Entrevista
Representant sahrauí davant l’ONU: «Ens sentim traïts pel Govern espanyol»
El diplomàtic acusa Espanya d’haver cedit al «xantatge marroquí» i afirma que Madrid perdrà la seva credibilitat com a mediador
El Govern de Pedro Sánchez va esborrar la setmana passada d’un cop de ploma dècades de neutralitat en el conflicte del Sàhara Occidental, la colònia que Espanya va administrar durant més d’un segle. Es va passar de recolzar una solució «mútuament acceptable» per la via del referèndum d’autodeterminació que planteja l’ONU per als sahrauís i el seu territori –un dels pocs que queden formalment per descolonitzar– a adoptar la posició del Marroc. Autonomia dins del regne alauita, la mateixa que defensa l’Administració de Biden. Tot a canvi d’una compromís no escrit d’estabilitat en la relació amb Rabat.
Sidi Omar, el representant del Front Polisario davant l’ONU i també el seu coordinador davant la Minurso (la missió creada per l’organisme per celebrar el referèndum i mantenir una pau que es va dissipar fa uns mesos), viu a Llevant des de fa més d’una dècada. És doctor en resolució de conflictes i professor habitual en els postgraus de la Jaume I de Castelló. Atén aquest diari per escrit.
¿Com ha rebut el Front Polisario el suport d’Espanya al pla d’autonomia marroquina sobre el Sàhara Occidental?
El Front Polisario i les autoritats de la República Sahrauí (RASD) han emès un comunicat en el qual recalquen que la posició expressada per l’actual Govern espanyol manca de credibilitat, serietat, responsabilitat i realisme, ja que constitueix una desviació perillosa que viola la legalitat internacional, recolza l’ocupació i incita l’agressió i la política dels fets consumats. El comunicat també remarca que el canvi anunciat pel Govern espanyol és el resultat d’intensos mesos de xantatge marroquí. Aquesta nova postura va en contra de les responsabilitats jurídiques, històriques i morals d’Espanya com a expotència colonial. Es pot recordar la interlocutòria emesa per l’Audiència Nacional el juliol de 2014, que sentencia que Espanya de iure, tot i que no de facto, afirma que continua sent la potència administradora del Sàhara Occidental i, com tal, fins que finalitzi el període de descolonització, té les obligacions recollides als articles 73 i 74 de la Carta de les Nacions Unides.
¿Se senten traïts per Espanya?
Lamentablement, sí que ens tornem a sentir traïts per un Govern espanyol que, des que va assumir el poder, no ha deixat de declarar el seu suport a una solució basada en les resolucions de l’ONU. Així que mentre que el nostre poble esperava que Espanya corregís el seu gran error a l’entregar el territori al Marroc i Mauritània el 1975 en el marc dels infames acords de Madrid, veiem aquest mateix Govern declarant el seu suport al projecte expansionista marroquí. És un clar exemple de la falta de coherència entre el que aquest Govern diu a so de bombo i platerets i del que fa en realitat respecte a la qüestió del Sàhara Occidental.
L’anunci arriba després de mesos de negociacions entre Madrid i Rabat. ¿Espanya els va informar amb temps de la decisió que volia adoptar?
No em consta que Espanya hagi informat el Front Polisario i les autoritats de la RASD sobre la seva desafortunada decisió. Sabem molt bé que el Marroc fa molt temps que utilitza tots els mitjans per pressionar i fer xantatge a Espanya a través de Ceuta i Melilla, la immigració, el terrorisme i, òbviament, el tema del Sàhara Occidental. No obstant, ningú entén que Espanya hagi cedit tan fàcilment davant la pressió marroquina i que adoptés aquest canvi lamentable en la seva política exterior respecte al Sàhara Occidental, que rep molt suport i solidaritat entre els espanyols.
Molts observadors estan perplexos per la decisió, particularment pel moment en el qual s’ha produït, enmig d’una crisi energètica i amb la guerra d’Ucraïna en marxa. ¿Quines contrapartides ha ofert el Marroc a Espanya?
No sabem exactament quines han sigut les contrapartides perquè el règim marroquí acceptés «normalitzar» les seves relacions amb Espanya i deixés de fer-li xantatge de tant en tant. El cert és que el Govern espanyol ha abandonat la seva «neutralitat positiva» i, per tant, també la posició que han mantingut els successius governs d’Espanya. I la pregunta és ¿a canvi de què? Siguin quins siguin els motius que hi ha darrere d’aquest gir lamentable, la nova postura espanyola només incita el Marroc a persistir en la seva política dels fets consumats i en la seva il·legal ocupació de part del Sàhara Occidental. Sens dubte, aquesta postura menyscabaria seriosament la credibilitat d’Espanya i, per conseqüència, el seu possible paper en el procés de pau al Sàhara Occidental.
Algèria ha retirat el seu ambaixador a Madrid. ¿Com pot afectar el canvi de postura a la relació entre Espanya i Algèria? ¿Creu que Alger podria restringir el subministrament de gas?
La decisió que va prendre Algèria és soberana i entra en el marc de les seves relacions bilaterals amb Espanya, per tant, no tinc cap comentari per fer al respecte.
S’estan quedant sols, ja que els EUA i Espanya li han donat a esquena. ¿Hi ha alguna possibilitat que el Polisario contempli l’autonomia que proposa el Marroc?
El Front Polisario, únic el legítim representant del poble sahrauí, no s’està quedant sol. Les posicions d’aquests països són molt conegudes, així com el paper que ha jugat cadascun d’ells en el conflicte del Sàhara Occidental. La nostra causa és justa i, sobretot, comptem amb la infrangible determinació del nostre poble per aconseguir la seva llibertat i independència. Pel que fa a la proposta marroquina, el Front Polisario no la contemplarà mai perquè pressuposa que l’estat ocupant exerceix sobirania sobre el nostre territori i aquesta situació no té cap fonament. A més, el que pretén el Marroc amb aquesta proposta il·legal és precisament determinar per endavant l’estatut final del territori i, en conseqüència, exercir el dret de decidir sobre aquest assumpte fonamental en lloc del poble sahrauí; això és absolutament inacceptable.
¿Quins seran els seus pròxims passos?
Sabem que l’estat ocupant del Marroc mai ha tingut cap voluntat política per arribar a una solució pacífica i duradora al conflicte conforme als principis de la legalitat internacional. L’única solució que busca el Marroc és la contínua irresolució del conflicte amb l’esperança que el temps li serveixi per consolidar la seva política dels fets consumats. Per això, sobre el «procés de pau» de l’ONU, al Marroc només li interessa el «procés», no la pau. El nostre poble ha fet moltes concessions al llarg de les últimes dècades, però sota el lideratge del Front Polisario mai acceptarà la política dels fets consumats de l’Estat ocupant i continuarà la seva lluita per tots els mitjans legítims per poder exercir el seu dret innegociable a la lliure determinació i independència.
Notícies relacionades
