Rere l’empremta dels crims de guerra a Ucraïna

No obstant, malgrat la gran commoció causada per aquest descobriment, a què se suma el setge brutal de Mariúpol amb bombardejos a hospitals, o l’atac indiscriminat a Kramatorsk a una estació ferroviària on centenars de civils esperaven agafar un tren per fugir, diversos experts indiquen que la investigació i l’enjudiciament posterior dels responsables de les matances esdevingudes serà costa amunt, comportarà anys i, fins i tot, podria no completar-se.

En l’actualitat, existeixen una sèrie de crims castigats pels Convenis de Ginebra del 1949 i per l’Estatut de Roma, adoptat el 1998. Es tracta del crim de lesa humanitat, que implica l’haver comès sistemàticament i a gran escala atacs contra la població civil (exclou els militars). Després hi ha els delictes tipificats com a crims de guerra, on la responsabilitat és individual i que inclouen l’homicidi i la violència sexual en situació de guerra. I s’afegeixen dos més: el genocidi, que aplica quan es denuncia la intenció és destruir un grup nacional, ètnic o religiós com a tal, i el crim d’agressió, l’últim reconegut pel Tribunal Penal Internacional (TPI) el 2018 i es contempla quan existeix un atacant que va en contra de la sobirania, integritat territorial o independència d’un altre Estat.

Tot això, per descomptat, s’ha de demostrar, cosa que comença amb la recopilació de declaracions públiques i dels testimonis de supervivents i testimonis, així com de les proves, que avui dia poden incloure tant imatges de satèl·lit i fotografies al terreny com material digital difós en xarxes socials i en mitjans de comunicació. Algunes ONG estan utilitzant Apps perquè la població pugui col·laborar i documentar els crims.

Poble a poble

D’allà també que investigadors ucraïnesos hagin començat a anar poble per poble per recollir proves i parlar amb la seva gent, treballant amb forenses per als informes mèdics. Segons el ‘Washington Post’ , la fiscalia general ucraïnesa ha desplegat per tot el país 50.000 persones dels diferents organismes governamentals amb l’esperança de poder utilitzar les seves proves per a un judici per crims de guerra contra Vladímir Putin i les forces enviades a envair Ucraïna.

Tant experts ucraïnesos com internacionals afirmen que consideren que existeixen «elements que corroboren que aquests crims han sigut comesos», diu Sergei Petukhov, professor de Dret Internacional i exviceministre de Justícia d’Ucraïna. «Clarament a Ucraïna s’han comès crims de guerra, i la tecnologia ajuda», coincideix l’advocada Irene Victoria Massimino, especialista en Dret Internacional i cofundadora de l’Institut Lemkin per a la Prevenció del Genocidi.

«En el cas del delicte d’agressió, el president rus (Vladímir Putin) va comunicar públicament les seves intencions a Ucraïna, i l’Assemblea General de l’ONU l’ha condemnat», afirma Petukhov, a l’advertir que, no obstant, tot procés podria allargar-se per molts anys «sobretot si la guerra no s’atura». «Hi ha centenars de víctimes», insisteix, al dir que tampoc s’exclou que es faci una crida perquè els soldats russos es presentin a testificar a canvi de protecció. 

Amb el suport d’una quarantena de països, la fiscalia del TPI ja va obrir el mes de març passat una investigació sobre els crims comesos a Ucraïna. No obstant, existeixen uns grans ‘peròs’ a la possibilitat de jutjar, en un tribunal internacional, els crims comesos a Ucraïna o imputar Putin.

El primer resideix en la tasca intricada d’establir-ne quin és el tribunal amb més possibilitats de tenir èxit. De fet, el Kremlin va revocar el 2016 la seva firma de l’Estatut de Roma i això significa que en cas d’una ordre de detenció internacional, els seus ciutadans només podrien ser arrestats en països que acceptin la seva jurisdicció, mai a Rússia.

Aval de Kíiv

Ucraïna tampoc és un Estat signant de l’Estatut de Roma, i per això el fiscal del TPI ha de comptar amb l’aval de Kíiv, una cosa que, no obstant, ja ha passat en el passat, perquè el 2014 va acceptar la seva jurisdicció, després de la invasió de Crimea. Dit això, és difícil preveure què pasaria en el cas d’un procediment en què s’imputi, per exemple, un ciutadà ucraïnès acusat d’haver assassinat soldats russos capturats –com s’ha denunciat–, en violació de la llei sobre el tracte a causa dels presoners de guerra.

Notícies relacionades

Matança a l’estació de Kramatorsk a Ucraïna: almenys 39 morts en un bombardeig de tropes russes

Von der Leyen i Borrell porten a Kíiv el suport complet de la UE

Una altra opció és la creació d’un tribunal penal internacional específic, com ha demanat el jurista francobritànic Philippe Sands, professor a la University College de Londres. Un exemple és el del Tribunal Penal Internacional per a l’ex Iugoslàvia (TPIY). Però en aquest cas, el suport polític de la comunitat internacional haurà de ser ampli, remarca l’advocada Massimino. «El tema és que hi ha d’haver un suport polític molt significatiu, perquè crear un tribunal ad hoc implica reconèixer els grans errors que té el TPI», diu Massimino.

Una tercera alternativa és portar les denúncies davant el Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) de l’ONU, i que té la missió de dirimir conflictes entre Estats. Però Moscou ja ha avisat que considera que també aquest òrgan no té jurisdicció, i tampoc hi ha consens entre els experts sobre si aquest tribunal és competent.