El menú de Brussel·les davant la crisi energètica: límits de preus, compres conjuntes i compensacions als productors

El document esmenta les ajudes directes als consumidors, particularment als més vulnerables, i rebaixes en l’IVA del gas i l’electricitat, un camí que ja han seguit nombrosos Estats membres tot i que el marc legal europeu ofereix, segons Brussel·les, possibilitats que no han sigut plenament explotades, «incloses exempcions per a les llars». Es tracta d’una solució costosa financerament tot i que Brussel·les suggereix que els Estats membres podrien utilitzar els impostos energètics, els ingressos del règim de comerç d’emissions de CO₂ o un eventual gravamen als beneficis d’algunes elèctriques per finançar aquest tipus de compensacions. El pla també inclou la possibilitat de realitzar compres d’electricitat a través d’una «entitat pública» que podrien crear els governs per comprar en el mercat i revendre l’electricitat als consumidors més vulnerables a preus inferiors.

El menú també inclou la possibilitat d’establir límits al preu de l’electricitat majorista tot i que aquesta opció requeriria una reglamentació «estricta» per garantir que les «compensacions financeres» a les elèctriques, per la diferència de preu, són raonables. Entre els efectes negatius, segons Brussel·les, hi ha la possibilitat que les elèctriques desviïn la seva producció cap a països tercers sense límits de preus, amb la qual cosa l’electricitat subsidiada per la UE podria acabar beneficiant països tercers en comptes de fer-ho als consumidors europeus. Quant a la intervenció del preu del gas, l’origen dels elevats preus de l’electricitat, el menú també inclou l’opció de modular el preu o fixar un sostre tot i que per ser eficaç la mesura «hauria de ser implementada per tots els Estats membres». Entre els desafiaments d’aquesta mesura hi ha la d’establir el nivell adequat. «Si es fixa (un límit) massa baix seria difícil atraure més gas a Europa i podria incentivar que les empreses europees exportin gas a països amb preus més alts», avisa la Comissió. Un preu més baix també podria promoure un consum més gran mentre que els consumidors amb contractes a llarg termini amb nivells de preus superiors al límit no es beneficiarien de la mesura fins que els seus acords expirin.

El menú també esmenta compres conjuntes a nivell europeu de gas natural liquat (LNG) i gas, amb l’objectiu de reforçar la posició de la UE davant els subministradors mundials, a l’estil de l’estratègia seguida per adquirir vacunes contra la covid-19. «La UE pot garantir millor el LNG, el gas i hidrogen a preus assequibles procedents de tercers països a curt termini si es compromet amb ells a llarg termini, establint associacions de gas rendibles a llarg termini que també estableixin les bases per a la futura importació d’hidrogen», justifica l’Executiu. La idea seria crear un grup d’alt nivell responsable de determinar les necessitats dels Estats membres, vigilar un ús eficient de les terminals i facilitats d’emmagatzematge i de preparar el terreny amb subministradors clau de la regió del mediterrani, Àfrica, Orient Pròxims i els Estats Units. Posteriorment, un equip negociador, liderat per Brussel·les, s’encarregaria de portar a bon port les negociacions 

A més del menú d’opcions, Brussel·les també plantejarà aquest dimecres una estratègia per millorar l’emmagatzematge de gas a Europa amb vista a reduir la dependència de Rússia i millorar la seva autonomia davant qualsevol problema que pugui sorgir en el futur. Per a això, proposa que totes les infraestructures d’emmagatzematge estiguin obligatòriament al 90% de la seva capacitat (actualment està al 26%) per a l’1 de novembre de cada any. La proposta fixa objectius intermedis d’ompliment diferents per a cada Estat membre per als mesos d’abril, juny, agost i octubre.

El document suggereix a més una trajectòria per Estat membre. Segons aquesta, Espanya hauria d’arribar a unes reserves de gas del 63% el maig, del 69% al juny, 74% al juliol, 79% a l’agost, 85% al setembre, i 90% per a l’octubre. A partir del 2023 seria la Comissió Europea l’encarregada d’ajustar les trajectòries a través d’un acte delegat. Els Estats membres que no disposen de dipòsits d’emmagatzematge hauran de tancar acords amb operadors d’altres països de la UE. A més, ja que es tracta d’infraestructures crítiques per a la seguretat europea i que molts dipòsits estan en mans d’empreses com Gazprom, la proposta també introdueix disposicions i mesures de salvaguarda.