A la caça del votant «écolo»

«Una de les coses en què més m’he transformat intel·lectualment és la meva relació amb la natura, el pensament ecologista,» va assegurar Macron dilluns en una entrevista a l’emissora de ràdio France Culture. Després d’haver decebut al llarg del seu mandat les associacions, els partits i els votants verds, el dirigent centrista ha recuperat aquesta carta en la recta final de la carrera cap a l’Elisi. Ara promet una metamorfosi écolo. Una mutació que es deu sobretot a la mercadotècnia electoral. És a dir, a la necessitat de convèncer els votants d’esquerres, com el 4% del verd Yannick Jadot i sobretot el 22% de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, que li donin suport a les urnes, i no s’abstinguin.

«La batalla pel clima no es pot resoldre només amb manifestacions i exigències (...). Cadascun de nosaltres ha d’assumir la seva part de responsabilitat en aquest futur en comú», va dir el president dissabte a Marsella. En el seu principal míting de campanya per a la segona volta, es va referir diverses vegades al «futur en comú», parafrasejant així el nom del programa de Mélenchon, que amb les seves propostes socioecologistes va seduir la majoria dels votants de menys de 34 anys. 

Com passa a molts altres països europeus, les noves generacions gal·les són les més compromeses amb la lluita contra el canvi climàtic. Macron, la primera plaça del qual en la primera volta (amb el 27%) es va deure sobretot als votants de més de 60 anys, confia reconciliar-se amb els joves a través de la carta climàtica.

La mutació verda del discurs de Macron

La mutació verda del discurs de Macron«Durant els cinc anys del seu mandat, va predominar la sensació que l’ecologia no era la seva principal preocupació», explica a EL PERIÓDICO el politòleg Daniel Boy, especialista en ecologisme polític i investigador emèrit a Sciences Po París. Malgrat la seva proclama de Make our planet great again, els desacords entre el dirigent centrista i el moviment ecologista van ser nombrosos. Els tribunals van condemnar en dues ocasions l’Estat francès per la seva «inacció climàtica». França és un dels mals alumnes europeus pel que fa a la producció d’electricitat a través de les renovables, només el 19,1%. També van decebre les mesures adoptades després de la Convenció Ciutadana pel Clima, amb unes propostes que van ser ignorades o rebaixades per la majoria parlamentària macronista.

Malgrat això, «això no significa que no hagi fet res per lluitar contra el canvi climàtic», recorda Boy. L’executiu macronista va adoptar algunes mesures interessants en aquest sentit. Per exemple, la prohibició dels vols interiors a França sempre que hi hagi una alternativa ferroviària de menys de dues hores i mitja. Una precedent valuós, però que només va servir per reduir el 6,6% de les emissions de CO2 dels viatges aeris en el territori metropolità. També va impulsar una legislació perquè s’estableixin zones amb una contaminació reduïda a totes les grans ciutats.

«Anirem el doble de ràpid en la reducció d’emissions de CO2», va afirmar el president a Marsella, on va prometre que el seu futur primer ministre s’ocuparà de la «planificació ecològica» i hi haurà dos ministeris encarregats de lluitar contra el canvi climàtic, un al capdavant de la transició energètica i l’altre de l’ecologisme territorial. Macron va calcar durant les últimes setmanes dues de les mesures emblemàtiques de Mélenchon: la «planificació ecològica» –un Green New Deal amb pinzellades d’intervencionisme gaullista– i la renovació energètica de 700.000 vivendes cada any. «Dubto molt que l’electorat d’esquerres voti Macron per creure en la seva nova voluntat ecologista. Bàsicament, ho farà perquè té por de Le Pen», puntualitza Boy.

Le Pen renúncia a l’escepticisme climàtic

Le Pen renúncia a l’escepticisme climàtic«Ni el programa de Macron ni el de Le Pen brillen per les mesures a favor del clima», va criticar Jean-François Julliard, director general de Greenpeace al país veí. De fet, tots dos coincideixen en un aspecte central: l’aposta decidida per l’energia nuclear i la construcció de nous reactors.

Mentre el dirigent centrista va decebre les associacions ecologistes, en el cas de la líder del Reagrupament Nacional (RN, extrema dreta) aquests col·lectius temen que la seva arribada al poder converteixi França en un dels pitjors alumnes entre els estats que van firmar els Acords de París del 2015. De fet, el projecte lepenista proposa «girar full pel que fa a l’ecologia punitiva i la mala consciència». «Els francesos podran continuar sortint amb la família amb cotxe», insisteix la candidata ultra en els seus mítings.

Notícies relacionades

El discurs moderat de Le Pen atenua la por de la ultradreta a França

Macron contra Le Pen: comença el duel de la segona volta

Tanmateix, Le Pen es diferencia de la ultradreta d’altres països, com el trumpisme dels Estats Units o les crítiques de Vox a Greta Thunberg, a l’oposar-se a l’escepticisme climàtic. La líder de l’RN, sempre hàbil en la seva comunicació, assegura que defensa les mesures més eficaces per fer front a l’escalfament global a través de la seva visió «localista».

Aquesta consisteix a «prioritzar els productes francesos»; per exemple, amb un 80% d’aliments de proximitat a les escoles. «El fet de consumir productes locals és una cosa que sol agradar molt als francesos, però resulta massa simplista pensar que es farà front al canvi climàtic només amb aquesta mesura», critica Boy. A més, «tancar les fronteres als productes de l’exterior inclou el missatge subliminar de tancar-les a les persones», afegeix aquest expert.