La guerra a internet

Els cibercosacs que estan posant en evidència Rússia

Un exèrcit d’experts informàtics i ‘hackers’ està traient de polleguera el Kremlin amb els seus atacs cibernètics

Moscou reconeix que l’ofensiva digital que està patint «no té precedents» i adverteix que tindrà «greus conseqüències»

Els cibercosacs que estan posant en evidència Rússia

ROMAN PILIPEY

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Cada matí abans d’anar-se’n a treballar en una empresa de desenvolupament de ‘software’, el Ievhen es pren un cafè i obre diversos grups de Telegram a què està subscrit per conèixer els objectius del dia. Poden ser proveïdors d’internet, serveis de paqueteria, bancs, webs governamentals o sistemes de pagament electrònic. Tots, establerts a la Rússia de Vladímir Putin. «No ataquem infraestructures essencials, però sí que mirem de tombar les webs de serveis i institucions perquè no puguin comunicar-se amb els seus clients», assegura aquest noi d’uns trenta anys de cabell llarg, tatuatges i aspecte de motard. El pas següent és posar a treballar un dels seus ordinadors que, durant tot el dia i en coordinació amb molts d’altres, s’encarregarà de sobrecarregar els servidors atacats fins que deixin de funcionar.

El Ievhen no pot reprimir que se li escapi un somriure pícar cada vegada que glossa les gestes de l’exèrcit de voluntaris que estan traient de polleguera el Kremlin. Alguns treballen en coordinació amb el Govern ucraïnès, que dos dies després de l’inici de la invasió va fer una crida als «talents digitals» del país perquè s’afegissin a la resistència des de l’àmbit cibernètic. D’altres van per lliure i segueixen directrius que ells mateixos estableixen a través de Telegram en diversos grups nombrosos també amb voluntaris estrangers. Els més nombrosos tenen fins a 70.000 membres. I després hi ha els pesos pesants del sector sense pàtria coneguda com Anonymous, que no va tardar a declarar la «guerra cibernètica» a Putin després que anunciés la seva «operació militar especial».

«Jo no he anat a l’Exèrcit, no sé disparar, però tinc altres habilitats que estic mirant d’utilitzar per defensar el meu país», explica el Ievhen en una cafeteria de Lviv, la capital cultural de l’oest ucraïnès. Gairebé cada dia mira de parlar amb la seva mare, que no ha volgut marxar de Khàrkiv, la segona ciutat del país, i passa els dies en un refugi antiaeri per escapar-se dels bombardejos. «A nosaltres ens agrada veure’ns com a cibercosacs, que també van lluitar fa segles contra Rússia per defensar la nostra llibertat», diu el Ievhen invocant un dels símbols del nacionalisme ucraïnès.

Dany important

En l’imaginari local els vells cosacs són l’equivalent als ‘cowboys’ de l’oest nord-americà i l’embrió de la nació ucraïnesa, per més que no tots els cosacs fossin ucraïnesos ni tots els ucraïnesos fossin cosacs. Però és cert que durant segles van mirar de mantenir la seva autonomia de la monarquia polonesa a l’oest i de la russa a l’est, generalment a canvi dels seus serveis en el camp de batalla. Fins que l’imperi tsarista dels Romanov, amb Caterina la Gran com una de les seves grans bèsties negres, se la va carregar al segle XVIII.

És difícil calibrar el mal que l’ofensiva digital ucraïnesa està causant a Rússia, però tot suggereix que és important. Aquest mateix dimarts el seu Ministeri d’Exteriors va reconèixer que l’allau d’atacs contra el seu país «no té precedents» i va acusar els «cibermercenaris» ucraïnesos d’estar entrenats pels Estats Units i altres països de l’OTAN. «Ningú hauria de dubtar que la ciberagressió llançada contra Rússia comportarà greus conseqüències», va assegurar segons l’agència Tass.

Algunes accions han sigut realment espectaculars, com aquella de principis de la contesa en la qual Anonymous va interrompre a l’uníson la programació de diverses televisions públiques russes per emetre imatges de bombardejos sobre Ucraïna i soldats parlant dels horrors de la guerra. Una acció que ha anat acompanyada de massives filtracions de dades d’institucions russes. A menor escala, una cosa semblant han fet els cibersoldats com el Ievhen o els grups organitzats sota el paraigua del Ministeri de Transició Digital ucraïnès.

Informació sobre la guerra

I és que no només estan tombant webs amb atacs de denegació de servei, sinó que pirategen tota mena de webs per publicar informació sobre la guerra. Un exemple és el portal del turoperador IgoToWorld.com, que va passar d’anunciar destinacions turístiques a publicar un llarg missatge que començava així: «Ciutadans de Rússia i Bielorússia: ¡Desperteu! Els vostres governs estan cometent crims de guerra a Ucraïna».

Molts estan sorpresos per la facilitat amb què Rússia està sent atacada, però també pel poc que ha aconseguit amb les seves armes cibernètiques, quan se suposava que és una gran potència en aquest camp. Per començar, els experts esperaven que neutralitzés a les primeres de canvi les telecomunicacions ucraïneses, el seu sistema elèctric o les seves infraestructures, però, tret de les zones més bombardejades, tot continua funcionant amb sorprenent normalitat. «L’impacte ha sigut mínim», va resumir fa uns dies The New York Times.

Notícies relacionades

De fet, l’Exèrcit rus ha experimentat alguns episodis veritablement enutjosos. La mort del seu general Vitali Gerasimov, caigut als afores de Khàrkiv, es va saber perquè els ucraïnesos van interceptar una trucada entre dos presumptes agents de l’FBU rus a través d’un telèfon normal, com els que utilitza qualsevol. I la van interceptar perquè els formidables criptotelèfons dels seus militars, introduïts el 2021 a so de bombo i platerets, no van funcionar. ¿I per què no van funcionar? Perquè «els idiotes» van bombardejar a la zona moltes de les torres de 3G i 4G que requereixen aquests telèfons encriptats, segons va explicar el director executiu de Bellingcat, Christo Grozev.

Aquesta caricatura del poder rus, molt patent també en altres àmbits d’aquesta guerra, ha sorprès també el Ievhen, el «cibercosac» d’aquesta història. «Hem tombat les webs de molts bancs regionals i locals russos. Pensàvem que una estona després tornarien a ser operatives, però algunes han tardat fins a tres dies», assegura. «Ells venen la imatge que estan molt preparats, que són boníssims, però és més aviat el contrari».