Tensió bèl·lica a l’Est
Temor per Moldàvia
La diplomàcia francesa reconeix el temor per la possibilitat que Putin vulgui envair també aquest país
La diplomàcia francesa ha posat sobre la taula el temor que, després d’Ucraïna, Putin tingui la intenció d’envair Moldàvia i Geòrgia. El ministre francès d’Exteriors, Jean-Yves Le Drian, no ha dubtat a qualificar el president rus de «bel·licista» i ha mostrat la seva preocupació pel «que pugui passar després». «Estem preocupats», ha dit el cap de la diplomàcia francesa amb referència als dos països de l’antiga esfera soviètica. De fet, la República de Moldàvia va declarar dijous l’estat d’emergència quan es va consumar l’atac a la veïna Ucraïna.
Ucraïna, per la seva banda, va molt més enllà a l’assegurar que les pretensions de Putin passen per bloquejar Kíev i crear un corredor terrestre a l’annexionada península de Crimea i la regió separatista de Transnístria, a Moldàvia.
«El pla és ja clar: el principal objectiu de l’operació és bloquejar Kíev i crear un corredor terrestre a la península de Crimea i l’autoproclamada regió de Transnístria», ha assenyalat l’Exèrcit ucraïnès en el seu compte de Facebook. «Amb aquest objectiu, s’han introduït paracaigudes tàctics; fins a 200 soldats russos han desembarcat a l’aeròdrom de Hostomel», a 35 quilòmetres de Kíev, ha informat l’Exèrcit.
El «compromís infrangible» de la UE
La UE, per la seva banda, ha assegurat que seguirà cooperant «estretament» amb els seus veïns i reitera el «recolzament infrangible» i el «compromís» amb la sobirania i la integritat territorial de Geòrgia i de la República de Moldàvia, també exintegrants de l’antiga esfera soviètica.
Moldàvia, amb tres milions d’habitants, es va constituir com a Estat independent a principis de la dècada de 1990. Com passa a la regió ucraïnesa del Donbass –amb els enclavaments pro Donetsk i Lugansk–, hi ha un enclavament separatista secundat per Moscou, conegut com Transnítria, on Rússia té desplegades tropes de forma permanent. La presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, prooccidental, ha intentat acostar el país a l’òrbita europea en un difícil equilibri amb Putin, del qual se sap a mercè.
Durant les últimes dècades, Rússia s’ha dedicat a recolzar règims prorussos més enllà de les seves fronteres per contrarestar la creixent influència europeista. Ha sigut el cas del règim prorús a la regió dissident de Moldàvia, Transnístria. El 2008, va llançar una invasió a Geòrgia en recolzament dels governs separatistes d’Ossètia del Sud i Abkhàzia, dues províncies amb gran població de parla russa. El 2014, Rússia va arrabassar Crimea a Ucraïna i va començar a recolzar una insurgència de separatistes prorussos a la regió ucraïnesa del Donbass.
