Washington surt al rescat de la UE i promet multiplicar el subministrament de gas natural liquat

La Unió Europea recompon el puzle energètic. Brussel·les vol reemplaçar abans que acabi l’any dos terços del gas que importa de Rússia per subministraments alternatius per reduir la forta dependència energètica d’aquest país i els Estats Units tindran un paper crucial. El president dels Estats Units, Joe Biden, s’ha compromès a subministrar a la UE aquest any almenys 15.000 milions de metres cúbics addicionals. L’objectiu, no obstant, és garantir un subministrament addicional de 50.000 milions de metres cúbics anuals que Brussel·les es comprometen a adquirir fins al 2030. «Aquesta quantitat reemplaçarà un terç del gas rus que ve a la UE, així que anem per bon camí», ha explicat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant una compareixença conjunta a l’ambaixada nord-americana a Brussel·les.

El pacte inclou la creació d’un grup de treball conjunt entre Washington i Brussel·les per reduir la dependència d’Europa dels combustibles fòssils russos i per reforçar la seguretat energètica els dos pròxims hiverns amb dos objectius: diversificar el subministrament i reduir la demanda accelerant el desplegament de mesures d’energia netes i estalvi energètic. «Estem junts per reduir la dependència del gas rus. Putin el fa servir per manipular els seus veïns i per finançar la seva maquinària de guerra. Aquests passos augmentaran la seguretat energètica, la seguretat econòmica i la seguretat nacional», ha assegurat Biden durant una compareixença conjunta amb Von der Leyen a l’ambaixada nord-americana.

A més d’importar-ne més, els dos blocs treballaran per eliminar obstacles innecessaris a la concessió de llicències de Gas Natural Liquat (GNL) als Estats Units per accelerar les exportacions nord-americanes. A més, les dues parts es comprometen a treballar en solucions recíproques per proporcionar equivalència a efectes d’accés als mercats, a desenvolupar esforços conjunts per completar les infraestructures i les inversions clau que falten a Europa per millorar l’accés al gas i a fer consultes periòdiques i activitats de promoció amb els operadors del mercat per convertir els Estats Units en el principal proveïdor de gas d’Europa.

22.000 milions el 2021

La invasió russa d’Ucraïna ha obligat la UE a accelerar les negociacions amb països tercers i a recompondre amb celeritat el puzle de proveïdors. De fet, les importacions de gas natural liquat dels Estats Units a la Unió Europea han augmentat substancialment des que es produís el primer enviament l’abril del 2016 i van assolir una xifra rècord de 22.000 milions de metres cúbics l’any passat –fins al gener la UE havia importat dels EUA un total de 64.000 milions– amb un valor estimat de 12.000 milions d’euros, segons dades de la Comissió Europea. 

Notícies relacionades

Els EUA es comprometen a subministrar més gas liquat a la UE per anul·lar Rússia

Guerra Rússia - Ucraïna avui: Última hora en directe de les negociacions i les sancions

La situació va començar a canviar el 2019, després de l’acord subscrit l’any anterior entre Brussel·les amb Washington. Aquell any, els ports europeus van rebre un total de 14.200 milions de gas natural liquat en 154 barcos metaners. Un any més tard, el 2020, eren ja 201 els vaixells cisterna que van atracar a la UE, amb 18.700 milions de metres cúbics, i el 2021 la xifra es va disparar fins als 248 barcos i 22.200 milions, xifra que va convertir la UE en el destí del 23% de les exportacions nord-americanes. Des de principi d’any la tendència s’ha mantingut amb una nova allau de vaixells metaners, 47 en total, amb 4.400 milions de metres cúbics a ports de França, Espanya, els Països Baixos i Portugal principalment.

La Unió Europea veu en el gas liquat una «pòlissa d’assegurança» per reduir la dependència del gas rus i per contenir les amenaces a la seguretat del subministrament. «Si té un preu competitiu, el gas liquat nord-americà pot exercir un paper important en el subministrament de gas de la UE, i pot millorar la diversificació i la seguretat energètica de la UE», afirma la Comissió Europea. El principal problema gira entorn de les infraestructures, tot i que hi ha països com Espanya que compten amb importants instal·lacions a El Ferrol, Barcelona, Sagunt, Cartagena, Huelva i Bilbao, que algunes tenen, a més, plans d’expansió. També disposen d’infraestructures operatives de regasificació Itàlia, Croàcia, Bèlgica, Malta, Grècia i els Països Baixos, mentre que hi ha projectes planificats a Irlanda, Alemanya, Suècia, Xipre i altres Estats membres.