Les matances russes contra la població civil
El trist ‘retorn’ dels delictes contra la humanitat a Lviv
Hersch Lauterpacht i Raphael Lemkin, els juristes jueus que van crear l’accepció dels dos delictes, es van criar i formar a la ciutat avui ucraïnesa
La invasió russa d’Ucraïna, en directe
Periodista
Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Sembla que ningú ho hagi de dubtar. Que es tracti gairebé de dues lleis naturals, com la persecució de l’assassinat des de Caïm i Abel. Però no. Els delictes de genocidi i crims contra la humanitat són un ‘constructe’ recent, de la Segona Guerra Mundial. Fins als judicis de Nuremberg no estaven tipificats. Ningú va vincular el genocidi del poble armeni per part de l’Imperi otomà, el 1915, ni els bombardejos sobre la població civil (Gernika) com a delictes.
La justícia internacional mai va aixecar la veu, als anys 30, contra cada pas que feien els nazis per perseguir, arraconar, deportar i finalment executar milions de ciutadans europeus de fe jueva.
Els juristes que van crear, batejar i desenvolupar els dos delictes i van convèncer les instàncies judicials de les nacions aliades (els Estats Units, la Gran Bretanya i també França) de la necessitat de fer-los servir a Nuremberg eren jueus. Una cosa fins i tot lògica. Però a més, els dos juristes, Hersch Lauterpacht i Raphael Lemkin, es van criar i van estudiar lleis a la ciutat avui ucraïnesa, i llavors austrohongaresa, avui Lviv i llavors Lemberg, en alemany o Leópolis, en castellà.
Els delictes que van devastar les seves famílies a Lviv tornen, de la mà de l’Exèrcit rus, 80 anys després, tristament a casa.
Armènia de fons
«¿Qui recorda l’aniquilació dels armenis?», va exclamar Adolf Hitler quan va ordenar als seus militars devastar Polònia. I aquesta frase va esperonar les investigacions de Lemkin, que va recollir al seu llibre ‘El dominio del Eje en la Europa ocupada’, publicat el 1944. Aquí va definir el delicte i el terme lèxic.
Si el genocidi s’erigia com a protecció del grup, o bé d’un individu per pertànyer a un col·lectiu, els crims de lesa humanitat emparen l’individu davant la violència dels estats en guerra. Tot genocidi és un crim de lesa humanitat, però no al revés.
Lauterpacht va ser qui va desenvolupar el concepte de crims de lesa humanitat, també, arran del cas armeni. Va ser un dels que van escriure el discurs final del fiscal britànic a Nuremberg. Lemkin, el de l’anglès. Un va pontificar a la Universitat de Colúmbia, als EUA. L’altre, a la de Cambridge (Regne Unit). Tots dos es van escapar pels pèls de l’horror. Tot i que en aquest moment no estigués, encara, tipificat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia