Tensió a Europa de l’Est
La propaganda russa es radicalitza davant els escassos èxits militars sobre el terreny
Comentaristes pròxims al Kremlin defensen portar la guerra a territori de l’OTAN i sotmetre els ucraïnesos a un procés de reeducació durant 25 anys
El to, les maneres i el vocabulari estan canviant respecte a l’inici de la guerra. I no en sentit constructiu precisament. A mesura que s’acumulen evidències de l’empantanegament de l’Exèrcit rus a Ucraïna, els principals propagandistes del Kremlin als mitjans oficialistes van adoptant un to més radical i extremista i plantegen en les seves intervencions escenaris com el d’una guerra atòmica o fins i tot incursions armades en territori de l’OTAN. Més encara. Estan començant a aparèixer als mitjans estatals russos articles que defensen obertament una mena de càstig col·lectiu a la nació ucraïnesa, amb deportacions de la població i processos «de reeducació», després de la constatació que la immensa majoria dels ciutadans, russoparlants inclosos, s’oposen a la invasió i als plans de Moscou. A Rússia, un país on ja no queda cap escletxa per a la llibertat d’expressió, les intervencions d’aquests gurus comunicatius són considerades com una mena de termòmetre de l’estat d’ànim al Kremlin.
Entre l’elenc de comentaristes progovernamentals, la veu més representativa és sens dubte Vladímir Soloviov. I, tal com remarca al PERIODICO Grigori Golossov, al capdavant del Departament de Ciència Política de la Universitat Europea de Sant Petersburg, el personatge, «un comentarista ‘mainstream’» segons la seva descripció, «s’ha radicalitzat molt» en els últims temps. De fet, una de les seves declaracions més altisonants es va produir fa un mes, quan va exigir que els contingents militars de l’OTAN a l’est d’Europa es retiressin a posicions prèvies a 1997, reformulant per complet els resultats de la guerra freda del segle XX. I no es va tallar un pèl a l’hora d’amenaçar en cas que no es complissin aquestes demandes, formulades pel líder del Kremlin. «Si vostès pensen que ens aturarem a Ucraïna, pensin-ho 300 vegades; els recordo que Ucraïna només és l’etapa intermèdia en la tasca de proveir de seguretat estratègica la Federació Russa», va declarar al seu programa, Nit amb Vladímir Soloviov.
Holocaust nuclear
Aquest programa també agita amb regularitat el fantasma d’un holocaust nuclear. En una de les seves emissions, el periodista va citar una frase procedent d’una comèdia russa titulada DMB, un àcid retrat de l’Exèrcit i la societat russa després de la desintegració de l’URSS: «Definitivament colpejarem, i més d’una vegada, perquè el món sencer estigui en ruïnes, però més tard». Objecte de sancions, ja que li han confiscat les seves propietats immobiliàries a Itàlia –fins i tot saquejades, ja que li van tenyir la piscina amb un líquid vermell, donant a entendre que les seves mans estaven tacades de sang–, Soloviov va arribar a suggerir respondre a les mesures de represàlia europees i nord-americanes amb armes nuclears. «Penso que, a aquells que s’han apropiat dels nostres diners, se’ls ha de dir: ‘tenen 24 hores per descongelar els nostres fons. Si no ho fan, ja saben el que tenim. És la seva elecció: tàctiques o estratègiques’».
La preocupació per la deriva dels propagandistes russos ha augmentat després de la publicació d’un llarg article titulat ¿Què ha de fer Rússia amb Ucraïna? A l’agència governamental RIA Novosti, escrit per Timofei Sergueitsev, un politòleg i especialista en relacions publiques, un personatge poc conegut fins al moment, tot i que vinculat ideològicament a influents personatges de l’entorn de Vladímir Putin. La publicació del document va crear tant enrenou que, en els comentaris posteriors a la seva difusió, molts analistes van equiparar l’explicitat amb una mena de solució final o genocidi per a l’estat ucraïnès i els seus ciutadans.
D’acord amb l’autor, «la desnazificació d’Ucraïna és necessària», ja que una part important del poble «ha sigut dominat i atret pel règim nazi», situació davant la qual els seus integrants «no poden ser castigats directament com criminals de guerra». «Aquesta massa poblacional», continua el document, ha de ser sotmesa a la «reeducació, que s’aconsegueix mitjançant una estricta censura no només en l’esfera política, sinó també en la cultural i educacional». Considerant que l’«ucranionazisme» (nazisme ucraïnès) representa «una amenaça per a la pau i per a Rússia superior al de l’Alemanya de Hitler», Sergueitsev proposa «netejar d’elements nazis tots els òrgans locals de govern, policia o defensa», a més de suprimir de cop la paraula «Ucraïna». El territori quedaria dividit en repúbliques lleials a Moscou, mentre que les cinc províncies occidentals de «majoria catòlica», considerades «enemigues de Rússia», han de ser «desmilitaritzades» i tenir «un estatus neutral». Dur a terme aquest procés requerirà «com a mínim una generació», és a dir, «25 anys».
L’analista Golosov recorda que l’autor de la carta té poca oficialitat i considera que aquestes posicions «encara no representen» els plans del Kremlin, tot i que no ho descarta en el futur. Això sí, entén que la difusió de l’article en aquest moment convé al Govern i «impulsa la narrativa» imperant entre l’elit que el conflicte armat «ha de continuar».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
