L’Eurocambra activa la comissió d’investigació sobre el programa espia Pegasus

La denúncia a la seu de l’Eurocambra de l’espionatge a líders independentistes catalans ha coincidit aquest dimarts amb la constitució de la comissió d’investigació al Parlament Europeu sobre l’ús del programa espia Pegasus que durant els pròxims 12 mesos analitzarà i investigarà si el programa s’ha utilitzat amb finalitats polítiques contra periodistes, advocats i polítics, entre altres qüestions. «És alarmant. Això ens hauria d’espantar a tots. S’ha d’investigar molt i aquesta comissió té un mandat fort», ha dit el conservador holandès Jeroen Lenaers, elegit president de la nova comissió que ha començat a treballar aquest dimarts.

La comissió, formada per 38 eurodiputats i la creació de la qual va ser aprovada a principis de març amb 635 vots a favor, 36 en contra i 20 abstencions, també haurà de verificar si els països que han utilitzat el programa israelià han infringit la legislació europea, particularment Hongria i Polònia, entre d’altres. Entre els 38 membres que han començat a treballar aquest dimarts figuren l’exministre espanyol Juan Ignacio Zoido, pel PPE, i l’exministre de justícia Juan Fernando López Aguilar, pel grup socialdemòcrata, així com dos dels tres eurodiputats independentistes espiats com són Diana Riba (ERC) i l’expresident Carles Puigdemont.

Tots dos han denunciat l’operació d’«espionatge massiu» que els afecta personalment i també al Parlament Europeu. «He sigut espiada sent eurodiputada. Per tant, ja no és que m’espiïn a mi sinó a tota la casa. Estan agafant totes les nostres converses, les nostres agendes i els nostres correus i no sabem ni per a què ni quina informació s’han quedat del meu mòbil», ha dit Riba, elegida segona vicepresidenta de la comissió. El líder de JxCat, per la seva banda, ha demanat seguir «la pista dels diners» i el finançament del programa per part dels països.

Més control europeu

«No hi ha cap tipus de control i com a legisladors tenim el deure de posar fi a aquest escàndol en el qual les mateixes democràcies espien els seus ciutadans. És una atac contra la democràcia, la UE i els drets fonamentals», ha alertat l’eurodiputada belga dels Verds, Saskia Bricmont, que ha condemnat aquest espionatge i ha recordat que són 45 els estats que han utilitzat aquest tipus de programes. «Inclús Didier Reynders, el nostre comissari de justícia, ha sigut objecte de vigilància», ha denunciat durant la sessió constitutiva. Tant els Verds com els liberals han reclamat la prohibició d’aquesta tecnologia, un pronunciament fort de l’Eurocambra en la pròxima sessió plenària i la compareixença del conseller delegat d’NSO Group, l’empresa israeliana fabricant de Pegasus, davant la comissió d’investigació per donar explicacions.

«És una investigació necessària, però no podem perdre de vista que estem parlant de l’ús indegut de Pegasus que no és propi de democràcies europees sinó de tiranies de la vigilància. Nombroses agències d’intel·ligència i forces de seguretat europees recorren a aquests programes per combatre el terrorisme i el crim organitzat, entre d’altres», ha recordat Zoido, que ha qualificat Espanya d’«una democràcia consolidada» que respecta l’Estat de dret. «Qualsevol tipus d’intervenció es fa sempre sota l’empara de la llei i amb plenes garanties judicials. Tant de bo tots els membres d’aquesta comissió, inclosos alguns fugitius de la justícia, haguessin respectat l’Estat de dret tant com fan les forces de seguretat espanyoles», ha al·legat durant una primera sessió en què han intervingut representants de Forbidden Stories, Amnistia internacional i Citizen Lab.

Espionatge «inacceptable»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Precisament la Comissió Europea ha tornat a advertir aquest dimarts que qualsevol «intent dels serveis de seguretat nacional» d’accedir a dades de polítics, periodistes o advocats és «inacceptable». Tot i que ha insistit que són els Estats membres els competents de salvaguardar la seguretat nacional i de controlar als serveis de seguretat per assegurar que respecten plenament els drets fonamentals, «inclosa la protecció de dades personals, la seguretat dels periodistes i la llibertat d’expressió», ha explicat el portaveu comunitari Johannes Bahrke després de ser interrogat no per l’espionatge als dirigents independentistes catalans sinó a un periodista grec. En tot cas, i com a norma general, esperen que «les autoritats nacionals examinin aquestes al·legacions i restaurin la confiança», ha afegit.

L’Eurocambra i la Comissió Europea no són, en tot cas, les úniques institucions europees que han posat el focus en la tecnologia israeliana de ciberespionatge. El supervisor de dades europeu ja va demanar a mitjans de febrer en una anàlisi preliminar sobre aquesta eina de cibervigilància la prohibició del programa informàtic perquè condueix a «un nivell d’intrusió sense precedents», incompatible amb els drets democràtics. Segons va denunciar llavors, es tracta d’una tecnologia que funciona amb èxit tant en el sistema Android com en iOS i que permetre un espionatge les 24 hores del dia a través d’un simple telèfon mòbil intel·ligent.