Litvinenko, l’enverinat que no va poder declarar contra Putin: l’embrió de la investigació a Espanya

El dimecres 1 de novembre del 2006, Aleksandr Litvinenko, que havia sigut espia de la FSB (l’antiga KGB) fins que el 1998 va denunciar junt amb diversos oficials en una roda de premsa que els seus superiors els havien ordenat l’assassinat de l’oligarca Borís Berezovski, va acudir al Millennium Hotel a Mayfair, Londres, per fer un te amb antics companys de la intel·ligència russa. I tan sols uns dies després moria enverinat al ser intoxicat amb poloni 210.

Ja en aquestes dates, aquest coronel de l’Exèrcit rus havia facilitat important informació als serveis secrets britànics (MI5), i des de l’1 de juny havia iniciat una col·laboració amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol. Però el més rellevant és que Litvinenko, davant les suspicàcies de la Fiscalia Anticorrupció espanyola, havia mostrat la seva intenció de declarar en secret a l’Audiència Nacional, que en aquells moments havia obert una investigació secreta sobre les activitats de la màfia russa a Espanya i els presumptes vincles de les organitzacions criminals amb les autoritats de Moscou, entre d’altres Vladímir Putin.

El llavors titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, i el fiscal José Grinda havien ordenat el 2006 als agents de la Guàrdia Civil que punxessin els telèfons dels principals capitostos del clan mafiós de Sant Petersburg denominat Tambovskaia-Melixevskaia, Gennadios Petrov i Aleksnadr Melixev.

Però també els de desenes de membres de l’organització criminal que s’encarregaven de rentar diners procedents de Xipre, país on els oligarques i criminals russos amagaven els fons que havien obtingut de les seves activitats delictives de Rússia.

«Lladres en la llei»

Així mateix, havien iniciat investigacions sobre les activitats d’altres «lladres en la llei» (‘vori v zakonen’, en rus) com el cap de la màfia russogeorgiana Zakhar Kalaixov (Xakro) i Vladímir A. Tiourine, assentat a Sibèria. Segons la transcripció de l’interrogatori realitzat l’1 de juny de 2006 a Londres a Litvinenko, que ha publicat a la seva web el Grup d’Experts sobre la Lluita contra la Corrupció Transfronterera del Fòrum de la Societat Civil UE-Rússia en el qual col·laboren els periodistes Anastasia Kirilenko i Atanas Txobanov, l’exespia rus va facilitar informació sobre aquests dos presumptes criminals, que s’havien assentat a Espanya.

En el seu testimoni, Litvinenko també va apuntar la implicació del llavors primer ministre rus, Vladímir Putin, a qui va acusar de controlar juntament amb altres ciutadans russos el tràfic d’heroïna de l’Afganistan, el principal productor del món d’aquesta droga. Entre els suposats socis de l’ara president rus hi havia Mikhaïl Txernoi, que junt amb Oleg Deripaska va ser investigat per la Guàrdia Civil a Espanya.

Segons aquesta investigació preliminar, al contingut de la qual ha tingut accés El Periódico de España, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari, Mikhaïl Txernoi i Oleg Deripaska estaven relacionats amb l’estructura criminal russa Izmailovskaia, en la qual el primer exercia el paper de dirigent absolut de la secció econòmica.

Fons per a Putin

Aquestes indagacions inicials anaven més enllà en els vincles de Putin amb els oligarques, ja que apuntaven que el crim organitzat podria haver aportat fons perquè fos elegit president de la Federació Russa. En concret, s’atribuïa a Oleg Deripaska haver participat en una reunió del crim organitzat en la qual es va decidir apostar per Putin. La persona elegida havia d’acceptar les condicions dels oligarques, entre les quals hi havia la de no rellevar diversos ministres i alts càrrecs de l’Administració, considerats essencials, en un termini de vuit anys.

Les investigacions inicials de la Guàrdia Civil consideraven «indubtable» la vinculació entre la criminalitat organitzada russa amb l’Administració russa, una cosa que es confirmava, apuntaven els agents, pel control que els oligarques mantenien dels negocis més rendibles del país, que eren producte de les privatitzacions després de la caiguda de la Unió Soviètica (URSS).

Després d’iniciar un procediment a l’Audiència Nacional contra Deripaska i Iskandar Makhmudov, que són ara dos dels homes més rics de Rússia –tot i que després de la invasió russa d’Ucraïna han sigut objecte de sancions per part dels Estats Units i de la Unió Europea (UE)–, el jutge Fernando Andreu va decidir enviar el procediment a Rússia. Un jutjat d’aquest país va arxivar les diligències contra aquests dos oligarques el 2016 al no apreciar cap indici de delicte.

Dades de Vladímir Tiuorine

Notícies relacionades

Perfil | Bastrikin, el braç executor de Putin a la fiscalia

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El jutge Andreu també va remetre el 2014, en contra del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, les indagacions que havia començat contra el presumpte capo del clan mafiós Bratskaia, Vladímir Tiourine, que controlava el crim organitzat de Sibèria. El mateix Litvinenko, malgrat que va assegurar a les autoritats espanyoles que no coneixia aquest criminal, sí que el va vincular amb la privatització d’una empresa de cel·lulosa a Brats, la localitat originària de Tiourine. Recentment, les autoritats russes, que han mantingut vuit anys oberta la causa contra aquest ciutadà rus sense aconseguir fer-lo seure al banc dels acusats, han apuntat a l’Audiència Nacional la possibilitat de tornar la causa al Jutjat Central d’Instrucció número 4 espanyol, tal com va avançar El Periódico de España.

El 2021, 15 anys després de l’enverinament, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va determinar que el Govern rus havia sigut el culpable directe de la mort de Litvinenko, el testimoni del qual va assenyalar, entre d’altres, el russogeorgià Kalaixov. Aquest «lladre en llei», després de ser acusat per la Fiscalia Anticorrupció, va ser condemnat pels delictes d’organització criminal i blanqueig de capitals a Espanya, país on va estar vuit anys privat de llibertat fins que va ser extradit a Rússia.