Presidencials franceses
Debat Macron-Le Pen: clàssic a la televisió de França
La candidata ultradretana intentarà reduir distàncies en els sondejos respecte al president sortint de cara a la segona volta
Nit de clàssic a la televisió francesa i no precisament futbolístic. Les dues grans cadenes de televisió francesa, la privada TF1, la de més audiència, i la pública France 2 emetran la nit del dimecres definitiu debat entre els dos aspirants a ocupar l’Elisi en la pròxima legislatura: l’actual president, Emmanuel Macron, vencedor de la primera volta, i el seu contrincant, la ultradretana Marine Le Pen. Diumenge vinent tornaran a batre’s en la segona volta després que Macron s’imposés en la primera ronda amb un 27,84% dels vots davant el 23,15% de Le Pen. L’elevada abstenció –un 26,35%– va contribuir que cap dels candidats aconseguís la majoria i calgués recórrer a la segona volta prevista per al 24 d’abril.
No és la primera vegada que Macron i Le Pen es veuen les cares en un debat televisat d’aquestes característiques. Fa cinc anys, el 2017, en les mateixes circumstàncies, just abans de la celebració de la segona volta de les presidencials, els dos candidats van mesurar les seves forces al plató. Va ser Emmanuel Macron qui, dies després, conquistaria l’Elisi amb un resultat arrasador: 66,10% dels vots.
A quatre dies de la segona volta, els sondejos donen invariablement l’avantatge al president sortint, amb un 54% a 56,5% d’intenció de vot davant el 43,5% a 46% de Marine Le Pen. Es tracta d’una diferència d’entre 8 i 12 punts. Els experts tornen a advertir que no s’ha de passar per alt la possibilitat que una elevada abstenció es converteixi en un element definitori. Així doncs, el debat serà l’última ocasió de la candidata d’extrema dreta de retallar la diferència d’intenció de vot.
Disminució del poder adquisitiu
Ladisminució de poder adquisitiu ocupa el centre de les discussions en la campanya presidencial francesa. Després que en els últims anys acaparessin les ones mediàtiques els eterns debats sobre la immigració, l’islam i la inseguretat, al final el vessant social s’ha imposat en aquesta carrera cap a l’Elisi. Una contesa marcada per l’actual crisi dels preus de l’energia, accentuada per la guerra a Ucraïna.
Malgrat que la candidata ultradretana ha basat la seva campanya a semblar més pròxima a la gent corrent, moderant el seu discurs, el sentir més general dels votants es decanta a evitar que l’extrema dreta pugui ostentar el poder en un país com França, al qual miren de reüll i amb la respiració continguda les principals ciutats europees.
Dos periodistes de les cadenes organitzadores del debat, Gilles Bouleau i Léa Salamé, jugaran el paper de moderadors per garantir que hi ha igualtat en els temps d’ús de la paraula i marcar el ritme i el pas d’uns temes als altres. No aniran més enllà en les seves intervencions per evitar qualsevol polèmica sobre el seu paper. Cada candidat ha designat un conseller que supervisarà que la realització s’ajusta a les regles prèviament fixades.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia