L’ONU estableix una relació amb l’Afganistan dels talibans sense reconèixer formalment el govern

Nacions Unides segueix, com la comunitat internacional, sense reconèixer el govern dels talibans que va aconseguir el poder a l’Afganistan l’agost després de l’abrupta retirada de les tropes liderades pels Estats Units després de 20 anys de guerra, però aquest dijous ha aprovat en el Consell de Seguretat una resolució que renova i dona força el mandat de la missió política al país. Aquest mandat estableix una relació amb «tots els actors polítics rellevants i parts interessades, incloent així que sigui necessari les autoritats rellevants», cosa que a la pràctica significa amb els talibans, que la resolució no esmenta pel nom.

El document, preparat per Noruega i sotmès a intenses negociacions, ha sigut aprovat amb 14 vots a favor. Només Rússia, que volia que el text esmentés «les autoritats de facto» i sol·licitava també l’aprovació de la presència de l’ONU per part del país amfitrió, s’ha abstingut. Malgrat no utilitzar el seu poder de veto, l’ambaixador rus, Vasili Nebenzia, ha criticat que no s’hagi consultat amb el govern afganès i ha denunciat l’«obstinada ignorància de les noves realitats» des que els talibans van aconseguir el poder.

Dones, drets humans i govern

La resolució renova per un any UNAMA, la missió de l’ONU a l’Afganistan, autoritzant tant aquesta missió com la representant especial de l’ONU per a l’Afganistan, Deborah Lyons, a «treballar estretament» amb les autoritats. Posa el focus en la promoció a l’Afganistan de la igualtat de gènere i l’empoderament de dones i nenes, «incloent educació i la participació i lideratge complets, igualitaris, significatius i segurs a tots els nivells i en totes les etapes de la presa de decisions».

La missió també promocionarà els drets humans de tots els afganesos i un govern inclusiu i representatiu. Tot i que els talibans van prometre aquesta inclusió i representació el govern és majoritàriament paixtu i no té cap dona.

«De cap manera implica reconeixement»

Mona Juul, l’ambaixadora de Noruega davant l’ONU, ha destacat després de la votació que la missió de l’ONU «té un paper crucial per exercir en la promoció de la pau i l’estabilitat a l’Afganistan i en suport al poble afganès així que encaren incertesa i reptes sense precedents». També ha volgut posar èmfasi que la resolució no representa el reconeixement formal dels talibans. «Dona a la missió un mandat sòlid per interactuar amb tots els actors rellevants en tots els aspectes d’aquest mandat. Això inclou els talibans, però de cap manera implica un reconeixement de l’ONU dels talibans», ha remarcat la diplomàtica.

L’ONU encara no ha acceptat les credencials de Suhail Shaheen, el portaveu dels talibans que Kabul va designar per ser el seu ambaixador davant les Nacions Unides.

Desastre humanitari i econòmic

Louis Charbonneau, director de l’ONU a Human Rights Watch, ha declarat que la missió «ha d’assegurar que continuarà sent els ulls i orelles de la comunitat internacional a l’Afganistan» i ha fet una crida que «documenti i informi de forma regular i pública sobre abusos de drets humans, sobretot les violacions dels drets de nenes i dones». Charbonneau també ha apressat que UNAMA «parli alt i clar sobre l’impacte de les sancions internacionals en la desastrosa situació humanitària de l’Afganistan», on més de la meitat dels 38 milions d’habitants enfronten gana i on l’ONU ha advertit que el 96% de la població podria veure’s en situació de pobresa aquest any.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La resolució aprovada aquest dijous, que contempla la coordinació i entrega d’ajuda humanitària, expressa també la profunda preocupació per la «pèssima situació econòmica i humanitària» al país. Lyons, l’enviada de l’ONU, ja va advertir a principis de mes en una altra sessió del consell de Seguretat que l’economia de l’Afganistan es dirigia a «un punt irreversible». L’organisme va fer al gener l’apel·lació més gran a donació de fons de la seva història per a un sol país, 5.000 milions de dòlars, advertint que s’acosta «una catàstrofe humanitària en tota regla».

Després de l’arribada dels talibans al poder, governs i institucions internacionals van congelar 10.000 milions de dòlars del Banc Central de l’Afganistan fora del país. La majoria d’aquests béns, 7.000 milions de dòlars, són als EUA, on els talibans estan designats com una organització terrorista. Al febrer el president, Joe Biden, va firmar una polèmica ordre per la qual, pendent de decisions judicials, la meitat d’aquests diners es podrien destinar a compensar famílies de víctimes dels atemptats de l’11-S.