Marine Le Pen crida a la mobilització en l’últim míting abans de la primera volta: «Si el poble vota, el poble guanya»

La candidata d’extrema dreta Marine Le Pen arriba a la primera volta de les eleccions presidencials de França d’aquest diumenge amb la moral molt alta. L’amenaça més gran que plana sobre la seva candidatura, la irrupció en la carrera electoral del polemista ultra Éric Zemmour, s’ha acabat convertint en vent en popa i els últims sondejos la situen en una còmoda segona posició (amb el 24% dels vots, a només 2,5 punts del president, Emmanuel Macron), un resultat que, si es confirma a les urnes, la col·locarà en un altre duel amb Macron en la segona volta. I aquesta moral s’ha pogut veure aquest dijous a Perpinyà, una de les places fortes del seu partit, Reagrupament Nacional (RN), on ha reunit uns 3.000 simpatitzants entregats en l’últim míting abans dels comicis d’aquest diumenge.

Le Pen ha reiterat a Perpinyà els temes clau de la seva campanya: la lluita contra la pèrdua del poder adquisitiu, la necessitat de tornar a França la seva grandeur, el referèndum sobre la immigració i les punyalades contra la gestió de Macron, en especial després de l’escàndol McKinsey, segons el qual el president i el seu Govern van acudir de forma abusiva a aquesta firma d’assessoria externa nord-americana durant els últims anys i que ha arribat als tribunals. Ni una paraula sobre Zemmour.

S’ha presentat com l’única candidata capaç de «recuperar l’estabilitat i la joie de vivre» i «restaurar l’organització i l’autoritat de l’Estat». Quant a la immigració, Le Pen ha insistit que si guanya farà un referèndum per «solucionar problemes que ningú ha volgut solucionar en 40 anys». «Són els francesos els que han de decidir qui és digne de ser francès i tenir el privilegi d’entrar en la comunitat nacional. Ser francès no és una situació administrativa, és un honor», ha manifestat.

Durant el seu discurs, Le Pen també ha posat molt d’èmfasi en la necessitat d’anar a les urnes aquest diumenge. «Si el poble vota, el poble guanya (...). ¡Recuperem el control!», ha recalcat diverses vegades per allunyar el fantasma de l’abstenció. «Guanyarem», li han respost els assistents, que han corejat «¡Marine, presidenta!» nombrosos cops.

Convençuts del triomf

«És important ser avui aquí, és l’últim míting abans de la primera volta», ha explicat a EL PERIÓDICO, abans de començar l’acte, Valéry Elophe, conseller regional de Nova Aquitània per l’RN i veí de Corrèze, una població a 400 quilòmetres de Perpinyà. Elophe està convençut del triomf de Le Pen per incompareixença de l’adversari. «Macron no ha fet campanya, mentre que Marine Le Pen ha fet una molt bona campanya sobre els temes importants per als ciutadans», remarca, poc abans que un grup que hi ha a la vora comenci a cantar La Marsellesa.

«La visió de Le Pen és la nostra: hem de canviar França. Vull una França pròspera i ara estem en la ruïna», assenyala, per la seva banda, una dona de 65 anys de Perpinyà que prefereix no dir el seu nom. «Ja n’hem tingut prou de Macron-Júpiter», afirmen les Danis, mare i filla, que han vingut de Montpeller per assistir al míting. Es refereixen a la presidència «jupiteriana» per la qual aposta Macron davant una governança més pròxima al ciutadà com la que va portar a terme el socialista François Hollande.

Una cosa semblant opina Nicolas Caudeville, periodista i bloguer local de Perpinyà, que posa èmfasi en la mala gestió, segons el seu parer, del president francès: «Si guanya Le Pen serà per la desesperació de la gent, per l’absència de futur».

Va ser precisament a Perpinyà, la ciutat més gran en mans de l’RN i governada per la seva exparella i artífex del gir moderat del partit iniciat fa més d’una dècada, Louis Aliot, on l’aspirant ultra va donar el tret de sortida a la seva candidatura el 4 de juliol passat, tres setmanes després de la patacada en les regionals. Aquest dia ja va avisar contra el perill de l’abstenció (en les regionals va ser d’un històric 66%), que la penalitzaria en cas d’arribar a la segona volta amb Macron. Durant l’últim mig segle, l’abstenció ha anat escalant gradualment i en les presidencials del 2017 va ser del 22,23% en la primera volta i del 25,44% en la segona.

La dirigent d’extrema dreta ha portat a terme una campanya pragmàtica, sense insistir massa en els temes més discutits sobre seguretat, immigració i l’islam, i pivotant la majoria dels seus discursos sobre la qüestió del poder adquisitiu. L’impacte en la inflació de l’augment del preu de l’energia i la guerra d’Ucraïna li han servit de catalitzador. Segons l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (Insee), l’IPC del març va pujar el 4,5%, pel 3,5% del febrer.

«Ha triat un tema transversal, el del poder adquisitiu, amb la finalitat justament de poderrassambler, unificar, reunir gent més enllà del recolzament del seu electorat tradicional», especialment de cara a la segona volta, explica Moussa Bourekba, investigador del Barcelona Centre for International Affairs (Cidob). Raquel García, del Reial Institut Elcano, coincideix al destacar que Le Pen ha sabut «canalitzar el descontentament» i fer una campanya centrada «en les qüestions que preocupen al votant».

Tercer intent

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Es tracta del tercer intent de Le Pen d’arribar a l’Elisi i en aquests 11 anys des que va agafar les regnes del partit, ha estat treballant en la seva imatge de «dona presidenciable» («dona d’Estat», es pot llegir als seus cartells electorals) i en la «suavització» dels discursos polemistes del seu pare i fundador del Front Nacional (antic nom de l’RN), Jean Marie Le Pen, remarca Bourekba. «Dins aquest procés de suavització, no se li podia fer cap millor favor que l’aparició d’Éric Zemmour (...). S’ha produït l’impensable: concebre que Marine Le Pen sigui una candidata raonable que proposés un programa realista i fins a cert punt fins i tot tolerant en certs aspectes», afegeix aquest analista.

Per la seva banda, García destaca que al marge de coincidir amb Zemmour en temes com el migratori, un dels elements que han contribuït a la seva imatge més moderada és l’abandonament de la retòrica contra la sortida de l’euro i la UE i la seva postura més tolerant envers el matrimoni homosexual i els temes LGTBI. «Ha aparegut un rival a la seva dreta que ha ajudat que ella sigui percebuda més en el centre», afegeix la investigadora del Reial Institut Elcano.