La negativa de Scholz a enviar armament pesant a Ucraïna tensa el Govern de coalició alemany

El canceller federal alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, rebutja des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna l’enviament d’armament pesant que exigeix Kíiv. Alemanya –el quart màxim exportador mundial d’armament, segons l’últim informe SIPRI– sí que hi ha enviat llançagranades, míssils de defensa antiaèria, vehicles militars, metralladors i munició. No obstant, Berlín es resisteix a l’enviament de carros de combat, un altre tipus de tancs o helicòpters sota l’argumentació que aquest pas ha de ser acordat prèviament amb els seus socis de l’OTAN –especialment amb els EUA– i que els soldats ucraïnesos no tenen la formació militar per utilitzar aquest armament. A canvi, ofereix més diners a Kíiv.

Més enllà del discurs oficial, el cert és que Berlín vol evitar tant sí com no convertir-se en una part activa en la guerra a Ucraïna, extrem que podria denunciar Moscou si es fes efectiu l’enviament d’armament pesant. De fons també es deixa entreveure la tremenda dependència energètica que Alemanya té del petroli i, especialment, del gas rus. Un tancament prematur de l’aixeta del gas per part del Kremlin podria portar a una paralització parcial de la indústria alemanya, com adverteixen experts i el mateix Govern federal des de fa setmanes, amb el conseqüent impacte a les cadenes de subministrament i l’augment de l’atur.

Kíiv rebutja la visita de Steinmeier

Un episodi ha deixat especialment en evidència l’actual tensió que s’escampa entre Berlín i Kíiv: el president federal d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, tenia previst visitar Ucraïna la setmana passada al costat dels seus homòlegs de Polònia, Estònia, Lituània i Letònia. Dimarts, no obstant, Steinmeier va declarar davant mitjans alemanys que el Govern de Zelenski havia rebutjat la seva visita.

El paper de Steinmeier com a ministre d’Exteriors socialdemòcrata en diversos Governs liderats per Angela Merkel, amb la seva política de distensió amb Moscou a través dels llaços comercials –una estratègia ja desenvolupada per l’Alemanya Occidental en la fase final de la Guerra Freda–, sembla haver sigut el motiu de la insolència. En lloc de Steinmeier, el Govern ucraïnès prefereix rebre Scholz. El canceller és, no en va, l’únic que pot donar llum verda a l’enviament d’armament pesant.

Mentrestant, les veus crítiques també s’alcen al si del Govern tripartit alemany conformat per socialdemòcrates, verds i liberals. Aquests dos últims socis menors s’oposen obertament al «no» de Scholz i del SPD a l’enviament d’armament pesant. El ministre federal de Justícia, el liberal Marco Buschmann, nega que aquest pas pogués suposar una entrada oberta en la guerra. «Ucraïna protagonitza una guerra defensiva. I si està exercint el seu dret legítim a la defensa, un suport exterior en forma d’enviament d’armes mai pot suposar prendre partit en aquesta guerra», argumenta Buschmann fent referència al dret internacional.

Crítiques verdes

Notícies relacionades

Socialdemòcrates, verds i liberals anuncien avui el seu pacte de Govern a Alemanya

Guerra Rússia-Ucraïna avui: Última hora

«El problema és a la cancelleria», ha dit el verd Anton Hofreiter, president de la Comissió Europea del Bundestag. «Hem de començar per fi a enviar el que necessita Ucraïna, i això també són armes pesades», ha afegit. Els ecoliberals d’Els Verds, amb la ministra d’Exteriors Annalena Baerbock al capdavant, s’han convertit en els principals valedors de les exigències de Zelenski dins del Govern de coalició de Berlín.

 L’actual situació al tauler internacional està generant curioses aliances en la política alemanya. La unió conservadora de la CDU-CSU s’ha alineat amb el discurs més agressiu d’Els Verds. El nou president democristià, el dretà Friedrich Merz, veu en l’actual indecisió de Scholz una oportunitat per desgastar el Govern: «La baralla oberta en la coalició per l’enviament d’armes a Ucraïna malmet la imatge del nostre país al món», va dir aquest dilluns Merz, que demana una majoria en el Bundestag que trenqui la lògica parlamentària establerta pel Govern tripartit alemany. L’anomenada Coalició Semàfor ni tan sols ha complert els sis mesos al poder.