La UE colla la Xina perquè doni l’esquena a Putin

La vint-i-tresena cimera entre la Unió Europea i la Xina no és una simple cita més entre dos dels principals blocs comercials del món. La guerrade Vladímir Putin a Ucraïna marcarà totalment la trobada, que se celebra aquest divendres, 1 d’abril, per videoconferència en dues sessions separades —amb el primer ministre xinès, Li Keqiang, al matí, i amb el president Xi Jinping, a la tarda—, tot i que no hi haurà roda de premsa conjunta final ni declaració comuna. Tot i així, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el del Consell Europeu, Charles Michel, aspiren a obtenir garanties per part de Pequín que ni proporcionaran recolzament militar a Rússia ni li llançaran cap salvavides econòmic que li permeti esquivar les sancions europees.

Malgrat els seus importants llaços comercials, les relacions entre la Unió Europea i la Xina viuen un ambient de crispació des de fa mesos i les dificultats han anat creixent des de la conclusió de les negociacions de l’acord global d’inversions, a finals del 2020. «Esperàvem que ens permetés avançar cap a una relació més equilibrada i productiva, però al llarg de l’últim any hi ha diverses qüestions que han continuat sent motiu de preocupació: els drets humans, les sancions als membres del Parlament Europeu i les institucions diplomàtiques, les persistents barreres comercials i les mesures contra Lituània», expliquen fonts europees. 

A això s’hi va sumar, el 4 de febrer passat, la firma d’una declaració conjunta entre el president Xi Jinping i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, que ha elevat la preocupació europea sobre les intencions de la Xina a llarg termini en relació amb un ordre basat en normes. I des del 24 de febrer passat, la guerra de Rússia, que suposa una «amenaça directa per a la seguretat europea» i «una violació dels principis fonamentals de la carta de les Nacions Unides» i de l’ordre internacional, que la Xina, com a membre permanent del consell de seguretat de l’ONU, hauria de defensar. 

En aquest context, «els dos presidents faran una crida al president Xi Jinping perquè utilitzi la influència xinesa per mirar de posar fi a les hostilitats», afegeixen les mateixes fonts. «Volem assegurar-nos que cooperem per posar fi a la guerra», afegeix una segona font diplomàtica implicada en les converses, que recorda que la Xina ha estat fent equilibrisme i ha de decidir una vegada per sempre quin tipus d’aliat de Rússia vol ser. Tot i que les fonts consultades anticipen una conversa «difícil», tant Von der Leyen com Michel —també participarà en la cita el cap de la diplomàcia europea Josep Borrell— aprofitaran la trobada per recordar a Pequín que la guerra iniciada per Putin no els convé i que necessiten estabilitat per continuar «florint». 

Socis comercials

Les xifres ho diuen tot. El 13,7% del volum comercial total de la Xina és amb la UE; el 12,5%, amb els Estats Units, i el 2,4%, amb Rússia. «¿Volen posar en risc aquesta forta posició econòmica i les relacions comercials?, ¿volen posar en risc l’estabilitat i les perspectives de creixement de l’economia mundial i les del seu propi país? Ja estem veient els efectes de la guerra en l’economia mundial. L’impacte no el provoquen les sancions, sinó la guerra. Els preus de l’energia continuen pujant, i també els dels aliments i els dels fertilitzants. ¿Prolonguem [tot això] o treballem junts per acabar amb aquesta guerra? Aquesta és la pregunta essencial per a la cimera», resumeix un alt càrrec de les institucions europees. 

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna avui: Últimes notícies | DIRECTE

«¡Putin, que et donin pel sac!», el crit de guerra a Kíiv

«El president Xi Jinping vol ser reelegit al Congrés de l’octubre amb la promesa d’estabilitat, creixement i noves oportunitats per a la societat, que ja ha disfrutat de dècades d’estabilitat amb la promesa permanent que serà millor que per a la generació precedent. ¿Vol posar en risc tot això? No ho creiem i la Xina s’ha d’adonar que tot això té molt a veure amb la nostra responsabilitat comuna amb el sistema global», afegeix un altre diplomàtic.

Tot i que a Brussel·les no disposen d’evidències que Pequín estigui subministrant armes a Rússia o ajudant-lo a esquivar les sancions occidentals, ni consideren útil especular sobre aquesta possibilitat, sí que creuen que hi ha «marge» per «exposar els arguments diplomàtics que no creiem que sigui en interès de la Xina eludir les sancions o començar a entregar equip militar», insisteixen des de la capital comunitària. En primer lloc, perquè també patiria un mal reputacional important —hi ha també empreses xineses que han optat per ser presents a Rússia, asseguren—, i en segon lloc, perquè Pequín deixaria de ser «neutral». Des del Parlament Europeu, no obstant, recorden que, si es produeix el recolzament de Pequín a Moscou, aquest gir hauria de tenir «conseqüències».