Viktor Orbán es juga la reelecció: cinc claus de les eleccions d’Hongria

El primer ministre hongarès va formar govern per primera vegada després de guanyar les eleccions del 1998. Va recollir el descontentament d’una població decebuda pel primers anys després de la caiguda del Mur de Berlín. El pla d’Orbán, llavors de tarannà moderat, era conduir Hongria cap a la Unió Europea, però el seu projecte va quedar truncat després de perdre, de forma inesperada, els comicis del 2002, que van guanyar els socialistes. Orbán va tornar a perdre les celebrades quatre anys més tard i no va ser fins al 2010 quan va aconseguir de nou alçar-se amb el poder, i en gran, amb majoria de dos terços al Parlament. Des d’aleshores ha liderat el país davant una oposició molt feble.

Orbán i el partit que va fundar i que lidera, el Fidesz, ha anat evolucionant amb el temps cap a plantejaments populistes propis de la dreta radical. El gran gir es va consolidar el 2014 quan va començar a assumir protagonisme el partit ultra hongarès Jobbik, que en els comicis celebrats aquell any va aconseguir el 20% dels vots, i es va convertir en la tercera força parlamentària i en la segona en popularitat.

Orbán, va aprofitar la crisi dels refugiats del 2015 per assumir amb més força el discurs antiimmigració, xenòfob i ultranacionalista dels radicals hongaresos, per tal de recuperar la part de l’electorat que li havia arrabassat Jobbik. L’estratègia va ser del tot exitosa. El Govern de Budapest es va oposar fermament a la política de quotes de la UE per acollir els refugiats. «Mai permetrem que Hongria es converteixi en un país objectiu dels immigrants. No volem minories amb cultures i antecedents diferents entre nosaltres» va dir llavors el primer ministre. Aquell any, Orbán va anunciar la construcció d’una barrera de 175 quilòmetres al llarg i quatre d’alt amb la frontera sud amb Sèrbia i un altre de 40 quilòmetres amb Croàcia, una idea «robada» a Jobbik. En els mesos següents, el seu partit va recuperar fins a un milió de seguidors, segons les enquestes.

Per primera vegada des del 2010, Orbán veu clarament perillar la seva hegemonia electoral. En aquestes eleccions fa front a una insòlita coalició formada per tots els partits de l’oposició parlamentària, des de les formacions d’esquerra fins a d’extrema dreta i que porta per nom Units per Hongria. L’aliança electoral, que recolza un sol candidat a la direcció del Govern, al conservador Péter Márki-Zay, està constituïda pel Partit Socialista, el liberal Momentum, l’ecologista LMP, l’ultradretà Jobbik i els partits d’esquerra Diàleg i Coalició Democràtica. Les enquestes indiquen un resultat ajustat.

El Govern d’Orbán s’ha caracteritzat per ser un dels més díscols amb Brussel·les, juntament amb Txèquia, Polònia i Eslovàquia, que formen el denominat grup de Visegrad. Durant aquesta campanya electoral, el primer ministre ha acusat Brussel·les de llançar contra Hongria una «guerra santa, un gihad», en nom de l’Estat de dret. En el mateix míting, Orbán, va amenaçar de treure el seu país de la UE. «No podrà imposar la seva voluntat a Hongria», ha dit en diverses ocasions durant els seus successius mandats, que gràcies a les seves majories absolutes s’han caracteritzat per les altes dosis d’autoritarisme.

Brussel·les, per la seva banda, l’ha acusat de violar els valors i normes de la UE. El mandatari hongarès ha impulsat una reforma constitucional, basada en els valors cristians més conservadors, i una nova llei electoral que afavoreix el que denomina «revolució conservadora» i «democràcia iliberal». Les lleis d’Orbán limiten l’avortament i exalten l’homofòbia. Un llei aprovada l’any passat prohibeix parlar d’homosexualitat de les escoles i en programes de ràdio i televisió en horari infantil. La seva deriva cada vegada més ultraconservadora i radical l’ha distanciat del Partit Popular Europeu (PPE), del qual forma part el PP. El Fidesz va abandonar el grup el mes de març de l’any passat.

L’Hongria d’Orbán és un dels països europeus amb més llaços amb la Rússia de Vladímir Putin. Durant el seu llarg mandat va anunciar l’obertura del seu país cap a l’est, cap a Rússia i la Xina. El primer ministre va censurar les sancions imposades per Brussel·les a Moscou després de l’annexió de la península de Crimea. Budapest ha sigut de les últimes capitals europees a condemnar la invasió d’Ucraïna i des d’aleshores ha adoptat una posició de neutralitat. De fet ha prohibit el pas pel seu territori d’armament de l’OTAN per a Ucraïna.