Victoria còmoda però no definitiva de Macron davant Le Pen

Macron va aconseguir un triomf més còmode del que havien pronosticat els últims sondejos –fins i tot els inexactes estudis d’opinió belgues parlaven d’un empat del 24%–. Al final el president francès va ser el candidat més votat amb el 27,6% dels sufragis, segons les estimacions anunciades a les vuit de la tarda. Més lluny del que havien pronosticat els sondejos, la ultradretana Marine Le Pen ha quedat segona amb el 23% dels vots. ¿L’avantatge del dirigent centrista resultarà suficient per aconseguir una còmoda reelecció? Se sabrà el 24 d’abril (segona volta) a la nit.

«No ens equivoquem, res està decidit i el debat que tindrem d’aquí quinze dies serà decisiu per al nostre país i per Europa», va assegurar Macron davant un centenar de simpatitzants al saló d’exposicions de la Porta de Versalles. «Vull convèncer en els pròxims dies que el nostre projecte respon de manera molt més sòlida que el de la ultradreta a les pors i desafiaments de la nostra època», va afegir el dirigent centrista al mateix lloc on el 2017 va celebrar la seva victòria en la primera volta. A diferència de llavors, quan va ser acusat de cert triomfalisme, va fer un discurs més sobri.

Per a la segona volta d’aquí quinze dies, l’aspirant centrista compta amb diversos avantatges. Gràcies a la seva «gran coalició» entre centredreta i centreesquerra, i potser beneficiat també per un efecte d’«unitat nacional», va augmentar en més de tres punts el resultat del 2017. A més, els socialistes, la dreta republicana, els verds i els comunistes van demanar votar per ell per fer un cordó sanitari als ultres. «A tots els que avui no han votat per Macron, els demano que s’uneixin al nostre reagrupament», va dir, per la seva banda, Le Pen.

«¡Cap vot per a la senyora Le Pen!»

«¡Cap vot per a la senyora Le Pen!»«¡Cap vot per a la senyora Le Pen!», «¡cap vot per a la senyora Le Pen!», «¡cap vot per a la senyora Le Pen!», va exclamar fins a tres vegades l’insubmís Jean-Luc Mélenchon (ecosocialista), el tercer home d’aquests comicis amb el 22,2% i que es va quedar a les portes de la segona plaça. Malgrat haver anat escalant en els sondejos des de mitjans de març, no va aconseguir l’anhelat ‘sorpasso’ per a l’esquerra francesa. El líder de la França Insubmisa ha obtingut el 22,2% dels vots. Sens dubte, es tracta d’un resultat important per als socis de Podem a França, però insuficient per desbancar la dirigent ultra.

El veterà candidat s’ha beneficiat d’un potent efecte de vot útil per part de l’esquerra, deixant els altres cinc aspirants progressistes amb menys del 5% dels vots (el verd Yannick Jadot amb el 4%, el comunista Fabien Roussel amb poc més del 2%, la socialista Anne Hidalgo amb el 2,1% i els dos aspirants trotskistes amb menys de l’1%). Aquesta dinàmica ha resultat, no obstant, insuficient per superar Le Pen. El recolzament ultradretà es va concentrar en la líder del Reagrupament Nacional i va deixar el polemista ultra Éric Zemmour amb tot just el 7% dels vots.

La candidata d’Els Republicans (socis del PP a França), Valérie Pécresse, va obtenir un humiliant 5%. Els resultats d’aquesta nit no només confirmen la repetició del mateix duel (Macron-Le Pen) del 2017, sinó també l’esfondrament de les formacions que van configurar durant dècades el bipartidisme a França. La dreta republicana i els socialistes sumen tot just el 7% dels recolzaments, tota una demostració del canvi d’època al país veí.

La participació baixa, però no s’enfonsa

La participació baixa, però no s’enfonsaLa participació baixa a França, però no s’enfonsa. El 74% dels votants, segons les estimacions, van anar aquest diumenge a les urnes. Això representa una disminució de quatre punts respecte a la primera volta del 2017 (78%). Després d’unes municipals el 2020 i unes regionals l’any passat marcades per una participació baixíssima, l’abstenció és un dels factors a tenir en compte en aquestes eleccions.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’elecció del cap de l’Estat monopolitza la vida política a França, on històricament es votava de manera massiva en aquests comicis. Però després que la guerra d’Ucraïna eclipsés mediàticament la campanya i que no hi hagués debats televisius, hi havia el temor que en aquestes presidencials se superés el rècord d’abstenció de la primera volta del 2002, del 29%. Finalment, la participació va resultar lleugerament superior a la de fa vint anys.

Tanmateix, un dels desafiaments de Macron per a la segona volta serà mobilitzar l’electorat dels altres partits. Com ja va passar el 2017, no es pot descartar un augment significatiu de l’abstenció entre la primera i la segona volta. De fet, segons els últims sondejos, el dirigent centrista s’imposaria amb el 54% dels sufragis pel 46% de Le Pen. El suspens electoral encara no s’ha esvaït del tot a França.