Polèmiques a l’Estat hebreu

L’acollida selectiva d’Israel als refugiats ucraïnesos

  • Les autoritats israelianes han establert diferències entre els arribats en funció de si són jueus o no

  • Alguns dels refugiats han trobat la seva nova llar als assentaments il·legals de Cisjordània

L’acollida selectiva d’Israel als refugiats ucraïnesos

REUTERS/Ronen Zvulun

5
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Mai no s’havia vist una estampa així a la terminal de l’aeroport Ben Gurion de Tel Aviv. Desenes de persones assegudes a cadires de plàstic poc resistents, criatures adormides sobre la cinta de les maletes, dones grans desplomades al terra... El refugi per als ucraïnesos que van optar per volar fins a Israel va començar amb una altra espera, quan ja semblava que el viatge acabava. Des del primer moment, les autoritats israelianes, obsessionades a mantenir la seva majoria demogràfica jueva, es van mostrar reticents a acollir les persones que fugien de la guerra. Només la pressió popular va fer enderrocar tots els obstacles.

Primer, va ser un no rotund. Però les imatges de l’aeroport van causar un enrenou i la ministra de l’Interior, la conservadora Ayelet Shaked, va modificar la seva negativa. La nova política obligava els refugiats ucraïnesos a pagar un dipòsit de 10.000 xéquels, gairebé 3.000 euros, i comprometre’s a abandonar Israel al cap d’un mes. Aviat aquestes noves instruccions també van ser enderrocades. Shaked va establir una quota humanitària màxima de 5.000 refugiats no jueus. Només les persones amb familiars o amics a Israel es poden quedar al país sense formar part d’aquesta xifra.

En alguns casos, se’ls fa firmar un document en què es comprometen a abandonar el país una vegada la situació a Ucraïna ho permeti. «Israel es defineix per ser la llar nacional dels jueus i la ciutadania vol que es mantingui aquest aspecte; per això, hi ha aquest temor de deixar-hi entrar ucraïnesos no jueus que ens facin perdre la legitimitat d’anomenar-lo l’Estat jueu», explica Yedidia Stern, el president de l’Institut de Política del Poble Jueu. Israel creix —i existeix— gràcies a l’aliyà, el procés pel qual els jueus poden obtenir la ciutadania israeliana. 

La Llei de Retorn permet a les persones nascudes jueves, juntament amb els seus cònjuges, o algú amb almenys una persona gran jueva a emigrar a Israel, «fer l’aliyà». A Ucraïna, hi ha una comunitat de 200.000 jueus, 200.000 ucraïnesos que poden emigrar a l’Estat hebreu sense gairebé traves. L’Agència Jueva, encarregada d’ajudar amb el procés, ha inaugurat el programa Aliyá Express per alleujar la burocràcia en aquest procés típicament llarg, una cosa mai vista fins ara.

15.000 refugiats

Després de més d’un mes d’ofensiva, han arribat almenys 15.000 refugiats ucraïnesos a Israel, i només un terç són jueus. Gran part de la població s’ha mostrat escandalitzada en veure els esforços del seu Govern per tancar-los les portes. «El múscul del nacionalisme va actuar amb molta força al principi, ja que l’humanitari no estava preparat per a aquesta situació», explica Stern a EL PERIÓDICO. «Però la por és infundada, perquè aquestes xifres, que esperem que es doblin, són totalment irrellevants; no hi ha una amenaça real», afegeix.

El rol de mediador que Israel està tenint en el conflicte li va valer un retret per part del president ucraïnès. «La nostra gent ara és dispersa per tot el món; estan buscant seguretat, un lloc on quedar-se en pau, com una vegada vau buscar vosaltres», va recordar Volodímir Zelenski, jueu també, als membres de la Knesset. L’ús polític de l’Holocaust per part de l’ucraïnès va generar cert malestar. Molts han defensat que la lliçó de l’Holocaust és la necessitat d’una pàtria jueva que cal protegir.

Ucraïna va ser en el seu moment llar d’una gran i pròspera població jueva, però també es va convertir en un escenari de pogroms generalitzats a principis del segle passat. Alguns dels pitjors assassinats en massa de l’Holocaust van tenir lloc allà. «Els meus avis van morir a Ucraïna perquè no van rebre ajuda», confessa Stern. «¿Quin món volem deixar als nostres fills si nosaltres, els nets dels refugiats, neguem l’ajuda als ucraïnesos?», es pregunta. «La lliçó de l’Holocaust és una altra; es basa en la importància d’ajudar al proïsme», conclou.

Sense retorn per als palestins

Més enllà d’aquest debat, l’arribada de refugiats jueus també ha generat altres tensions a l’altre costat de la Línia Verda. I és que alguns dels ucraïnesos han trobat el seu refugi als assentaments il·legals de la Cisjordània ocupada. S’han convertit en refugiats que ocupen la terra d’altres refugiats, els palestins. Activistes i analistes denuncien com l’Estat d’Israel i, sobretot les organitzacions de colons —que s’han desplaçat fins a les fronteres ucraïneses armades amb pamflets de les colònies—, està instrumentalitzant la presència d’aquestes persones al país per als seus objectius demogràfics.

Notícies relacionades

«És com si l’Estat digués: ‘estem llestos per salvar-vos mentre puguem utilitzar-vos en la nostra guerra demogràfica’», escriu Raef Zreik en ‘+972 Magazine’. «El cos del refugiat jueu es converteix així en una arma contra els palestins», afegeix. A més, aquesta exigència del retorn immediat dels refugiats ucraïnesos al seu país és contradictòria amb els històrics obstacles al retorn dels refugiats palestins. Les formalitats «per dissuadir [els refugiats ucraïnesos] de quedar-s’hi a llarg termini indiquen que, per a Israel, se suposa que la condició de refugiat acabarà en el moment en què passi el perill. Això, per descomptat, s’aplica només als refugiats de la fugida dels quals el mateix Israel no és responsable», apunta Orly Noy en el mateix mitjà.

Als cinc milions de refugiats palestins escampats pel planeta des del 1948 no se’ls permet tornar a la seva terra. «Quan es tracta de refugiats palestins, Israel evitarà la seva tornada tant sí com no, tancarà les portes als seus nassos i determinarà per sempre l’estatus de refugiat dels seus fills i nets», insisteix Noy. Amuntegats en aeroports luxosos o en camps lúgubres, els refugiats pateixen la despossessió i el desarrelament siguin on siguin. El refugi és una espera infinita que, per a alguns, potser aviat acabarà. Mentrestant, els palestins portaran al damunt les claus de casa seva per si algun dia el somni del retorn es compleix.