Crisi amb el Marroc
¿Què és el Front Polisario i quina és la seva relació amb l’actual crisi marroquina?

tindum
El conflicte entre el regne del Marroc i el Front Polisario va començar a forjar-se als anys 70, quan Espanya encara ocupava el Sàhara Occidental, la seva colònia al nord de l’Àfrica. Després de la marxa d’Espanya el 1975, el Marroc va ocupar el territori. El Front Polisario, moviment d’alliberament nacional i anticolonialista reconegut internacionalment, va lluitar primer contra l’ocupació espanyola i actualment té com a últim objectiu el final de l’ocupació marroquina, la creació d’un Estat independent i, en el seu defecte, un grau d’autonomia més gran. El fet que Espanya hagi acollit el líder del Front Polisario Brahim Ghali, de 73 anys, per tractar-se de Covid en un hospital de Logronyo ha enervat el Govern marroquí i ha provocat la crisi migratòria que es viu a Ceuta.
¿Quan es va fundar el Front Polisario?

Sahrauís de diverses procedències –des d’estudiants al Marroc, fins a treballadors i soldats del Sàhara espanyol, passant per refugiats a Mauritània– van constituir el 10 de maig del 1973 a Zouerat (Mauritània) el Front Polisario, per aconseguir la independència del territori del domini colonial espanyol. Actualment, tenen com a objectiu el final de l’ocupació marroquina.
Un referèndum pendent

L’endemà d’haver posat fi a la presència espanyola al Sàhara Occidental, el Front Polisario va proclamar el 27 de febrer del 1976 la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). El Marroc i l’acabada de proclamar república es van embrancar en un conflicte que es va saldar amb l’acceptació de la proposta de les Nacions Unides de celebrar un referèndum amb dues propostes: independència o integració al Marroc. Una consulta que, avui en dia, encara no s’ha celebrat per negativa del Govern marroquí. El conflicte supera ja les quatre dècades i, periòdicament, l’alto el foc es trenca.
Sahrauís reallotjats en camps d’Algèria

Els campaments de refugiats sahrauís a Tindouf (Algèria) allotgen, des de fa més de quatre dècades, prop de 200.000 persones, que viuen en condicions de pobresa i vulnerabilitat. Es troben en ple desert de pedra algerià, un entorn aïllat, de clima àrid i sec, que limita les possibilitats d’autonomia productiva i, per tant, crea una alta dependència de l’ajuda externa.
¿Qui és Brahim Ghali, líder del Polisario hospitalitzat a Espanya?

El 21 d’abril, Brahim Ghali, de 73 anys, líder del Front Polisario, va ser ingressat amb una identitat falsa en un hospital de Logronyo per ser tractat de Covid i d’un càncer a l’aparell digestiu. Després del fracàs de l’intent de ser traslladat a Alemanya, el Govern espanyol es va comprometre a acceptar-lo per raons humanitàries i amb el compromís de no abordar el tema de la causa pendent que el líder té amb la justícia espanyola. Ghali està sent investigat per l’Audiència Nacional per crims de lesa humanitat comesos, presumptament, contra un denunciant sahrauí a qui van acusar de traïdor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump