Guerra d’Ucraïna: refugiats de primera i de segona

La guerra d’Ucraïna, amb els seus tres milions de refugiats en menys d’un mes, l’èxode més ràpid des de la Segona Guerra Mundial, ha posat sobre la taula una constatació que debaten especialistes en drets humans i legislació internacional així com membres de les organitzacions no governamentals que assisteixen les persones que han fugit del seu país a conseqüència de la guerra. «Diferent tracte», «refugiats de primera i de segona», «discriminació», «component racista» són algunes de les contundents conclusions que plantegen les fonts consultades.

Per entendre la diferència de tracte als refugiats ucraïnesos respecte a refugiats d’altres nacionalitats en crisis anteriors –diferència en la qual estan d’acord els experts– cal partir que la UE ha aplicat, per primera vegada en els 20 anys de la seva existència, la Directiva de Protecció Temporal.

«La nostra guerra, els nostres refugiats»

«Aquesta directiva es va aprovar el 2001 però fins ara no s’ha utilitzat», explica Blanca Garcés, investigadora sènior del Barcelona Center for International Affairs (CIDOB). «Permet la protecció temporal de manera col·lectiva, sense l’avaluació individualitzada de cada sol·licitud d’asil, per un període de fins a tres anys», afegeix per detallar que dona dret immediat a treballar i rebre educació i assistència sanitària, entre d’altres. «En termes de dret a l’asil, no es pot distingir entre uns refugiats i d’altres. La discriminació de tracte en funció de l’origen i la nacionalitat fa molt mal», afirma la investigadora per, tot seguit, posar èmfasi que la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut del Refugiat fa menció explícita a la prohibició de qualsevol discriminació.

«Mai abans la UE havia tingut la percepció d’estar davant ‘la nostra guerra’ i ‘els nostres refugiats’; unes persones pròximes, europees (tot i que sense ser de la família oficial), rossos, de classe mitjana», planteja Garcés per entendre «el tracte diferent».

Des de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), celebren la reacció de les autoritats europees. «És com hauria de ser sempre», argumenta María Jesús Vega, portaveu de l’ACNUR a Espanya. No obstant, la gestió «positiva» d’aquesta crisi ha posat en seriosa evidència les «pèssimes» actuacions anteriors. La portaveu recorda especialment la crisi migratòria del 2015, quan milers de refugiats de la guerra de Síria van quedar abandonats a la seva sort en països limítrofs en camps de refugiats durant anys.

«Esperem que aquest pas positiu estableixi precedents en la política migratòria del futur», planteja María Jesús Vega per afegir: «És necessari harmonitzar les polítiques perquè, per exemple, no hi ha encara un mecanisme clar per a les persones que fugen de Líbia, país en descomposició amb un grau de violència molt elevat.

Una posició comuna

El director de l’oenagé Open Arms –especialitzada en salvament d’immigrants al mar–, Òscar Camps, es pregunta per què en nombroses ocasions els immigrants rescatats en el Mediterrani procedents de Síria, l’Afganistan o Àfrica, es mantenen en barcos esperant un atracament durant setmanes després de jugar-se la vida davant les facilitats que està veient en el cas dels ucraïnesos. «La igualtat que pregona el dret internacional no és tal», argumenta Camps. En el cas d’Ucraïna, –afegeix–, «hi ha hagut una campanya interessant i potent per transmetre una posició comuna, ampliada pels mitjans de comunicació».

Per a la responsable de relacions institucionals de Metges sense Fronteres (MSF), Raquel González, hi ha hagut «un doble criteri» en el tractament d’aquesta crisi migratòria respecte a anteriors, cosa que deixa en evidència que «sembla hi ha refugiats de primera i de segona».

Notícies relacionades

Els Vint-i-set debaten donar permís immediat de residència i treball als refugiats d’Ucraïna

El model sirià a Ucraïna: la incertesa de la mort en cada instant

«Els supòsits entre la guerra de Síria i Ucraïna són idèntics pel que fa a refugiats», planteja el catedràtic de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, Javier de Lucas, que també va ocupar la presidència del Comitè Espanyol d’Ajuda al Refugiat (CEAR) per afegir: «La UE podia haver activat la mateixa Directiva de Protecció Temporal per als ciutadans sirians i no ho va fer».

De Lucas no té miraments a l’hora de condemnar la gestió migratòria de la UE. «Clama al cel la discriminació» –diu– «però no és d’avui aquest doble criteri i hipocresia respecte al dret internacional». «Pot ser fins i tot que hi hagi un component racista, tot i que sigui inconscient», conclou l’analista.