Sir Richard J. Evans: «L’amenaça nuclear russa és creïble»

Les imatges de cossos humiliats després de la sortida de les tropes russes de Butxa, ¿evidencien crims de guerra?

Sí, per descomptat que són crims de guerra. Si un mira totes les lleis internacionals de la guerra, la Convenció de Ginebra i d’altres, sempre condemnen i declaren com a crims de guerra els atacs a civils.

¿Creu que algun dia Putin haurà de respondre per això davant la justícia?

Això espero. Tanmateix, crec que és poc probable, si no és que la situació canvia radicalment. I crec que Putin va envair Ucraïna amb la il·lusió o la creença errònia que els ucraïnesos són russos i veurien amb bons ulls la reincorporació a la Unió Soviètica. I només ho impedia el fet que estaven governats per una petita colla de nazis, la qual cosa és, per descomptat, absurda, entre altres coses perquè fins i tot el president Zelenski és jueu. Però com que, inesperadament, les tropes russes han trobat una resistència ucraïnesa molt forta, crec que Putin ha decidit ara que tots els ucraïnesos són uns nazis i els està matant. Els russos estan cometent un genocidi en molts llocs, especialment en la retirada.

Putin parla de ‘desnazificar’ Ucraïna, però ¿quines creu que són les veritables causes de la invasió?

Com he dit, crec que té la il·lusió que els ucraïnesos són russos. I ha dit que la ruptura de Rússia, tant després de la Primera Guerra Mundial com al 1989-90, va ser una terrible catàstrofe històrica. Creu que Ucraïna és russa. Kíiv a l’edat mitjana era la capital original de Rússia, i Putin es nega a reconèixer que Ucraïna té ara una forta consciència nacional i un sentit d’identitat nacional ucraïnesa.

Com a expert en el Tercer Reich i la Segona Guerra Mundial, ¿veu vostè paral·lelismes entre la matança de Butxa i el tracte que l’Exèrcit rus va donar a les ciutats camí de Berlín durant la Segona Guerra Mundial?

Aquest abril és el 80è aniversari del pla general nazi per a l’Est, amb què planejaven esborrar per complet Ucraïna i els ucraïnesos. Alguns havien de ser germanitzats i a la gran majoria els havien d’assassinar, deixant-los morir durant un període de dècades per abandonament, gana i més. I tota l’Europa de l’Est, uns 45 milions de persones, havia de morir perquè Hitler pensava que eren racialment inferiors i havien de deixar pas als colons alemanys. Afortunadament mai va passar. Les matances, el genocidi d’ucraïnesos per part de les tropes russes no està planificat. És en gran part producte de la derrota. Hitler esperava que fos molt fàcil envair la Unió Soviètica, perquè considerava els soviètics subhumans que no oferirien resistència. I per descomptat es va equivocar. I Putin esperava que la invasió d’Ucraïna, la substitució del Govern de Zelenski per un règim titella, també fos fàcil. I també s’equivoca. Així que aquestes il·lusions són comunes en tots dos. Les tropes soviètiques, l’Exèrcit Roig que va conquistar l’Europa de l’Est i va arribar fins a Berlín al 1944-45, va cometre certament moltes atrocitats, per exemple centenars de milers, si no milions, de violacions de dones alemanyes. Però això era una venjança, per dir-ho així, pel que els alemanys havien fet a Europa de l’Est. L’element de venjança en la forma que les tropes de Putin han estat matant els ucraïnesos està en què no esperaven que els ucraïnesos es resistissin.

Recentment, el mestre d’escacs Garri Kaspàrov ha dit que la invasió d’Ucraïna podria ser el començament d’una tercera guerra mundial. ¿Vostè hi està d’acord?

Sí, ¿qui sap? Però crec que hi ha diferències. La Segona Guerra Mundial la va començar Hitler, i Hitler volia conquistar tot Europa. De fet, volia seguir endavant i conquistar el món. Els objectius de Putin són molt més limitats. Vol, en la mesura possible, reconstituir la Rússia que recorda dels seus primers anys abans de 1989. Però aquesta Rússia, per descomptat, incloïa parts d’Europa, Europa de l’Est, que ara són membres de l’OTAN. Ucraïna no és membre de l’OTAN, i per això l’OTAN ha anat amb molt de compte de no entrar en guerra oberta amb els russos. En particular, la zona d’exclusió aèria, que molts exigeixen, significaria que els avions alemanys o nord-americans de l’OTAN farien caure avions russos sobre Ucraïna, i això seria un acte d’escalada.

