La fiscalia francesa obre una investigació a Le Pen una setmana abans de les presidencials

La fiscalia francesa investiga el partit de Marine Le Pen per la presumpta malversació de 600.000 euros de fons del Parlament Europeu. Magistrats gals van rebre a principis de març un informe de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) en què s’acusa Reagrupament Nacional (RN, fins al 2018 es deia Front Nacional) d’haver-se apropiat d’una quantitat considerable de diners de l’Eurocambra, segons va revelar dissabte el diari digital Mediapart. Aquesta informació suposa un obstacle més per a l’aspirant ultradretana en la recta final de la campanya de les presidencials, en què s’enfrontarà al president Emmanuel Macron en la segona volta del 24 d’abril.

La fiscalia està analitzant aquest informe en què s’acusa Le Pen d’haver malversat uns 137.000 euros entre el 2004 i el 2017, quan va exercir d’eurodiputada. L’OCLAF també acusa el seu pare Jean-Marie Le Pen, fundador d’aquesta formació d’extrema dreta el 2012, d’haver-se apropiat d’uns 303.000 euros per a les seves finalitats personals o partidistes, allunyades de l’activitat parlamentària europea a què es destinen les subvencions. 

El contundent informe acusa els eurodiputats ultres d’haver portat a terme sobrefacturacions, finançat activitats del partit amb subvencions continentals, desviat fons a través de comandes fictícies a empreses satèl·lit o haver pagat amb diners europeus productes d’ús purament personal, com la compra per part de Jean-Marie Le Pen de 129 ampolles de vi i xampany de marques de luxe per celebrar la festa de Cap d’Any del 2016 a la seva mansió parisenca. Rodolphe Bosselut, advocat de l’aspirant ultra, ha criticat la «coincidència» de la publicació d’aquesta informació amb «la campanya de la segona volta».

Macron amplia lleugerament el seu avantatge

Macron amplia lleugerament el seu avantatgeNo es tracta del primer affaire relacionat amb la malversació de fons europeus que esquitxa la nacionalista Le Pen. La líder de l’RN ja havia sigut imputada el 2018 per la «desviació de fons públics» a través del presumpte ús amb finalitats partidistes d’assistents parlamentaris a l’Eurocambra, que li va exigir la devolució d’uns 300.000 euros. Tanmateix, tota aquesta implicació en casos de corrupció i altres assumptes tèrbols, com haver rebut dos préstecs per part de bancs russos, no solen afectar les intencions de vot de Le Pen, segona en la primera volta amb més del 23% dels sufragis.

Segons els últims sondejos, Macron s’imposaria en la segona volta amb el 55% dels sufragis, mentre que Le Pen obtindria el 45%. Tot i que es tracta d’una distància molt més ajustada que el 2017 –llavors el dirigent centrista va guanyar amb el 66%–, l’última setmana ha ampliat lleugerament el seu avantatge. 

Quan la campanya es va centrar en el duel entre els dos finalistes, la líder de l’RN va perdre el parallamps perfecte que va ser el polemista Éric Zemmour. La premsa gal·la s’ha centrat molt més a criticar el caràcter inconstitucional d’algunes de les seves principals promeses, com la «prioritat nacional» que deixaria els estrangers sense ajudes socials. També s’ha trobat amb el llast de la seva proposta radical de prohibir el vel islàmic a l’espai públic, una mesura matisada aquest cap de setmana per dirigents del partit.

L’electorat d’esquerres com àrbitre

L’electorat d’esquerres com àrbitreGràcies a totes les seves argúcies comunicatives, la reptiliana Le Pen ha basat tota la seva campanya a deixar de fer por. D’aquesta forma, pretén convertir els comicis en un referèndum en contra del dirigent centrista. «Crec que un mandat més de Macron és el que suposa un risc per al país», va dir dijous en un míting a Avinyó, al sud de França. «En aquestes eleccions molts francesos no aniran a votar a favor d’un projecte, sinó en contra de l’altre», lamenta en declaracions a EL PERIÓDICO el politòleg Jean-Yves Camus, director de l’Observatori de Radicalitats Polítiques de la Fundació Jean-Jaurès, afí al Partit Socialista.

Un cordó democràtic per evitar l’arribada al poder de l’extrema dreta. O un front de contestació contra el dirigent centrista. És el dilema d’una part considerable dels votants respecte d’uns comicis que comptaran amb un àrbitre inesperat: l’electorat d’esquerres, especialment el de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, que va quedar tercer amb gairebé el 22%.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Després que els últims anys correguessin rius de tinta sobre la discutible teoria de la dretanització de França –en lloc d’haver-se tornat més conservador, el país veí sembla haver-se fragmentat en tres blocs gairebé idèntics (un centre liberal, una ultradreta nacionalista i una esquerra socioecologista)–, els votants progressistes tindran l’última paraula en la repetició del duel Macron-Le Pen. Per tercera vegada en els últims vint anys, un aspirant d’extrema dreta disputa la segona volta. A diferència de la traumàtica classificació de Jean-Marie Le Pen per a la final electoral del 2002, aquest cop no hi ha hagut un electroxoc en la societat gal·la.

Menys de 23.000 persones es van manifestar dissabte en protestes contra l’extrema dreta a diverses localitats, convocades pels sindicats i organitzacions progressistes com Greenpeace i la Lliga dels Drets de l’Home. Aquesta poca participació reflecteix el cansament d’una part dels francesos davant el gest electoral de votar pel candidat que s’enfronta a la ultradreta.