Ucraïna rebutja la rendició de Mariúpol exigida per Rússia i la qualifica de «deliri»

L’assetjada ciutat ucraïnesa de Mariúpol ha rebutjat la proposta de rendició plantejada per Rússia després de qualificar-la de «deliri». «Malgrat que la situació és difícil, hem rebutjat la proposta», ha assegurat la vice primera ministra Irina Veresxuk. Moscou va oferir obrir corredors humanitaris a la malmesa ciutat durant aquest dilluns al matí si els ciutadans deposaven les armes, possibilitat que han rebutjat.

La vice primera ministra ucraïnesa ha informat d’un acord per obrir vuit corredors humanitaris per evacuar els civils de les ciutats assetjades, però la ciutat de Mariúpol no s’hi troba. Veresxuk ha informat que els esforços per arribar a Mariúpol amb subministraments humanitaris continuen fracassant i ha exigit a Moscou obrir corredors humanitaris per facilitar la sortida d’unes 400.000 persones atrapades a la ciutat, sense aigua ni electricitat mentre els combats fan estralls als carrers. Veresxuk ha assegurat que més de 7.000 persones van ser evacuades de les ciutats ucraïneses a través de corredors humanitaris diumenge, més de la meitat des de Mariúpol.

Mariúpol, un port estratègic al sud-est, és un dels principals blancs dels atacs russos. La ciutat està considerada com una connexió entre les forces russes a la península de Crimea i els territoris sota control rus al nord i est d’Ucraïna.

«Enorme crim de guerra»

Mariúpol ha patit intensos bombardejos russos des de l’inici de la invasió, el 24 de febrer. El cap de la diplomàcia de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, ha qualificat aquest dilluns com un «enorme crim de guerra» l’assalt rus a la ciutat portuària ucraïnesa de Mariúpol, sota intensos bombardejos. «El que està passant a Mariúpol és un enorme crim de guerra, [ho estan] destruint tot, bombardejant i matant a tothom», ha dit Borrell, a la seva arribada a una reunió de cancellers europeus a Brussel·les.

Per la seva banda, la ministra alemanya de Relacions Exteriors, Annalena Baerbock, ha apuntat que l’ofensiva «es tracta clarament i sense dubtes de crims de guerra». Alguns dels cancellers presents aquest dilluns a Brussel·les han esmentat que la magnitud de la destrucció justificava discussions sobre sancions addicionals contra Rússia.

L’ONU va qualificar la situació humanitària de la ciutat com a «extremadament terrible», amb «els seus pobladors enfrontats a una severa escassetat d’aliment, aigua i medicaments». En un missatge per vídeo, el president ucraïnès Volodímir Zelenski va acusar Rússia de bombardejar una escola de Mariúpol on hi havia centenars de persones allotjades. «Les forces russes han vingut a exterminar-nos, a matar-nos», va expressar.

Va ser l’últim atac potencialment devastador sobre un refugi per a civils. La setmana passada, un teatre on segons les autoritats hi havia mil persones allotjades va ser atacat i centenars d’elles continuen desaparegudes.

Deportacions

L’Ajuntament de Mariúpol ha denunciat a Telegram que milers de residents havien sigut «deportats» a Rússia durant la setmana passada. Les agències de notícies russes van confirmar que els autobusos havien portat centenars de refugiats des de Mariúpol fins a Rússia en els últims dies. En aquest sentit, la fiscal general d’Ucraïna, Irina Venediktova, ha anunciat aquest dilluns l’obertura d’una investigació en relació amb el trasllat forçós de residents d’aquesta ciutat a territori rus, als quals els haurien desposseït dels passaports.

Sobre això, l’ambaixadora dels Estats Units davant les Nacions Unides, Linda Thomas-Greenfield, va dir a la CNN que les informacions sobre les deportacions eren «preocupants» i «desmesurades» si eren certes, però va afirmar que Washington encara no les havia confirmat. Reuters no va poder verificar de manera independent les afirmacions. Rússia nega haver atacat els civils.

Notícies relacionades

VÍDEO | Rússia bombardeja un teatre de Mariúpol on es refugiaven centenars de civils

Les tropes russes sotmeten Mariúpol a un setge medieval

Rússia ha informat, el vint-i-sisè dia de la seva ofensiva a Ucraïna, que la nit passada les seves forces aèries van destruir 44 objectius militars ucraïnesos. «Durant la nit l’aviació militar i tacticooperativa va destruir 44 instal·lacions militars d’Ucraïna», ha dit el portaveu del Ministeri de Defensa de Rússia, Ígor Konaixénkov, en un vídeo publicat a Telegram.

Ha precisat que entre els objectius assolits hi ha quatre llocs de comandament, dues llançadores de míssils, sis sistemes de míssils antiaeris Buk i altres armaments pesants.