¿Què passa amb Geòrgia, per exemple, que no és membre de l’OTAN?

Bé, Rússia ja va envair Geòrgia fa uns anys. Altres països que no són membres de l’OTAN, com Moldàvia, corren un gran risc, però l’OTAN només s’involucrarà si un Estat membre és envaït pels russos. I això inclou els països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània. Si Rússia els envaeix, i van estar sota control rus fins a 1989-90, això seria una greu escalada.

¿Per què creu que Rússia està canviant la seva estratègia? ¿Creu que és creïble que ja no vulgui conquistar Kíiv?

Sí, crec que Putin se n’ha adonat que no pot conquistar Kíiv. Si pensem en fa unes setmanes, hi havia una columna de 40 milles de blindats russos avançant cap a Kíiv que ara s’ha dispersat. No va aconseguir envoltar Kíiv pels atacs ucraïnesos, la baixa moral i els problemes de proveïment de les tropes russes. Crec que ara Putin ha abandonat la idea d’apoderar-se de tot el país i instituir un canvi de règim per, en canvi, consolidar-se a les províncies de l’Est.

Les al·lusions russes al seu arsenal nuclear, ¿són una amenaça? ¿És creïble?

Per descomptat que és una amenaça. Se suposa que és un element de dissuasió. Hi ha moltes maneres amb què Putin podria haver fet escalar el conflicte. Podria haver utilitzat armes químiques, com va fer a Síria. Podria utilitzar armes biològiques, el que ja ha fet contra individus a la Gran Bretanya, enverinant-los. Podria utilitzar armes nuclears tàctiques, que tenen una aplicació i un abast limitats. No està clar si intensificarà el conflicte. Però és una amenaça creïble, ja que Rússia té armes nuclears, químiques i biològiques.

¿Quin tipus de líder és Putin? ¿S’assembla a algun líder històric soviètic?

Bé, Putin ve de treballar durant molt temps per al KGB, per als serveis d’intel·ligència russos, i aquesta és la mentalitat que té. Va començar en l’era soviètica, però, com Stalin, que era comunista, es va convertir, per dir-ho així, en un líder patriòtic rus durant la Segona Guerra Mundial i va deixar de fer servir la retòrica bolxevic i va començar a parlar de la Gran Guerra Patriòtica; Putin encarna el mateix tipus de canvi des dels seus primers anys com a comunista fins ara com patriota rus en estreta aliança amb l’Església ortodoxa. Així que és un conservador. És un cleptòcrata. Té un règim en què molts dels seus companys s’han enriquit essencialment mitjançant el robatori i l’extorsió. Per això ara Occident està adoptant sancions contra Rússia i en particular contra els anomenats oligarques.

Però Putin sembla que es vol comparar amb grans líders soviètics, com Lenin. ¿Hi ha algun punt en comú?

Bé, no en termes de la seva ideologia. Putin és un nacionalista rus, no és un comunista.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

¿Està funcionant la resposta diplomàtica occidental basada en les sancions? 

La resposta occidental ha sigut inesperadament forta i unitària. Només hi ha uns quants països que no hi han participat, notòriament Hongria. Crec que la UE ha d’abordar el problema d’Hongria, que ja no és una democràcia i ha estat recolzant Rússia. Però amb aquesta excepció, crec que la reacció ha sigut molt forta. Com he dit, Occident no s’ha d’arriscar a enviar tropes o intentar crear una zona d’exclusió aèria sobre Ucraïna. Això seria una escalada molt greu. Hi ha algunes sancions econòmiques més i que Occident pot aplicar. A més, Occident està subministrant armes i municions als ucraïnesos, i crec que això també s’està intensificant. Però això és tot el que Occident pot fer. Crec que aquestes sancions econòmiques estan començant a tenir un efecte molt seriós en l’economia russa. I l’esperança és que, per descomptat, això crearà un descontentament popular que portarà a l’enderrocament de Putin. Però això és una aposta a llarg termini.