Els ministres d’Exteriors de la UE debaten noves sancions contra Rússia

La invasió russa d’Ucraïna torna a dominar aquest dilluns l’agenda dels ministres d’Exteriors i Defensa de la Unió Europea que es reuneixen a Brussel·les per fer balanç de la situació militar i de la població civil, discutir l’aplicació de noves sancions contra el Kremlin –incloent-hi un embargament a les importacions energètiques– i l’enviament d’armes en resposta al bombardeig indiscriminat de Rússia que en els últims dies s’ha acarnissat amb la ciutat costanera de Mariúpol. «Rússia està cometent molts crims de guerra. Cal dir-ho. El que està passant a Mariúpol és un crim de guerra massiu, destruint-ho tot, bombardejant i matant tothom, de manera indiscriminada. La ciutat serà completament destruïda i la gent morirà», ha lamentat l’alt representant per a la política exterior i de seguretat comuna de la UE, Josep Borrell.

Segons el diagnòstic del cap de la diplomàcia europea, la invasió russa no és només una guerra, sinó també «la destrucció massiva» del país, perquè Moscou està utilitzant totes les seves capacitats militars per atacar civils, sense cap tipus de consideració per les lleis internacionals. «Moralment han perdut qualsevol base, perquè el que estan fent està completament fora de qualsevol tipus de llei, que també regeix una guerra. És la destrucció de gent que està patint increïblement», ha afegit a l’arribar a la reunió, en la qual participarà el ministre d’Exteriors de Moldàvia i en què parlaran amb el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov.

L’escenari que obre la porta a noves sancions de la Unió Europea contra el règim de Vladímir Putin i l’aprovació d’una partida addicional de 500 milions d’euros per subministrar més armes al Govern de Volodímir Zelenski. «Continuem recolzant Ucraïna amb tots els nostres recursos i continuarem veient quin tipus de sancions podem aplicar, què més podem fer, en especial mesures relacionades amb l’energia», ha precisat. Sobre la taula dels Vint-i-set hi torna a haver una vegada més la possibilitat d’imposar un embargament als productors energètics procedents de Rússia. Es tracta d’una mesura que genera resistències en alguns països de la UE com Alemanya per l’impacte econòmic que suposaria, però que segons el parer d’altres socis europeus és necessari adoptar.

Sancions energètiques

«Hi ha una sensació a la sala que ens agradaria prendre un respir, perquè les primeres tres o quatre setmanes han sigut difícils. Crec que és un missatge molt negatiu per als que lluiten a Ucraïna», ha advertit el ministre lituà d’Exteriors, Gabrielus Landsbergis, que considera necessari mantenir un debat sobre si existeixen «línies vermelles» –que segons la seva opinió Rússia ja ha creuat– i veu «inevitable» començar a discutir sancions contra el sector energètic, particularment contra el petroli rus, perquè és la principal «font d’ingressos al pressupost rus i és fàcilment reemplaçable per a la UE perquè hi ha molts subministradors». Malgrat les resistències de Berlín, s’ha mostrat confiat que l’opinió pública alemanya acabarà convencent el Govern d’Olaf Scholz de la necessitat d’avançar en aquesta direcció, una idea que recolzen altres estats membre.

«Estem oberts i pensem que és apropiat. En vista de l’extensió de la destrucció a Ucraïna és molt difícil pensar que no ens hem de moure en el sector energètic, particularment en el petroli i el carbó, amb vista a interrompre el comerç», ha dit el ministre irlandès d’Exteriors, Simon Coveney. «Ho vulguem o no, si continuem rebent energia de Rússia continuem donant finançament a Rússia, i això s’ha d’acabar. En el cas d’Eslovàquia. això és molt difícil perquè depenem en gairebé al 100% del petroli de Rússia i al 80% del gas. Políticament és un pas que ha d’estar sobre la taula i espero un debat quan vingui el president [dels Estats Units] Biden», ha explicat el ministre eslovac Ivan Korcok, partidari també d’accelerar el procés d’adhesió d’Ucraïna a la UE.

Brúixola estratègica

Sobre la taula dels Vint-i-set també hi haurà l’aprovació de 500 milions d’euros per subministrar armes a Ucraïna. El cap de la diplomàcia europea va anunciar el nou paquet financer en la passada cimera de Versalles, tot i que previsiblement no rebrà l’aval fins a la cimera de líders europeus del 24 i 25 de març, ja que l’autorització del Parlament alemany es produirà en vigílies de la cita europea. Malgrat aquest tràmit parlamentari, segons fonts diplomàtiques europees «políticament» hi ha acord, i no hi ha països que qüestionin la nova aportació a través de la Facilitat Europea per a la Pau.

Notícies relacionades

Un nou mur s’aixeca a Europa

Russos i ucraïnesos residents a Turquia: una relació enverinada

La reunió dels ministres de Defensa de la UE també servirà aquest dilluns per adoptar la ‘brúixola estratègica’, el full de ruta dissenyat pels Vint-i-set per reforçar els seus plans de defensa durant la pròxima dècada. Una estratègia, resultat de dos anys de treball, l’avenç del qual ja va ser presentat el novembre passat i que ha sigut retocada les últimes setmanes per tenir en compte la nova situació de seguretat creada per la invasió de Rússia i la necessitat de reforçar-se davant les noves amenaces. 

«El document [presentat al novembre] arrencava dient que Europa està en perill, i ara està més en perill encara. Per això necessitem aquest document. La guerra ha tornat a Europa», afirmen fonts diplomàtiques. El document, que serà avalat posteriorment pels líders dels Vint-i-set en la cimera de finals de setmana, inclou l’establiment d’una força de reacció ràpida, a partir dels grups de combat creats el 2007 però mai utilitzats, dotada amb 5.000 efectius i capaç d’actuar en cas de crisi.