per la venda d’un xalet. Això sí que ho para algun banc».

Qüestió de por

Cap edicte del Consell Europeu mana expropiar, congelar, confiscar o bloquejar cap bé de residents russos a la UE, només els d’aquells oligarques, polítics i militars que contribueixen a la invasió d’Ucraïna, però la por s’ha estès entre un grup social immers en el nerviosisme i, per tant, presa de rumors. Per exemple, el que podrien perdre el dret de residència.

«Molta gent ho pensa, i tem la russofòbia», diu Katerina S., agent d’Inmorusa, firma valenciana amb clientela russa, ucraïnesa, moldava.... Aquesta professional no corrobora l’onada d’ordres de venda: «Els nostres clients de València ciutat van venir a viure, a una residència no lucrativa, i ni pensen ni volen anar-se’n. El seu pis és la seva vida aquí», explica.

En no pocs casos, expliquen a Spaintur, es tracta de reunir fons per pagar la hipoteca i despeses de la casa a Espanya. «Tenen el préstec, volen pagar... però amb tot bloquejat ¿com envien diners? No poden, i prefereixen no arriscar-se que el banc es mogui», diu Ezouvjki, amo de l’agència.

«L’inversor rus que comprava a Espanya, el primer que feia és obrir un compte –explica Martínez Solozábal–. És estrany que no tinguin liquiditat aquí per aguantar una temporada, però si lloguen aquí, poden ingressar la renda al seu banc i anar fent front als pagaments...»

Aquest tipus de decisions s’estan donant també, explica aquest empresari, a Almeria i Màlaga. I no només respecte a xalets, viles o pisos comprats en el terme de la ciutat andalusa, sinó també a propietats a Vera, Marbella i Mijas. «Però s’opera a Màlaga, perquè allà es van tancar les compres al seu dia quan va esclatar la bombolla».

Jugar i perdre

No pocs russos que van ficar diners al mercat immobiliari espanyol els van fer planejant llogar. I en això estan ara, però no tant per negoci com per pura salvació.

Llogar o claudicar i vendre. La setmana va començar per a l’Aleksei amb una trucada urgent des de Benidorm. Una de les seves clientes, empresària russa el nom de la qual no revela, té un hotel de menys de 20 milions d’euros, ara tancat per la temporada baixa, i que no pot sostenir des del corralito en què s’ha convertit Rússia.

«Ella busca vendre abans que li tregui el banc», explica aquest jove immobiliari, amb 13 dels seus 32 anys viscuts a Espanya, i pendent del tràmit final per aconseguir la nacionalitat. Ho explica amb el to afligit de tants russos que reben aquests dies trucades de la premsa.

Els que s’amaren en aquesta onada de temors sobre les seves propietats no són precisament amics de Putin, ni oligarques, ni generals

ni diputats de la Duma. Al seu país estan patint conseqüències de l’estratègia del seu mandatari. «Una clienta de 50 anys, empresària, que ens havia comprat diverses propietats, ha hagut de tancar el seu negoci a Rússia –explica l’operador russoalacantí–. Volia emportar-se a tota la seva família a viure aquí, fins i tot la seva mare, ja gran. La política li ha trencat el seu somni».

A Barcelona, un intermediari i agent de manteniment i custòdia d’immobles per a russos que prefereix no publicar el seu nom relata que el seu millor client, de S’Agaró, «se’n va. M’ha demanat que li busqui comprador perquè s’emporta a la família i el que té a Dubai».

Horitzons foscos

Aquest és l’inversor rus de gamma alta; adinerat, però exclòs del cercle dels oligarques. Però també tem una congelació russòfoba un client de classe mitjana-alta, amb hipoteca en banc espanyol i un saldo pendent d’entorn100.000 euros, segons l’experiència de l’amo de Spaintur.

Són, explica, «una classe cultivada de russos, metges, arquitectes, enginyers, empresaris petits que no tenen res a veure amb Putin, que mai van pensar en una guerra i que planegen fugir de la falsa democràcia en què han convertit Rússia».

Notícies relacionades

Rússia assegura que ha pagat els 117 milions de dòlars de venciment de deute estranger

El iot de l’oligarca rus retingut a Barcelona va mirar de marxar dos dies abans

Malgrat la censura, aquesta classe professional està tan ben informada com els russos d’aquí sobre els foscos núvols que els impedeixen veure un respir econòmic si la guerra continua, i del qual és símptoma clar l’estat de coma en el qual dormen les seves targetes de crèdit.

Però aquesta gent no és l’única que està trucant a les immobiliàries russoespanyoles. Ara també arriben –«trenta avui», explica l’Aleksei– trucades d’ucraïnesos buscant sostre. «Alguna cosa per no gaire al mes», explica Peresadko. Tant ell com ella treballen amb ucraïnesos; la guerra no existeix a les seves agendes de contactes ni a les seves oficines. «Però no els podem ajudar», explica ell. De moment els propietaris no es fien de persones sense avals. «Alguns espanyols volen acollir –diu l’Oksana–, però d’altres el que busquen és una criada que cuidi la casa per 900 euros».