La UE impulsa una plataforma europea per registrar els refugiats ucraïnesos

Des que l’Exèrcit de Vladímir Putin envaís fa poc més d’un mes Ucraïna uns 3,8 milions de persones han fugit del país, la meitat nens. El ritme d’arribades a la UE s’ha alentit i de les 200.000 persones que sortien en els primers dies s’ha passat a unes 50.000 persones diàries. Tot i així, els Vint-i-set són conscients que les necessitats d’acollida podrien disparar-se si els 6,5 milions de desplaçats interns que hi ha a Ucraïna opten per sortir del país i han donat el seu aval a un pla per reforçar la cooperació i actuar en diversos àmbits. «Tot i que el pic d’arribades està baixant necessitem plans de contingència perquè la situació es deteriora», «més coordinació per garantir recolzament als països afectats» i «ajuda directa als refugiats», ha reivindicat la comissària d’Interior, Ylva Johannson.

El pla, desenvolupat entre la Comissió Europea i la presidència francesa de la UE, inclou la creació d’una plataforma de registre perquè els Estats membres intercanviïn informació sobre les persones que sol·licitin protecció temporal. Actualment, aquesta informació només està disponible a nivell nacional. La idea és connectar els registres a través de l’agència EU-LISA perquè hi hagi un control més gran sobre qui entra a la UE. La llista també inclou mesures per coordinar el desplaçament de refugiats, mapes sobre la «capacitat de recepció» per ajudar en els trasllats i un «índex de necessitats» que permeti avaluar la pressió relativa de cada Estat membre així com un pla de contingència europeu. 

Tot i que les xifres d’arribades superen amb escreix les registrades durant l’última crisi migratòria del 2015 i el 2016, en aquesta ocasió no hi haurà quotes de repartiment de refugiats ucraïnesos per Estats membres tot i que hi ha països com Alemanya que han demanat una distribució més gran des dels països d’arribada com Hongria, Romania, Eslovàquia o Polònia, que n’ha acollit més de 2 milions i s’ha compromès a rebre tots els que arribin perquè no «es poden posar límits els refugiats de guerra», ha dit el seu ministre de l’Interior que també ha demanat ajuda financera a la UE. Qui sí que ha demanat ajuda ha sigut Moldàvia, on han arribat més de 350.000 ucraïnesos. Els Vint-i-set han confirmat el compromís d’acollir-ne de moment 14.500.

Espanya, país de destí

Tot i que la gran majoria de les persones que han fugit d’Ucraïna prefereixen quedar-se a la zona hi ha entorn d’un milió que s’han desplaçat a altres països de la UE, segons Johansson, tot i que no tots han llançat el procediment per regular la seva situació. Per exemple, des que els Vint-i-set van acordar activar la directiva de protecció temporal, que permet als ucraïnesos accedir al permís de residència i treball durant un any prorrogable fins a tres, Espanya ha concedit 25.000 sol·licituds de protecció, segons ha explicat el ministre Fernando Grande-Marlaska. 

Notícies relacionades

L’home que va apunyalar un turista espanyol a Berlín és un refugiat sirià de 19 anys

Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva

Una xifra que en els pròxims dies i setmanes podria augmentar ja que els ucraïnesos poden desplaçar-se a la UE lliurement fins a 90 dies sense cap tipus de requisit complementari. És més, Espanya dona per fet que es convertirà en una de les principals destinacions d’acollida ja que compta amb una comunitat formada per 115.000 residents ucraïnesos «perfectament assentats i integrats» i que es convertiran en un «vector» d’atracció. 

«Raonablement serem un dels països d’acollida més importants de la UE», ha dit avui el ministre que situa Espanya com el quart país de la UE, per darrere de Polònia, Alemanya i Itàlia, amb més ciutadans ucraïnesos registrats. Grande-Marlaska també ha confirmat la intenció del Govern de destinar aquest any 1.200 milions d’euros dels fons europeus a l’acollida de refugiats i a la protecció dels ciutadans més vulnerables, principalment dones i nens, i la cooperació amb les institucions ucraïneses per al trasllat de menors en situació de vulnerabilitat. Tot i que les autoritats espanyoles no han detectat per ara situacions de risc, treballen amb l’ambaixada d’Ucraïna i les autoritats consulars i disposen de protocols de prevenció en marxa.