Matança de civils
¿Per què es compara la matança de Butxa amb Srebrenica?
Butxa, ¿crim de guerra o genocidi?
Les atrocitats de Butxa
Bòsnia commemora el 20è aniversari de la matança de Srebrenica
La troballa de centenars de cadàvers de civils executats de manera sumària a Butxa, després de la retirada russa dels suburbis del nord de Kíiv ha commocionat Ucraïna, Europa i el món. Les autoritats a Kíiv han reaccionat horroritzades, i asseguren que els assassinats tenien per objectiu eliminar el nombre més alt possible de civils. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha assegurat que a Butxa es van cometre «crims de guerra» que seran «reconeguts com a genocidi».
L’assessor presidencial ucraïnès, Mikhaïlo Podoliak, ha equiparat la matança al que va passar a la localitat bosniana de Srebrenica, on va tenir lloc la matança més cruenta de la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995). En aquesta localitat bosniana, el juliol de 1995, més de 8.000 persones van ser assassinades per l’Exèrcit serbobosnià sota el comandament del general Ratko Mladic. Aquest és l’únic episodi a Europa reconegut per la Justícia com a genocidi des de la Segona Guerra Mundial.
Després d’un llarg setge de dos anys, l’11 de juliol de 1995 l’enclavament bosnià de Srebrenica –una zona declarada «segura» per l’ONU i protegida per cascos blaus holandesos–, va ser ocupat per tropes serbobosnianes dirigides pel general Ratko Mladic. Els habitants de Srebrenica –uns 40.000– es van dispersar espaordits: uns 25.000, la majoria dones, nens i avis, es van refugiar a Potocari, on estava la base dels cascos blaus. Diversos milers van entrar a la fàbrica que servia de caserna al batalló holandès i la resta es van instal·lar en fàbriques i camps veïns. Quinze mil més van fugir cap a un bosc pròxim, 5.000 amb la intenció de defensar l’enclavament.
Sense resistència
Fins a Potocari va arribar el mateix Mladic el 12 de juliol, repartint caramels als nens i prometent als refugiats el trasllat en autobusos a un lloc segur. Dones i nens van ser deportats. Les forces sèrbies van començar a separar sistemàticament els homes que intentaven pujar a bord dels autobusos. A Potocari, l’Exèrcit serbobosnià va detenir 1.700 homes, 300 de l’interior de la caserna de les forces de l’ONU. Cap hi va sortir amb vida. Les columnes de civils amagades als boscos també van ser interceptades.
En els dies següents, més de 8.000 homes i nens bosnians de religió musulmana van ser assassinats i enterrats en fosses comunes. Fins al dia d’avui s’han exhumat, identificat i enterrat els cadàvers de més de 7.000 víctimes del genocidi, però al voltant d’un miler es troben en parador desconegut o les seves restes esperen a ser recuperades i identificades. Dels més de 8.000 morts i desapareguts, se sap que uns 1.000 eren menors de 18 anys. Milers de dones van ser violades.
Notícies relacionadesEl Tribunal Penal Internacional per a la ex-Iugoslàvia (TPIY) va condemnar Mladic i el seu cap polític, Radovan Karadzic, a cadena perpètua per genocidi, l’únic reconegut per la Justícia a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Cinquanta persones més han sigut condemnades fins ara per la justícia internacional i els tribunals de Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia en relació amb aquesta matança.
El paper dels militars holandesos, encarregats de protegir Srebrenica, ha sigut sempre qüestionat. El 2002 el Govern holandès en ple va dimitir per assumir «la responsabilitat de la comunitat internacional en la matança». L’Estat holandès va ser considerat per la justícia del país el 10% responsable de la mort dels més de 300 homes que van buscar refugi a la base dels cascos blaus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tomé tensa la selecció
- Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk
- ‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- BAGES Construir amb llistons de fusta solidaris
- ANOIA Jorba celebra un mercat de productes de proximitat
- Ruta per la DO EMPORDÀ Perelada, temple del vi
- AGENDA DE BARCELONA Barcelona contra la violència masclista