Els EUA es comprometen a subministrar més gas liquat a la UE per anul·lar Rússia

Fa mesos que la Unió Europea va començar a negociar amb tercers països un augment del subministrament de gas natural liquat (LNG) per reduir la dependència energètica de Rússia, abans fins i tot que Vladímir Putin donés l’ordre d’envair Ucraïna. La guerra, tanmateix, ha accelerat la necessitat d’independitzar-se i buscar fonts alternatives per complir amb l’objectiu de reduir dos terços les importacions russes de cara a finals d’any. I un d’aquests acords es podria anunciar tan aviat com aquest divendres amb els Estats Units. «Demà presentarem amb el president (Joe) Biden un nou capítol en el nostre partenariat energètic. Es tracta de gas natural liquat addicional dels Estats Units a la Unió Europea per reemplaçar el LNG rus. És un pas endavant important», ha confirmat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a l’arribar al Consell Europeu que aquest dijous i divendres se centra en la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica.

Una cimera europea a què, per primera vegada en la història, ha assistit un president dels Estats Units. Joe Biden ha arribat a la cita europea, després de participar en la cimera extraordinària de líders de l’OTAN i la reunió posterior del G-7, amb un missatge d’unitat contra Putin. «Una de les coses que està intentant fer és demostrar que en el segle XXI les democràcies no poden funcionar perquè les coses avancen tan ràpid que requereixen consens mentre que les autocràcies governen», ha alertat acompanyat de Charles Michel, que aquest dijous ha sigut reelegit per la resta de socis europeus –no hi havia cap candidat alternatiu– com a president del Consell Europeu per als pròxims dos anys i mig, fins al 30 de novembre del 2024.

«El que importa és la unitat. És el més important que podem fer per aturar un país que ha comès crims de guerra», ha recordat Biden sobre la resposta que s’ha de donar al règim de Vladímir Putin per una guerra que, des del punt de vista militar, segons el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, és un «fracàs» perquè «porten un mes lluitant i no han sigut capaços d’avançar 200 km de les seves bases logístiques». Malgrat la difícil situació a Ucraïna, els 27 líders europeus segueixen dividits sobre la imposició d’un embargament al gas, el petroli i el carbó procedent de Rússia, una sanció que ja han adoptat els Estats Units i el Regne Unit i que reclamen amb insistència alguns socis europeus com les tres repúbliques bàltiques i Polònia, en el marc d’un cinquè paquet de sancions. 

Sancions decisives

Notícies relacionades

Sánchez confia que Alemanya cedeixi perquè s’obri pas el seu pla energètic per a Espanya i Portugal

Aquestes són les raons per les quals Putin vol cobrar el gas en rubles

«Les sancions han de ser tan decisives com puguin ser i per això Polònia apel·la a sancions al gas, el petroli i el carbó rus. Com abans entenguem que aquest és el principal oxigen per a la maquinària de guerra de Rússia, millor», ha avisat el primer ministre polonès, Mateusz Morawieki. «L’energia és el problema més gran quan es tracta de finançar la guerra de Rússia, perquè els estem comprant energia i ens hem de treure de sobre els combustibles fòssils que venen de Rússia al més aviat possible», ha avisat la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin.

Un altre grup de països, en canvi, pensen que no ha arribat el moment de castigar tan durament Moscou i que s’ha d’avançar pas a pas. «Amb nosaltres no hi haurà cap embargament al gas i el petroli de la Federació Russa. No és realista, però no només per Àustria, tampoc per a Bulgària, Txèquia, Eslovàquia i Hongria, tots els que estem d’alguna forma afectats pel gas rus. Es tracta de garantir la seguretat energètica dels austríacs», ha assenyalat el canceller austríac, Karl Nehamer. En la mateixa línia estan Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg i Bèlgica, i el primer ministre d’aquest últim país ha reconegut que aquestes sancions podrien tenir un «efecte devastador».