Les ambicions russes més enllà d’Ucraïna obliguen els seus veïns a repensar les seves aliances

Els dirigents ucraïnesos no deixen de repetir-ho des que les tropes russes envaïssin el seu territori el 24 de febrer passat: «Rússia no té intenció d’aturar-se a Ucraïna. Ni ho pretén ni ho farà. Vol anar més lluny», va dir fa un mes el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Aquesta tesi ja ressonava amb força als despatxos de l’OTAN i les capitals de l’espai postsoviètic, però ha guanyat punts arran de les declaracions aquest divendres del número dos de les Forces Armades russes al seu Districte Central. El general Rustam Minnekaiev ha afirmat que el seu exèrcit no només pretén ocupar l’est i el sud d’Ucraïna, sinó que té en el punt de mira Transnítria, la regió secessionista i prorussa de Moldàvia.

No està clar si Minnekaiev és un vers lliure o ha expressat la posició oficial del Kremlin, que, de moment, no s’ha pronunciat respecte a això. Però les seves paraules donen una mica de llum al túnel d’opacitat i desinformació del règim de Vladímir Putin, el mateix que va dir que no envairia Ucraïna, el mateix que continua referint-se a aquesta invasió a gran escala com una «operació militar especial» o el mateix que ha dit que a Butxa no es va fer mal a cap civil. En canvi, Minnekaiev sembla haver parlat amb una claredat diàfana al dir que, «des de l’inici de la segona fase d’aquesta operació especial», «un dels objectius de l’exèrcit rus és prendre el control complet del Donbass i del sud d’Ucraïna».

«Això establiria un corredor terrestre fins a Crimea i alhora afectaria interessos vitals de l’economia ucraïnesa, els ports del mar Negre des dels quals s’exporten els seus productes agrícoles i metal·lúrgics», va dir durant un fòrum de la indústria militar russa a la regió de Sverdlovsk. Aquestes ambicions encara s’han de materialitzar perquè el seu exèrcit no controla completament cap de les regions esmentades. Tampoc al sud, on no ha emprès encara l’assalt contra Odessa, la perla turística per excel·lència d’Ucraïna, ni ha aconseguit el control de Mikolaiv.  

Però està movent fitxa per consolidar les seves posicions i donar-los una pàtina de legitimitat. Les autoritats ucraïneses repeteixen des de fa dies que Rússia planeja un «referèndum» a les regions del sud de Kherson i Zaporíjia, la mateixa eina que va utilitzar el 2014 a Crimea com a primer pas per annexionar-se la península. Els seus plans, no obstant, no acabarien allà, segons el general Minnekaiev. «El control del sud d’Ucraïna és una altra porta cap a Transnítria, on hi ha també evidències que la població russoparlant està sent oprimida», va afegir en unes paraules recollides per l’agència Tass. 

El disputat estatus de Transnítria

Aquest argument és semblant a un dels invocats per Putin per envair Ucraïna (va parlar de «genocidi» al Donbass) i, anys abans, dues regions de Geòrgia. Rússia ja va intervenir a Transnítria a principis dels noranta per recolzar les forces separatistes d’aquesta regió moldava i fronterera amb Ucraïna, que es va declarar independent de Moldàvia el 1990, cosa que va donar peu a una guerra amb Chisinau tancada dos anys després amb un alto el foc. Ni Moldàvia ni la gran majoria de països del món han reconegut aquesta independència i el mes passat el Consell d’Europa va designar Transnítria com a territori sota ocupació russa. L’exèrcit del Kremlin té allà apostats 1.500 militars. 

Igual com han fet Ucraïna i Geòrgia des que va començar aquesta guerra, Moldàvia ha llançat formalment la seva candidatura per formar part de la Unió Europea i, paral·lelament, s’ha reprès al país el debat per plantejar una possible reunificació amb Romania, que és membre de l’OTAN. Un escenari que aportaria al petit país de tres milions d’habitants la seguretat que ara no té. 

Finlàndia i Suècia debaten la seva entrada a l’OTAN

Més dramàtic és el tomb geopolític que s’estan plantejant Finlàndia i Suècia arran de la tragèdia ucraïnesa, dos països amb una llarga tradició de neutralitat en l’àmbit militar. El primer, que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, ja ha iniciat el debat parlamentari per determinar la seva possible adhesió a l’OTAN, recolzada ara en els sondejos per la majoria de la població finlandesa. «El nostre entorn de seguretat ha canviat dramàticament des de la invasió russa d’Ucraïna», va dir fa uns dies el ministre d’Exteriors finlandès, Pekka Haavisto. 

Notícies relacionades

Trobada una gran fossa comuna a la ciutat de Mariúpol, a Ucraïna

L’ONU conclou que hi ha «evidències creixents» de crims de guerra a Ucraïna

A Suècia la cosa va una mica més lenta, però el camí és el mateix i també la seva població ha passat a recolzar per estret marge l’adhesió, un marge bastant més gran si aconsegueix a l’uníson Finlàndia. Fins i tot el governant Partit Socialdemòcrata d’Olof Palme, històricament oposat a entrar a l’OTAN, s’està replantejant la seva posició. Són dues de les conseqüències sísmiques d’aquesta guerra, dos dels trets per la culata de Putin, el Govern del qual ja ha advertit que hi haurà «conseqüències polítiques i militars» si els dos països acaben unint-se a l’Aliança Atlàntica.