Va sortir a comprar pa i va ser assassinat: La història darrere la tràgica foto de Khàrkiv

Víktor Gubarev va sortir a comprar pa quan va ser assassinat per un fragment d’un projectil que va caure dilluns davant el seu bloc d’apartaments a Khàrkiv, a l’est d’Ucraïna, minuts abans que la seva filla arribés i trobés un equip mèdic al costat del seu cos.

Els membres de l’equip van haver de subjectar Iana Batxek mentre s’emportaven el cos del seu pare després de les explosions que van afectar el complex d’apartaments de l’era soviètica on viuen.

Iana Batxek, professora d’anglès, va dir que havia estat preparant una classe en línia a la cuina del seu apartament d’una habitació, a prop del pis dels seus pares, quan va començar el bombardeig. «Només recordo l’explosió», va dir. «Acabava de tornar de fer la compra i es van produir unes explosions boges, un soroll».

Immediatament va trucar a la seva mare, Liubov, amb la veu tremolosa, i va dir que el seu pare havia anat a comprar pa i seguia fora. La seva parella, Ievgeniy, li va impedir sortir immediatament per si es produïen nous atacs, com així va ser, segons després. «Vaig començar a trucar-li i no hi va haver resposta», va dir.

Quan es va posar l’abric i va sortir uns minuts després, la seva anguniosa reacció al veure el cos del seu pare va ser captada pels fotògrafs que hi havien arribat amb les ambulàncies, poc després de les explosions. «Ho sento. Vull oblidar-ho. La foto. L’única foto en la qual el vaig veure», va explicar Batxek.

Juntament amb les fosses comunes de Butxa, a prop de Kíiv, o la destrucció de la ciutat portuària de Mariúpol, el bombardeig indiscriminat de ciutats com Khàrkiv ha arribat a simbolitzar el que Rússia ha anomenat la seva «operació militar especial» a Ucraïna. El Kremlin afirma que la seva incursió pretén desmilitaritzar i «desnazificar» Ucraïna. Kíiv i els seus aliats occidentals ho rebutgen com un fals pretext per a la guerra.

Rússia nega haver atacat civils i rebutja el que Ucraïna diu que són proves d’atrocitats, dient que Ucraïna les ha escenificat per soscavar les converses de pau.

Fotos de la família

La mort de Gubarev va ser una de les tres que es van produir dilluns a Khàrkiv, que ha sigut sotmesa a un bombardeig gairebé diari des que Rússia va llançar la seva invasió el 24 de febrer.

Antic conductor que va començar a treballar als 16 anys i va ascendir fins a convertir-se en gestor de la flota de vehicles de l’empresa petrolera Gazprom, l’home, de 79 anys, s’havia resistit a marxar a causa dels problemes de salut que tenien ell i la seva dona.

Asseguda a la seva cuina, lluitant de tant en tant contra les llàgrimes, Batxek, la seva única filla, va compartir fotos familiars en les quals es veia el seu pare amb una cua a l’estil d’Elvis de vacances al mar Negre, somrient a Liubov o balancejant la neta juganerament en una bossa de comprar.

Va descriure com va créixer en una família de classe mitjana sense gaires diners a la Ucraïna tardana, estudiant molt a l’escola amb la seva mare, una professora de piano que disfrutava amb els concerts i el teatre, i el seu pare, a qui li agradava joguinejar amb els cotxes i fer broma amb la seva filla.

«En la seva vida normal, fins i tot en la guerra, intentava somriure, fer broma, recolzar-nos. Ens deia: ‘Sou les meves noies, les meves heroïnes’», explica. Ara espera que el seu pare pugui ser enterrat, però aquí també la guerra ha imposat una agonia addicional, ja que el nombre de morts ha augmentat i els funerals normals s’han tornat impossibles.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO, a la ciutat bombardejada de Khàrkiv: «Això és una guerra d’odi»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«No és com ho fèiem abans: cementiri, tomba, un lloc especial on pugui estar separat dels altres, per estar tranquil, per parlar, per plorar, per posar el pastís de Pasqua», va dir, referint-se a un costum ucraïnès als funerals.

Mentre la família espera notícies, la barra de pa que Gubarev va sortir a comprar es manté, encara en l’embolcall de plàstic, en una taula del passadís, on la toca breument cada vegada que va a la porta. «El pa estava tacat de sang», diu. «Ara no puc tenir-lo a les mans, però vull fer-ho perquè és un tros del meu pare. Va ser l’últim que va tenir a les seves mans».