Zelenski demana que Espanya deixi de fer negocis amb Rússia i recorda Gernika: «Imaginin que som a l’abril de 1937»

«Aquest abril del 2022 la gent d’Ucraïna està amagada a les golfes [...] imaginin l’abril de 1937 la seva gent amagada a Gernika», ha dit aquest dimarts el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per videoconferència des de Kíiv davant el Congrés dels Diputats espanyol. «Sé que moltes empreses espanyoles han deixat de funcionar a Rússia, i vull agrair-ho a aquestes companyies i a tot el poble», ha afirmat davant de diputats, senadors, membres del Govern, ambaixadors i representants del poble ucraïnès. Ha criticat algunes empreses espanyoles que estiguin encara fent negocis al país, com «Porcelanosa o Marsans i d’altres, vostès els coneixen millor».

L’al·locució es produeix després de la indignació mundial provocada per la matança descoberta a la localitat de Butxa, als afores de Kíiv, després del replegament de les tropes russes d’aquesta ciutat. Aquest matí, el Govern ha anunciat l’expulsió d’una vintena de diplomàtics a conseqüència d’aquests crims.

«Imaginin les mares a Ucraïna escrivint a l’esquena dels seus fills els noms i els telèfons de contacte d’alguna gent pròxima, per si els ocupants maten els seus pares, perquè tinguin alguna possibilitat», ha continuat Zelenski. «Sé que per a Espanya és molt important la defensa de la democràcia i la pau al continent europeu. Però, ¿com aconseguir-ho si Rússia envia tots els recursos per destruir-ho tot?

Es dona la circumstància que hi ha discrepàncies dins del Govern sobre com actuar amb Ucraïna. El soci minoritari s’ha expressat en contra de l’enviament d’armes al país.

Congrés adaptat

L’hemicicle ha sigut adaptat a l’esdeveniment. Darrere la presidenta, tres banderes: l’europea, l’espanyola i la ucraïnesa. S’han tret els seients habituals i s’ha posat un banc seguit perquè puguin entrar els senadors a més dels diputats. A la tribuna de convidats, ambaixadors dels estats de la UE i de l’OTAN. També persones d’Ucraïna desplaçades temporalment i de la comunitat ucraïnesa a Espanya.

La intervenció ha començat després de la salutació i benvinguda de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Acaba amb el president del Govern, Pedro Sánchez. Això és anormal. Els presidents o primers ministres dels països davant els quals ha parlat Zelenski no han parlat després de la seva al·locució. Moncloa assegura que ha sigut a petició de l’ambaixada d’Ucraïna. La compareixença es produeix després de la petició unànime de tots els grups del Congrés.

Bronques i episodis històrics

Zelenski dedica bona part del seu temps a promoure la causa ucraïnesa a l’exterior. Ha comparegut davant de la Unió Europea, els Estats Units, Alemanya, França, el Regne Unit, el Japó o Itàlia, però també a la gala dels premis de la música Grammy.

I els seus discursos repeteixen una estructura similar. Primer agraeix l’ajuda, i després llança una exigència concreta: la petició d’un espai d’exclusió aèria per evitar els bombardejos russos, una cosa que Occident rebutja perquè podria suposar un casus belli. Després omple les seves compareixences amb referències als episodis més dolorosos de la història de cada país al qual es dirigeix, adaptats a la realitat ucraïnesa actual. Mira així de sensibilitzar l’audiència.

Per exemple, davant els parlamentaris alemanys i el seu canceller, Olaf Scholz, l’ucraïnès va recordar el mur que va dividir Berlín després de la Segona Guerra Mundial. Un trauma nacional alemany. Zelenski diu que Putin n’està aixecant un altre. «No és un Mur de Berlín, és un Mur a Europa central entre la llibertat i l’esclavitud, i aquest mur es fa més gran amb cada bomba llançada sobre Ucraïna». Ho va finalitzar amb una altra referència històrica, el famós discurs que va fer Ronald Reagan davant la Porta de Brandenburg el 1987. «¡Faci caure aquest mur, sr. Gorbatxov!», va dir el president nord-americà al llavors líder de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov. Zelenski canvia les paraules. «Estimat canceller (Olaf) Scholz: ¡destrueixi aquest mur, doni a Alemanya el paper de líder que mereix!».

Zelenski aconsegueix així que l’audiència empatitzi amb la gravetat de la seva situació i la del seu poble de manera immediata, explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari pertanyent al mateix grup editorial que aquest mitjà, l’expert en comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí. «Els seus discursos apel·len a les emocions nacionals fortes i històriques: els diu que les seves guerres anteriors tenen a veure amb la que Ucraïna pateix en aquests moments».

Notícies relacionades

«Ens deien que som tots uns nazis»: la matança de les tropes russes a Butxa

El Kremlin rebutja «categòricament» les acusacions de crims de guerra a Butxa

Davant els congressistes i senadors nord-americans, va dir: «Recordin el seu 11 de setembre. Ucraïna està patint això cada dia. Un terror que Europa no ha vist en 80 anys». També es va referir a l’atac japonès contra Pearl Harbour que va fer a Washington llançar-se a la Segona Guerra Mundial. Zelenski fins i tot va esmentar Martin Luther King i el seu famós discurs del líder dels drets civils «tinc un somni». «Jo tinc una necessitat (va dir l’ucraïnès). Necessito protegir el nostre cel. ¿És massa demanar?». 

Zelenski té dos avantatges, explica a aquest diari Nacho Martín, politòleg i vicepresident de l’Associació de Comunicació Política: «Té credibilitat perquè no és un polític a l’ús, i està empoderat per la situació amb què està lidiant».