La invasió russa
Emboscades amb IEDs: Ucraïna augmenta els seus atacs amb explosius improvisats
Els combois de vehicles militars russos són ara més llargs que mai; ja no hi ha tan poc espai entre vehicles com quan al febrer van entrar per primera vegada en territori ucraïnès. Ara guarden més distància per atenuar els efectes de mines o explosius que la resistència hagi col·locat al camí, perquè, si n’esclata una, que afecti un sol vehicle, i no dos o tres.
Però aquest comportament precautori, que remarquen militars espanyols en actiu que estan observant la guerra d’Ucraïna, perd la seva eficàcia davant un atac especialment temut de la Defensa Territorial i les unitats d’Operacions Especials ucraïneses: els IEDs encadenats.
La columna de blindats i camions arriba al punt de l’emboscada. Quatre explosius l’esperen al voral. Esclata primer el segon; la columna es para. Quan altres vehicles d’assistència i seguretat arriben al punt atacat, esclata el tercer. El quart esclata per la part del darrere de la fila ja bloquejada. I, quan la filera torna a moure’s, esclata el primer. «Aquest tipus de cop és demolidor, i es veu més al Donbass que a la resta del teatre d’operacions», opina un dels tres experts consultats, que per ser operatius a les Forces Armades prefereixen no veure publicats els seus noms.
Variats i mortals
Variats i mortalsEs coneixen com a IEDs (Improvised Explosive Device) a tot un reguitzell d’aparells i muntatges explosius, bombes de variadíssims tipus que van popularitzar les guerrilles de Síria, l’Iraq i l’Afganistan. Són tan dispars que la mateixa Onucar, l’Oficina de les Nacions Unides per a Assumptes de Desarmament, renuncia a definir un tipus que serveixi d’exemple. En general, són una bomba col·locada al pas d’un vehicle o un grup de persones, i que no forma part de l’artilleria convencional ni d’una ofensiva reglada dels bàndols en un conflicte.
Les mines Medalló antipersones que utilitza Rússia –prohibides en bona part del planeta, com altres que utilitza Ucraïna– tenen la seva contramesura ucraïnesa en aquest tipus d’emboscada a distància. Els IEDs poden ser accionats pel comandament de la porta d’un garatge, o amb un llarg cable, o amb un mòbil... En les modalitats ucraïneses de confecció s’utilitzen mines, projectils d’artilleria, bombes d’aviació... fins i tot masses de nitrat d’amoni amb resina i altres components químics.
El recurs a les bombes d’aviació amb l’espoleta retirada i connectades entre si, recollit per un vídeo apòcrif, es va fer viral recentment en els comptes de xarxes socials que parlen de la guerra a Ucraïna. La resistència ucraïnesa havia rodejat un pont amb bombes FAB250, del mateix tipus que aeronaus russes havien deixat caure sobre la ciutat d’Irpín al començament de la guerra.
Però a peu de terra el recurs més estès de la guerrilla ucraïnesa professional és el projectil d’artilleria. Generalment, segons informen les fonts consultades, de 120 i de 152 mm, els mateixos que abunden en la provisió dels canons russos fixos i autopropulsats. N’encadenen alguns amb un cable. «El cable, la vella usança, és més segur contra els inhibidors», explica un dels militars consultats.
Adob destructiu
Adob destructiuLa proliferació de IEDs –també els col·loquen les tropes russes per protegir la seva retirada– obliga les forces atacants a destinar molt personal a la seva detecció i a la protecció dels combois militars, expliquen els militars espanyols, i, donada la gran dependència russa del subministrament ferroviari pels seus trens logístics, també a mantenir expedita i segura la via. Aquesta tasca de vigilància ha obligat el desplegament rus en el transcurs de les primeres setmanes de la guerra a no apartar-se més de 150 quilòmetres de centres d’avituallament.
El desembre del 2021, quan Rússia acumulava milers de soldats a la frontera d’Ucraïna, i donant ja per descomptada la invasió, un informe del ‘think tank’ nord-americà Atlantic Council preveia que els IEDs «poden ser utilitzats per les forces regulars –ucraïneses– per infligir baixes i frenar l’avenç rus».
I l’amenaça d’aquests explosius no es limita al pas dels trens. Abans del començament de la guerra, Ucraïna era un país excedentari en nitrat d’amoni, component dels adobs d’agricultura. «Atès l’abundant subministrament de nitrat d’amoni –a Ucraïna–, un IED de 20 tones mètriques no està descartat. Tal dispositiu certament interrompria un atac blindat i devastaria un comboi logístic», preveia l’Atlantic Council.
Tal quantitat d’explosiu casolà implica omplir una casa sencera de la letal sal blanca i esperar el pas del comboi. De moment, un atac tan gran per part d’Ucraïna no s’ha reportat, tot i que la previsió dels analistes de Washington sí que ha encertat al creure al desembre que, com que no podrien detenir els russos a la frontera, s’imposaria la tàctica de l’‘stay behind’ (quedar-se al darrere i fuetejar, vella doctrina de defensa guerrillera de les forces de l’OTAN) i la seva principal tècnica: hit & run (pegar i córrer). Encaixa bé amb algunes de les instruccions bàsiques rebudes per la defensa ucraïnesa dels seus comandaments militars: no rendir-se, no creure notícies sobre rendició d’altres unitats i, si cal retirar-se, minar els passos pels quals puguin veure’s perseguits. És a dir, convertir la persecució en una altra emboscada per als russos.
La concentració de tropa russa al Donbass d’acord amb el seu nou objectiu militar, buscant un front estable i sense columnes difícils de proveir que s’endinsin al territori, pot aturar l’ús ucraïnès dels IEDs... fins que s’apropiïn de terrenys guanyats i s’hi estableixin.
Coneguts al Donbass
Coneguts al DonbassEl 22 de febrer, dos dies abans que Rússia desencadenés el seu atac contra Ucraïna, algú va intentar assassinar amb un artefacte explosiu improvisat l’excap de la Força de Defensa de l’autoproclamada República Popular de Donetsk (RPD), el major general Vladímir Kononov. El dirigent militar separatista, anomenat Tsar, va sortir viu de l’atemptat. Però un dels seus col·laboradors, amb qui s’anava a reunir, va perdre una mà. Kononov continua jugant el seu paper en un enclavament primordial d’aquesta guerra.
Precisament al Donbass, i des que allà es va fer oficial la guerra, el 2014, no és cap novetat l’ús de IEDs de contra dirigents o forces en combat. De fet, apunten els observadors militars espanyols consultats, és el gran territori històric d’aquest tipus d’arma irregular a Europa.
Notícies relacionadesEl 31 d’agost del 2018, el general Aleksandr Zakhartxenko, primer ministre de l’RPD, el primer mandatari polític que va emetre i va concedir passaports de la Nova Rússia, va perdre la vida per l’explosió d’un artefacte explosiu. L’havien col·locat al cafè de Donetsk que freqüentava.
Amb tants precedents, els IEDs han adquirit a l’est d’Ucraïna una doble utilitat, fins i tot no explotant. La pura amenaça que suposa un estrany aparell col·locat de manera més o menys visible en un voral, una travessa ferroviària o qualsevol racó urbà, obliga per força l’atacant a intentar desactivar-lo abans, fet que retarda molt el seu moviment. Els IEDs maten i aturen columnes a Ucraïna quan són de veritat... i aturen columnes sense matar quan són de mentida.
