Un nou mur s’aixeca a Europa

La Nadezhda, amb una veritable identitat que prefereix amagar, ha topat literalment de morros amb el que la majoria dels analistes coincideixen que passarà en l’espai postsoviètic durant els pròxims mesos i anys: una desconnexió radical, que separarà els habitants de Rússia i els seus estats aliats –Bielorússia o les autoproclamades repúbliques populars d’Ucraïna– de la resta del continent europeu i, per tant, del món occidental. O dit d’una altra manera: un nou mur de Berlín, tot i que no tingui una materialització física com la paret que va separar durant una mica més d’un quart de segle la capital d’Alemanya.

«Rússia es convertirà en un Estat pària, almenys durant un temps, un Estat amb una imatge exterior molt deteriorada, excepte per als seus aliats de sempre», avança Carmen Claudín, investigadora sènior associada al Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB). «Hi haurà un desacoblament molt intens (amb el Kremlin i els seus pròxims) en l’àmbit cultural, informatiu, econòmic i digital, a més d’un increment substancial de la presència de forces militars (de l’OTAN) als països limítrofs de Rússia amb governs que se senten legítimament en perill», apunta Nicolás de Pedro, cap d’investigació del laboratori d’idees britànic Institute for Statecraft.

Semblances i diferències

¿Quines seran les semblances i les diferències entre el mur del segle XX i el de l’actual centúria?, es pregunten els analistes. En primer lloc, la seva aparença exterior. No hi haurà «cap tanca divisòria» que simbolitzi l’existència d’aquest nou teló d’acer, tot i que els resultats siguin similars, afirma De Pedro. Els àmbits més afectats pel tancament, continua aquest politòleg, seran «internet, els viatges i la cooperació cultural, que està molt controlada pel Kremlin».

Claudín, profunda coneixedora de l’URSS per haver nascut a Moscou i ser filla de l’històric dirigent del Partit Comunista Espanyol, Fernando Claudín, expulsat el 1964 de la formació política, descarta que la separació acabi tenint el component dramàtic del segle passat. L’URSS «era un món asfixiant, un búnquer totalment tancat, i hi havia fissures (la dissidència), tot i que molt poques, i treure un document o un paper era jugar-se la vida», recorda. Per aquesta raó pensa que la situació creada sota el mandat de Putin després de la invasió d’Ucraïna «no serà comparable».

Viatges i trasllats

Els viatges i trasllats de líders polítics i empresaris per territori europeu i nord-americà es reduiran a la mínima expressió. Persones com el ministre d’Afers Exteriors, Serguei Lavrov, «poden venir només per pactar un acord sobre Ucraïna», adverteix una veterana alta funcionària europea. La congelació d’actius dels empresaris russos, a més de la «conversió del ruble en una moneda del Monopoly», descriu De Pedro, impossibilitarà fer negocis en territori europeu i nord-americà a coneguts oligarques amb interessos a l’estranger, com Roman Abramóvitx o Mikhaïl Fridman. I això, per molt que insisteixin els afectats que no tenen capacitat per influir en les decisions del líder del Kremlin, una institució que, segons aquest expert, «sabia que arribaria un aïllament tan intens» i que en el fons «encaixa en els seus plans».

Notícies relacionades

José Manuel Albares: «L’agressió il·legal i plena de Rússia a Ucraïna és un atac als valors europeus»

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El futur d’aquest mur invisible dependrà, naturalment, de l’evolució del conflicte a Ucraïna, és a dir, si s’acaba implantant un alto el foc i es poden reprendre els contactes que en aquests moments estan suspesos. Claudín pensa que algunes de les sancions «podrien ser aixecades eventualment si s’arriba a algun tipus d’acord, sobretot quan estan causant importants perjudicis a l’economia» occidental.

Aquesta investigadora afirma que Occident hauria de facilitar al ciutadà corrent la tramitació i obtenció de visats, i per contra limitar-los als membres de l’elit politicoeconòmica de Rússia: «És una manera d’impulsar els contactes i els intercanvis amb els russos corrents». De Pedro, per la seva banda, creu que la unitat exhibida per uns EUA i una Europa horroritzats en aquests primers compassos de la guerra es podria esquerdar «un cop superada la fase bèl·lica àlgida dels combats», en particular «a Alemanya», un dels grans damnificats per les sancions.