Rússia i Ucraïna debaten un pla sobre la neutralitat de Kíiv per posar fi a la guerra

Rússia i Ucraïna podrien estar prop d’un pla de pau, segons ha revelat aquest dimecres el ‘Financial Times’. Es tracta d’un pla amb 15 punts que inclou un alto el foc i la retirada de les tropes russes si Kíiv es declara neutral i accepta límits a les seves capacitats militars, segons han explicat al rotatiu esmentat tres fonts involucrades en les converses que mantenen els dos països. El cap de l’equip negociador d’Ucraïna, Mikhaïlo Podoliak, ha explicat que es tracta de la proposta de Moscou.

El document, que s’hauria començat a negociar aquest dilluns, també inclou que Ucraïna renunciï a la seva intenció d’ingressar a l’OTAN i es comprometi a no acollir bases d’exèrcits estrangers o d’armament a canvi de la protecció d’aliats com els EUA, el Regne Unit i Turquia. Les negociacions es desenvolupen mentre l’Exèrcit del Kremlin manté els bombardejos sobre diferents ciutats del país veí.

Dilluns, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ja va declarar que renunciava a entrar a l’Aliança Atlàntica malgrat haver escoltat durant anys que «les portes estaven suposadament obertes».

A primera hora d’aquest dimecres, ja s’havia anunciat un cert acostament entre Ucraïna i Rússia, les postures de la qual semblaven més optimistes que fa dies. El ministre d’Exteriors rus, Seguei Lavrov, va assegurar que «s’està a prop» d’obtenir un acord sobre les garanties de seguretat i la neutralitat d’Ucraïna s’està discutint seriosament. Per la seva banda, Zelenski va apuntar que les posicions en les negociacions amb Rússia per a un alto el foc són ara més realistes, però que encara es necessita temps perquè les decisions «siguin d’interès per a Ucraïna».

«Les negociacions no són fàcils per raons òbvies, tot i que hi ha esperança d’arribar a un compromís. Hi ha una sèrie de formulacions dels acords amb Ucraïna sobre l’estatut de neutralitat i les garanties de seguretat que estan a punt d’aconseguir-se», ha avançat Lavrov.

En concret, el ministre d’Exteriors rus ha apuntat que les qüestions clau són la seguretat de les persones a l’est d’Ucraïna –on es troba la zona del Donbass, amb les autoproclamades repúbliques independents prorusses de Donetsk i Lugansk–, la desmilitarització d’Ucraïna i els drets de les persones russòfones al país veí.

Negociacions «més realistes» per a Ucraïna

Per la seva banda, en un discurs publicat aquesta matinada, Zelenski va ressaltar que les negociacions amb Rússia per a un alto el foc són ara més realistes, tot i que va precisar que encara es necessita temps perquè les decisions «siguin d’interès per a Ucraïna». En el seu últim missatge, realitzat al començament del vint-i-unè dia d’invasió russa, el líder ucraïnès ha indicat que «és difícil, però important» negociar i que encara «es necessiten esforços» perquè «tota guerra acabi en un acord».

«Les reunions continuen. Segons m’han dit, les posicions en les negociacions sonen més realistes. No obstant, encara es necessita temps perquè les decisions siguin d’interès per a Ucraïna», va assenyalar Zelenski en el seu missatge.

Les negociacions entre Rússia i Ucraïna s’han reprès aquest dimecres i, segons ha dit al finalitzar el segon dia d’aquesta tercera ronda de negociació l’assessor de Zelenski, Mikhaïlo Podoliak, tot i que persisteixen grans diferències entre les parts, encara és possible arribar a un compromís. Bàsicament, les negociacions miren d’aconseguir un alto el foc que permeti l’establiment de corredors humanitaris precisos i segurs i, a partir d’allà, s’entraria en la part més política relativa a les qüestions que van motivar la invasió russa d’Ucraïna i la guerra, que va començar el 24 de febrer.

Rússia exigeix fonamentalment que Ucraïna renunciï a integrar-se com a membre de l’OTAN, que reconegui l’annexió de Crimea (portada a terme el 2014) i que accepti la independència de les «repúbliques populars» de Donetsk i Lugansk, situades a la regió oriental ucraïnesa del Donbass i reconegudes per Moscou.

Ucraïna i l’OTAN

Respecte a l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN, en un missatge per videoconferència a líders dels països nòrdics i bàltics convocats a Londres pel primer ministre britànic, Boris Johnson, Zelenski va expressar dimarts la seva frustració perquè, malgrat la seva presumpta política de «portes obertes», l’Aliança no ha admès com a membre al seu país. Zelenski va dir als líders bàltics que Ucraïna no té més remei que «acceptar» això, i va instar a buscar altres vies de col·laboració militar.

Notícies relacionades

VÍDEO | Rússia bombardeja un teatre de Mariúpol on es refugiaven centenars de civils

Zelenski apel·la a Pearl Harbor i l’11-S per demanar més ajuda als EUA

En el seu missatge gravat aquesta matinada, el president ucraïnès també va acusar Rússia de cometre «nous i evidents crims de guerra» i que eren tantes les bombes que els havien llançat els russos que «és impossible comptar-les». Ha reconegut, a més, la importància de la visita que van fer ahir dimarts a Kíiv els primers ministres de Polònia, la República Txeca i Eslovènia: «Quan la nostra Kíiv és un objectiu per als invasors, és especialment important i especialment valent ser aquí, al nostre costat, al costat dels amics. Així es demostra el lideratge».

També es va referir al discurs que avui té programat per teleconferència davant el Congrés dels Estats Units: «Avui m’agradaria agrair al president [Joe] Biden i a tots els amics d’Ucraïna als Estats Units pel nou paquet de suport de 13.600 milions de dòlars per al nostre país, la nostra gent. Ho considerem com el primer pas cap a la restauració total d’Ucraïna».