Viktor Orbán guanya a Hongria i començarà el seu quart mandat

El primer ministre ultranacionalista hongarès, Viktor Orbán, va aconseguir un quart mandat consecutiu a l’apuntar-se una contundent victòria en les parlamentàries d’aquest diumenge, dominades per les inseguretats despertades per la guerra a la veïna Ucraïna. «Hem aconseguit una enorme victòria», va dir Orbán, de 58 anys, davant milers de simpatitzants que corejaven el seu nom a Budapest.

«Una victòria que potser es pugui veure des de la Lluna, però segur que sí que es veu des de Brussel·les», va afegir en una crítica a la Comissió Europea, que li va obrir recentment un expedient per la llei hongaresa que prohibeix parlar d’homosexualitat als menors.

Amb el 92% dels vots escrutats, el partit governant Fidesz va pel camí d’obtenir 135 escons al parlament, de 199 membres, mentre que l’oposició sumaria 56 diputats.

Això permetria al Govern retenir la seva majoria absoluta de dos terços que li ha permès emprendre en solitari canvis de rang constitucional els últims 12 anys.

Aquesta majoria li ha garantit controlar totes les estructures de l’Estat –també el Tribunal Constitucional– i, a més dels mitjans de comunicació estatals, domina a través d’empresaris pròxims gairebé totes les capçaleres del país, cosa que garanteix a Orbán una cobertura favorable.

Una de les sorpreses de les eleccions ha sigut el resultat del partit d’extrema dreta La Nostra Pàtria, que va superar el llindar del 5% i suma 5 escons.

Fracàs opositor

Un dels símbols del fracàs opositor ha sigut que el seu candidat a primer ministre, Péter Márki-Zay, no ha sigut capaç de vèncer ni en la seva circumscripció electoral d’Hódmezõvásárhely, ciutat de la qual és alcalde des del 2018.

El candidat opositor, un economista de 49 anys, s’ha queixat amargament els últims dies que només li donessin els cinc minuts assignats per llei a la televisió pública durant tota la campanya, mentre que la presència d’Orbán és constant.

«No puc ocultar la meva desil·lusió», va afirmar Márki-Zay en una aparició en solitari en què no el va acompanyar cap dels líders dels sis partits de diferent ideologia que van formar la coalició Units per Hongria.

La guerra, determinant

Amb tot, aquestes eleccions han mostrat una vegada més la capacitat d’Orbán per llegir de manera encertada la situació i treure profit de la invasió russa d’Ucraïna que, en principi, el desfavoria.

El primer ministre, potser el polític de la Unió Europea més pròxim al president rus, Vladímir Putin, va interpretar bé la por dels electors al canvi en èpoques d’incertesa i va modificar el lema de campanya a ‘Guerra o pau’.

L’últim mes la intenció de vot de Fidesz ha pujat amb el missatge que Orbán és un líder experimentat que garanteix l’estabilitat, mentre que l’oposició, si guanyava, podria «arruïnar» el país i portar-lo a involucrar-se en el conflicte.

La solidaritat de l’oposició amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, la va descriure Orbán com un pas bel·licista i va afirmar que danyarien l’economia del país a l’unir-se a un embargament del petroli i el gas rus.

Hongria importa el 85% del seu gas i més del 60% del seu petroli de Rússia i Orbán ha reafirmat que no deixarà de comprar-lo pel greuge econòmic que causaria.

Poc importava que les acusacions d’Orbán no tinguessin fonament o que el lema de ‘Guerra o pau’ fos maniqueu, l’important és que va saber llegir la inseguretat d’un electorat que va perdre les ganes del canvi.

Admirat pels nacionalistes

El primer ministre, un crític ferotge de la immigració, els drets LGBT i els «buròcrates de la UE», s’ha guanyat l’admiració dels nacionalistes i la ultradreta europea, que el van acompanyar en la seva victòria.

Orbán va agrair en la seva intervenció als seus «amics dels EUA, Itàlia, Àustria i Espanya» el recolzament rebut en les eleccions.

«Ha guanyat la política conservadora, patriota, i el nostre missatge és que aquesta no representa el passat, sinó el futur», va dir el primer ministre.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

La seva victòria arriba quan passa pel seu moment de més aïllament internacional, allunyat fins i tot dels seus socis del Grup de Visegrad –Polònia, República Txeca i Eslovàquia– per la seva proximitat a Putin, mentre que en els governs d’Europa Occidental desperta des de fa temps escàs entusiasme.

Alguns analistes especulen que en aquesta legislatura Orbán podria adoptar una postura més europeista per assegurar-se el desbloqueig dels fons europeus que Hongria necessita per garantir-se un bon creixement econòmic.