¿Per què es compara la matança de Butxa amb Srebrenica?

L’assessor presidencial ucraïnès, Mikhaïlo Podoliak, ha equiparat la matança al que va passar a la localitat bosniana de Srebrenica, on va tenir lloc la matança més cruenta de la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995). En aquesta localitat bosniana, el juliol de 1995, més de 8.000 persones van ser assassinades per l’Exèrcit serbobosnià sota el comandament del general Ratko Mladic. Aquest és l’únic episodi a Europa reconegut per la Justícia com a genocidi des de la Segona Guerra Mundial.

Després d’un llarg setge de dos anys, l’11 de juliol de 1995 l’enclavament bosnià de Srebrenica –una zona declarada «segura» per l’ONU i protegida per cascos blaus holandesos–, va ser ocupat per tropes serbobosnianes dirigides pel general Ratko Mladic. Els habitants de Srebrenica –uns 40.000– es van dispersar espaordits: uns 25.000, la majoria dones, nens i avis, es van refugiar a Potocari, on estava la base dels cascos blaus. Diversos milers van entrar a la fàbrica que servia de caserna al batalló holandès i la resta es van instal·lar en fàbriques i camps veïns. Quinze mil més van fugir cap a un bosc pròxim, 5.000 amb la intenció de defensar l’enclavament.

Sense resistència

Fins a Potocari va arribar el mateix Mladic el 12 de juliol, repartint caramels als nens i prometent als refugiats el trasllat en autobusos a un lloc segur. Dones i nens van ser deportats. Les forces sèrbies van començar a separar sistemàticament els homes que intentaven pujar a bord dels autobusos. A Potocari, l’Exèrcit serbobosnià va detenir 1.700 homes, 300 de l’interior de la caserna de les forces de l’ONU. Cap hi va sortir amb vida. Les columnes de civils amagades als boscos també van ser interceptades.

En els dies següents, més de 8.000 homes i nens bosnians de religió musulmana van ser assassinats i enterrats en fosses comunes. Fins al dia d’avui s’han exhumat, identificat i enterrat els cadàvers de més de 7.000 víctimes del genocidi, però al voltant d’un miler es troben en parador desconegut o les seves restes esperen a ser recuperades i identificades. Dels més de 8.000 morts i desapareguts, se sap que uns 1.000 eren menors de 18 anys. Milers de dones van ser violades.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El Tribunal Penal Internacional per a la ex-Iugoslàvia (TPIY) va condemnar Mladic i el seu cap polític, Radovan Karadzic, a cadena perpètua per genocidi, l’únic reconegut per la Justícia a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Cinquanta persones més han sigut condemnades fins ara per la justícia internacional i els tribunals de Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia en relació amb aquesta matança.

El paper dels militars holandesos, encarregats de protegir Srebrenica, ha sigut sempre qüestionat. El 2002 el Govern holandès en ple va dimitir per assumir «la responsabilitat de la comunitat internacional en la matança». L’Estat holandès va ser considerat per la justícia del país el 10% responsable de la mort dels més de 300 homes que van buscar refugi a la base dels cascos blaus.