Investigació de fonts obertes

Bellingcat, el col·lectiu que utilitza internet per destapar crims de guerra a Ucraïna

El grup creat per l’investigador Eliot Higgins ha analitzat les dades compartides a les xarxes socials per documentar i destapar abusos com els que han comès Putin, l’Estat Islàmic i Al-Assad

  • Segueix en directe l’última hora de la invasió militar desplegada per Rússia

Bellingcat, el col·lectiu que utilitza internet per destapar crims de guerra a Ucraïna

Stephan Röhl / CC BY-SA 3.0

4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La guerra entre Rússia i Ucraïnaha produït una allau de sobreinformació que inunda constantment les xarxes socials. Per a molts, processar aquesta ingent quantitat de dades pot ser una tasca esgotadora, però per a Eliot Higgins és clau per poder destapar possibles crims de guerra. Això és el que fa amb Bellingcat, un col·lectiu d’investigadors que analitza i verifica l’oceà d’imatges i vídeos que circulen per internet per explicar el que passa al món i que s’ha convertit en una referència per entendre el conflicte a l’est d’Europa.

El 2011, Higgins estava avorrit al seu lloc de treball com a administratiu quan va començar a seguir la cobertura en directe que ‘The Guardian’ feia de la Primavera Àrab. La revolta a Líbia va captar la seva atenció, de manera que va utilitzar imatges per satèl·lit de Google Maps, vídeos de YouTube i el seu olfacte per informar abans que ningú sobre quina zona controlaven els rebels. Tot des del seu ordinador, a milers de quilòmetres del conflicte.

Investigació a l’abast d’un clic

Més d’una dècada després, Higgins és el líder de Bellingcat, un projecte d’investigació amb seu als Països Baixos que té 22 empleats. Aquest equip de professionals i voluntaris es dedica a analitzar quirúrgicament imatges, vídeos i mapes extrets d’internet i creuar aquestes dades per trobar evidències ocultes i destapar el que passa en zones no accessibles per als periodistes. «Les xarxes ho posen tot junt. Intentem processar tota aquesta informació per fer-la més digerible [...] i rendir comptes», explica Higgins en una conversa telefònica amb EL PERIÓDICO. Aquesta reputada tàctica, de la qual Higgins és el principal pioner mundial, es coneix com a intel·ligència de fonts obertes (OSINT, per les seves sigles en anglès).

Aquest mètode està sent clau per comprendre la guerra d’Ucraïna. En poc més de tres setmanes de conflicte, Bellingcat ha exposat l’ús de bombes de dispersió –prohibides per gairebé 100 països–, els autors d’atacs cibernètics russos contra Kíiv i està documentant els atacs contra la població civil. Tot de forma pública i transparent perquè el públic jutjar per si mateix. «Provar crims de guerra en un tribunal és molt difícil, però estem recopilant evidències per poder crear un cas», assegura.

La primera gran investigació de Bellingcat, el 2014, va revelar que el vol número 17 de Malaysia Airlines va ser abatut quan sobrevolava Ucraïna per un míssil rus llançat pels separatistes del Donbass. L’atac va matar 298 persones. Un any abans, Higgins va demostrar que el règim de Bashar al-Assad havia utilitzat armes químiques a Síria.

De Síria a Ucraïna, l’empremta russa

Assegura que els anys d’investigació de la guerra siriana han sigut claus per saber com analitzar la invasió russa d’Ucraïna, ja que el Kremlin està replicant les mateixes tàctiques. «Culpen el nacionalisme ucraïnès de les seves accions i menteixen constantment assegurant que Kíiv prepara atacs químics de falsa bandera per generar por», explica. Des de 2018, Moscou ha advertit en més de 60 ocasions d’aquests atacs a Síria i mai han sigut certs.

Higgins és molt actiu a Twitter, on comparteix molta d’aquesta informació. Bellingcat també exposa i desmenteix la campanya de desinformació que les autoritats russes afirmen a la plataforma. «Intenten distreure la seva responsabilitat en la guerra amb proclames extravagants, com quan van dir que el bombardeig de l’hospital a Mariúpol va ser un muntatge d’actors», assegura. Tot i així, Higgins creu que aquestes notícies falses estan sent «molt menys efectives» que a Síria, en part perquè des de 2011 la comunitat d’intel·ligència de fonts obertes és molt més gran, té més experiència i coopera amb mitjans, governs i oenagés «perquè a Rússia li sigui molt més difícil ocultar informació».

El treball de Bellingcat ha permès identificar els autors de l’enverinament del líder opositor rus Aleksei Navalni, de l’assassinat del doble agent espia Serguei Skripal i d’altres dissidents russos. Això ha fet que el Kremlin hagi catalogat aquest col·lectiu com un «agent estranger» i ha arrestat en més d’una ocasió el periodista Roman Dobrokhotov, que va ajudar a destapar aquests escàndols.

Empoderament ciutadà

Notícies relacionades

Nomenat per la revista ‘GQ’ com «el periodista més innovador del món», la influència de Higgins es veu en mitjans actuals com el ‘New York Times’ o la BBC, que han apostat per aquest mètode. Els experts de Bellingcat han sigut citats en congressos com el dels EUA per exposar els abusos documentats durant anys. El desenvolupament dels mòbils i la normalització de compartir contingut a les xarxes socials ha accelerat l’adopció de les fonts obertes.

En la mil·lenària faula d’Isop s’explica la història d’un grup de ratolins que volen posar-li un cascavell a un gat perquè el soroll els previngui dels seus atacs. Aquest relat és el que dona nom a Bellingcat i el que identifica la seva missió: empoderar el periodisme ciutadà cooperatiu per donar llum sobre els abusos que els poderosos volen ocultar.