Putin es rabeja amb els civils en nous atacs

La continuació d’una guerra que ningú sap quan i com acabarà també ha colpejat novament Kíiv, on parts d’un míssil van caure al matí sobre un edifici de Darnitski, una zona residencial. Com a conseqüència de l’atac, almenys una persona va morir i un altre dia més un incendi de gran magnitud es va desenvolupar al lloc de l’impacte del fragment de míssil. Posteriorment, a la tarda, els serveis d’emergència ucraïnesos també van informar d’un nou bombardeig sobre Sviatoixin, un altre suburbi de la capital ucraïnesa, en el que ja sembla una tàctica de l’Exèrcit rus per desgastar la resistència ucraïnesa a poc a poc.

Per això, en el vint-i-dosè dia de guerra, també es van continuar sentint trets als afores de la ciutat més gran d’Ucraïna, i que continués el degoteig de persones que continuen intentant sortir de la capital ucraïnesa cap a l’oest del país. Tot i que també en aquesta zona, un nou atac va ser llançat dimecres a la nit contra una estructura militar ubicada a la ciutat de Sarni, a 200 quilòmetres de Polònia i a prop del confí amb Bielorússia, segons va informar l’agència AP citant fonts locals.

Lent setge a grans ciutats

Amb tot, durant el dia, la preocupació major es va centrar a la localitat portuària de Mariúpol, on, hores després de l’atac de dimecres contra el Teatre Drama de la ciutat, els rescatadors ucraïnesos van començar a evacuar els supervivents encara amb vida que van ser trobats al búnquer antiaeri de l’edifici, que va resistir al bombardeig. D’aquesta manera van ser salvades desenes de persones, malgrat que l’immoble –abans un dels principals centres culturals de Mariúpol, reconvertit en refugi per a desplaçats amb l’inici de la guerra fa tres setmanes– va quedar reduït a runa, segons les informacions difoses per les autoritats ucraïneses, que Moscou ha rebutjat, i que, en la immediatesa, no van poder ser confirmades per fonts independents.

Més trist encara, de ser possible, han sigut les notícies procedents de Txerníhiv, una ciutat pròxima a la frontera d’Ucraïna amb Bielorússia i Rússia. Viatxeslav Txaus, cap de l’Administració Estatal d’aquesta regió, va informar que almenys 53 persones van ser traslladades als dipòsits de cadàvers de la ciutat durant el dia, com a conseqüència dels últims combats. «L’enemic està exposant la ciutat a l’artilleria sistèmica i a atacs aeris, i està destruint la infraestructura civil de Txerníhiv», va dir el representant regional, al suggerir també que s’està intentant deixar la ciutat sense aigua, gas i electricitat.

Tot i així, les autoritats ucraïneses i el Ministeri de Defensa del Regne Unit van tornar a afirmar que l’avenç rus s’ha estancat a tot el país, si bé els recomptes de soldats morts i carros de combat, blindats, i altres vehicles de guerra perduts per l’Exèrcit rus i ucraïnès són impossibles de verificar davant la falta d’informació fefaent de part dels contendents. En aquest clima, les novetats de dimecres sobre avenços en la negociació per arribar a un acord de pau van continuar sense debilitar en la població el convenciment que la guerra no acabarà ràpid i que la batalla per Kíiv encara s’ha d’entaular. «A poc a poc s’estan acostant», va ser una de les frases més repetides durant el dia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

La raó de la desconfiança van ser també les últimes declaracions realitzades pels dos bàndols, que han estat lluny d’aportar claredat. Exemple van ser les paraules del negociador ucraïnès Mikhaïlo Podoliak que va insistir que el diàleg és «complicat» i «les postures de les parts són diferents», alhora que va dir que existeix la possibilitat d’una trobada entre els presidents d’Ucraïna i Rússia, Volodímir Zelenski i Vladímir Putin. Tot seguit, Podolyak va afegir que la reconciliació «pot portar pocs dies fins a una setmana i mitja. Durant aquest temps, hem d’acostar-nos a un acord de pau».

En aquest context, una de les poques certeses és que la guerra continua segant vides de civils. En concret, segons l’oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, un total de 780 civils –dels quals, 58 menors– han mort des de l’inici del conflicte, i uns 1.200 han resultat ferits. Un dramàtic balanç en el qual també figuren els noms de cinc periodistes morts i almenys tres ferits, i al qual cal sumar-hi els més de 3 milions de desplaçats que han fugit a altres zones d’Ucraïna o a altres països veïns, des de l’inici del fratricida conflicte bèl·lic.