Macron celebra un míting multitudinari en la recta final de la campanya presidencial francesa

«Un, dos i cinc anys més». Milers de simpatitzants van rebre amb aquests crits el president francès, Emmanuel Macron, quan va entrar al pavelló París La Défense. Gairebé una setmana abans de la primera volta de la campanya presidencial francesa, el president-candidat va celebrar aquest dissabte a la tarda el seu primer i únic míting abans del 10 d’abril. La gran sala parisenca il·luminada amb telèfons mòbils. Música electrònica a tota pastilla. Macron va ser aclamat com una estrella de rock en una reunió destinada a fer una demostració de força en la recta final d’una campanya en què surt com favorit, però ha de fer front a l’obstacle de les repercussions econòmiques de la guerra d’Ucraïna. 

El multitudinari míting del dirigent centrista va sintetitzar aquest últim mes de campanya macronista. Una candidatura configurada des de la grandesa d’un clar favoritisme (28-27% d’intenció de vot en la primera volta), però que alhora mostra símptomes de certa debilitat. Aquests conviden a pensar que els comicis resultaran un passeig menys còmode del que esperava Macron fa només un parell de setmanes. Un sondeig, publicat dimecres, ja va alertar que només s’imposaria amb el 52,5% dels sufragis en una segona volta contra la ultradretana Le Pen (47,5%), beneficiada per la seva falsa imatge de defensora del poble ras amenaçat per la crisi energètica.

Dins el macronisme tot sona grandiloqüent, però sovint també artificial. De fet, la seva candidatura es publicita a través d’una minisèrie documental a Netflix i un clip de campanya en l’univers del videojoc ‘Minecraft’. Dues iniciatives d’una comunicació política moderna, però que van suscitar un interès decreixent entre els francesos. Com si fos un ‘blockbuster’, Macron, de 44 anys, ha celebrat un míting al més pur estil americà, en què les intervencions del dirigent centrista s’intercalaven amb vídeos. També hi va haver un moment lacrimogen en què li va llançar un petó a la seva dona Brigitte Macron, de 68 anys. Però, així mateix, va ser un discurs massa llarg, de més de dues hores, i mal estructurat. 

«No hi ha un Estat del benestar sense un Estat productiu»

«No hi ha un Estat del benestar sense un Estat productiu»«Alguns volen portar-nos a la França del passat. [...] Nosaltres som aquí a la sala més gran d’Europa per mostrar que França sempre té alguna cosa per dir al món», va començar al principi de la seva intervenció. «Malgrat les diferents crisis, mai hem renunciat i sempre hem respectat les nostres promeses», va destacar el dirigent, que té com un dels seus puntals pel que fa a l’electorat conservador haver portat a terme entre el 2017 i el 2019 una sèrie de mesures neoliberals que els seus predecessors, Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy, no es van atrevir a aprovar.

Després d’haver defensat el seu balanç, va fer un llarg recopilatori de les mesures de caràcter social del seu nou programa, com augmentar les ajudes a les mares solteres i contractar 50.000 infermeres i infermers. Després que la presentació del seu programa, el 17 el març, suscités crítiques per la seva orientació conservadora –va proposar allargar l’edat de jubilació mínima fins als 65 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats), condicionar al fet de treballar o estudiar l’atribució d’una renda mínima d’inserció i expulsar els refugiats a qui deneguin l’asil–, Macron va presumir de la seva pota de centreesquerra durant la primera hora de la seva intervenció, en què també va parlar sobre educació i sanitat.

«No hi ha diners màgics i per finançar tot això no portarem a terme cap augment d’impostos», va destacar després el dirigent centrista, mostrant la seva pota de centredreta en matèria econòmica. Va assenyalar que França reduirà el seu deute públic a partir del 2026. «De vegades no és agradable dir-ho, però no hi ha un Estat del benestar sense un Estat productiu fort», va afegir Macron, que va recordar la seva aposta perquè la gent «treballi més per guanyar més», una famosa fórmula de l’expresident conservador Nicolas Sarkozy.

«Vull la mobilització general»

De fet, va insistir en la seva voluntat de superar les diferències partisanes entre el centreesquerra i el centredreta. «Els faig una crida a tots, des de la socialdemocràcia fins a la (dreta) gaullista, passant pels ecologistes», va afirmar davant unes 30.000 persones en un míting multitudinari, tot i que centenars de cadires van quedar buides, i que va comptar com assistents VIP amb l’actual primer ministre, Jean Castex, a més d’Édouard Philippe, Manuel Valls i Jean-Pierre Raffarin, anteriors inquilins de Matignon.

Notícies relacionades

Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"

Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra

Després de la seva llarga intervenció, es va reservar la bateria retòrica més vehement per al final, quan va alertar del risc de la ultradreta. Aquestes eleccions «representen el combat del progrés contra el replegament, el combat del patriotisme i Europa contra els nacionalistes». «No heu de creure en els sondejos i els comentaristes que us diuen que tot anirà bé (...) No vull ni arrogància ni derrotisme. Vull la mobilització general», va assegurar. 

«La gent ens diu que aquestes eleccions ja estan guanyades, tenim por que hi hagi un efecte de desmobilització d’una part dels nostres votants», reconeixia a EL PERIÓDICO la Dominique, de 53 anys, una militant parisenca, pocs minuts abans de l’inici del míting. Tot i que surt com a favorit, s’ha evaporat la sensació que les presidencials seran un pur tràmit per a Macron.