¿Com resisteix Kíiv l’embat de l’Exèrcit rus?

Els combats ja es lliuren per la conquesta de pocs metres de terreny o d’un edifici estratègic en una desesperant guerra de posicions que últimament amb prou feines ha modificat les línies del front. Qualsevol carrer és la divisió entre un bàndol i l’altre. Els russos en controlen unes, els ucraïnesos són en d’altres, separats tots dos per missions contraposades i pocs metres de distància. L’objectiu dels primers és conquistar vies per avançar cap a Kíiv; el dels segons, impedir-ho. Això passa als poblats d’Irpin, Butxa, Hórenka –on van morir els periodistes de Fox– i Hostómel, a mig centenar de quilòmetres de distància de Kíiv cap al nord-oest, així com als llogarrets de Nebelitsia i Makariv, pobles cap a l’oest una mica més allunyats de la capital d’Ucraïna però en zones clau també per invertir el curs de la guerra contra la capital.

«Aquestes zones estan sent atacades amb artilleria, tot i que també s’hi senten trets», assegura Kateryna, una voluntària de Kíiv. «Al costat ucraïnès, també estan lluitant molts civils, sense armilles ni cascos, només amb pistoles. I tot just hi ha cobertura telefònica, les comunicacions van i venen», continua, abans d’explicar que acaba de tornar d’una missió en aquestes zones, i que aviat hi tornarà per portar-hi ajuda humanitària.

Milícies civils

«A Makariv només quedava una infermera, ara hi ha una infermera i un metge», afegeix. «La situació no és tan terrible com a Mariúpol, només perquè la població encara té vies de sortida, tot i que n’hi ha que no se’n volen anar i que necessiten ajuda», afegeix la jove. Kateryna assenyala que quan hagi resolt «alguns embolics burocràtics» també s’allistarà en les milícies de civils armats que lluiten en primera línia al costat de l’Exèrcit regular.

L’estilista Anna no és partidària d’agafar les armes. «Se senten bombardejos a tota hora, només podem sortir al carrer quan les sirenes no sonen, i això últimament passa cada vegada més rarament», afirma aquesta jove, que viu en un suburbi de Kíiv i també ha decidit no escapar. Almenys de moment. «Encara hi ha moments de tranquil·litat, tot i que la por és molta», afirma.

Els analistes del Pentàgon nord-americà afirmen que la resistència ucraïnesa està sent consistent; fins i tot, en un informe difós dimecres, destaquen que les tropes russes haurien retrocedit uns 25 quilòmetres cap al nord-oest i s’estarien atrinxerant i establint posicions defensives. L’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, també ho ha dit. «La petita localitat de Makariv i la gairebé totalitat d’Irpin estan (de nou) ja sota control dels soldats ucraïnesos», ha afirmat l’excampió mundial de pes pesant de boxa.

Incògnites

Notícies relacionades

Els líders de l’OTAN acorden activar els plans de defensa davant atacs químics i nuclears

Que veTrump

No obstant, ningú té la certesa absoluta de si això és una realitat, és part d’una estratègia o potser es tracta d’una pausa temporal de les tropes russes. Les incògnites són l’única seguretat. Tant, que les Forces Armades d’Ucraïna han avisat que les tropes russes s’estarien concentrant per intentar de nou assetjar Kíiv.

Aquests temors no han afectat encara la normalitat que sobreviu enmig de tanta anormalitat. Ho relatava el diari The Kyiv Independent, un dels pocs que ofereixen informació en anglès a Ucraïna, que aquest dijous va difondre un ampli reportatge sobre els electricistes, escombriaires i altres treballadors dels serveis públics que no han deixat de treballar per la guerra, i continuen complint el seu deure a la capital. Una cosa que no és tasca fàcil, més encara després que molts dels seus antics col·legues s’hagin unit a les forces ucraïneses que lluiten al front.