La UE ultima una nova ronda de sancions contra Rússia per les seves últimes «atrocitats» a Ucraïna

La Unió Europea ultima un nou paquet de sancions contra Rússia per les últimes «atrocitats» comeses a Ucraïna. Una bateria de mesures que la Comissió Europea podria aprovar aquest mateix dimarts amb vista a presentar la proposta, 24 hores després, als ambaixadors permanents de la UE. «La UE continuarà recolzant fermament Ucraïna i avançarà, amb caràcter d’urgència, les tasques sobre noves sancions contra Rússia», ha anunciat l’alt representant per a la política exterior i de seguretat comuna de la UE, Josep Borrell, en una declaració en què expressa la condemna més enèrgica contra «les atrocitats comeses per les forces armades russes a diverses ciutats ucraïneses ocupades i que ara han sigut alliberades».

«El que ha passat a Butxa exigeix una nova bateria de sancions i de mesures molt clares», ha reconegut a France Inter el president de França, Emmanuel Macron, el país del qual lidera aquest semestre la presidència de torn de la UE. A ell precisament s’ha dirigit el primer ministre polonès, Mateusz Morawiaeki, reclamant «sancions clares i fermes» perquè considera que les quatre rondes de sancions aplicades fins ara «no estan funcionant» i no són suficients. «President Macron, ¿quantes vegades ha negociat amb Putin, i què ha aconseguit? No es debat, no es negocia amb els criminals, cal combatre’ls. Ningú va negociar amb Hitler. ¿Negociaria amb Hitler, amb Stalin, amb Pol Pot?», ha etzibat.

Polònia, és juntament amb les tres repúbliques bàltiques, el país més bel·ligerant contra Moscou i insisteix a colpejar el Kremlin amb totes les mesures possibles davant la gradualitat que defensen altres països com Alemanya, Àustria i Hongria, reticents per exemple a imposar un embargament als combustibles fòssils importats des de Rússia com el gas, el petroli i el carbó. «No són les veus dels empresaris alemanys, dels multimilionaris alemanys, que probablement els impedeixen actuar, les que s’haurien de sentir amb força a Berlín avui, sinó les veus d’aquestes dones i nens innocents. Les veus dels assassinats», ha afegit en un missatge Berlín.

Des de la Comissió Europea han confirmat que els preparatius ja estan en marxa i que hi ha «determinació» de continuar per aquest camí, ja que, després de quatre rondes de «sancions massives», la maquinària de guerra de Putin continua cometent atrocitats, ha explicat el portaveu Peter Stano sense confirmar si un embargament energètic o l’ampliació de les sancions a noves entitats bancàries estaran en aquesta nova ronda sobre la taula. 

Atrocitats de Butxa

Notícies relacionades

Noves imatges mostren la devastació de Mariúpol

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Les imatges de cossos de ciutadans morts, tirats en ple carrer, i d’edificis i infraestructures totalment devastades a la ciutat de Butxa, als afores de Kíiv, mostren, segons el parer del cap de la diplomàcia europea, «el veritable rostre de la brutal guerra d’agressió» empresa pel règim de Vladímir Putin contra Ucraïna i el poble ucraïnès. «Matances» com la de Butxa i altres ciutats ucraïneses quedaran, segons la seva opinió, inscrites en la llista d’atrocitats comeses en terra europeu. I «les autoritats russes són responsables d’aquestes atrocitats» que van ser comeses «mentre tenien el control efectiu de la zona», així que tant els responsables del Govern com els de l’Exèrcit «retran comptes».

En aquest context, la UE ha tancat files amb la investigació llançada pel Tribunal Penal Internacional sobre crims de guerra i crims de lesa humanitat, i el treball de la Comissió d’Investigació de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Per exemple, ha recordat Borrell, la Unió Europea està assistint el Fiscal General d’Ucraïna i la Societat Civil en la recopilació i preservació de les proves dels crims de guerra. «Aquestes sagnants matances comeses per russos, soldats russos, mereixen ser anomenades pel seu nom. És un genocidi, i ha de ser jutjat. Per això proposem crear una comissió internacional per investigar aquest crim de genocidi», ha insistit el mandatari polonès.