Tensió bèl·lica a l’Est

Trobada una gran fossa comuna a la ciutat de Mariúpol, a Ucraïna

L’alcalde assegura que hi pot haver enterrats entre 3.000 i 9.000 cadàvers

  • Guerra Rússia-Ucraïna: últimes notícies en directe

2
Es llegeix en minuts

L’ alcalde de la ciutat ucraïnesa de Mariúpol, Vadim Boitxenko, ha denunciat la troballa d’una gran fossa comuna on han pogut ser enterrats entre 3.000 i 9.000 cadàvers i ha mostrat imatges fetes des d’un satèl·lit per l’empresa tecnològica Maxar com a prova.

El batlle de la ciutat portuària que els russos diuen que han pres per complet ha mostrat aquestes imatges en el seu compte de Telegram i ha assenyalat la similitud entre aquesta fossa comuna i les que es van trobar a Butxa, a prop de Kíiv, on van aparèixer centenars de cadàvers enterrats després de la retirada de les tropes russes.

«A les fotos (fetes) per Maxar el 9 d’abril, el sector de la fossa comuna a Mànhuix (a l’àrea de Mariúpol) és 20 vegades més gran» que la de Butxa, explica el missatge de l’alcalde. Els russos «van cavar noves trinxeres i les van omplir de cadàvers diàriament durant tot el mes d’abril. Les nostres fonts informen que en aquestes tombes els cossos es col·loquen en diverses capes», assegura l’alcalde.

Un nou Babi Iar

Boitxenko ha afirmat que «el crim de guerra més gran del segle XXI s’ha comès a Mariúpol. Aquest és el nou Babi Iar. Hitler després va matar jueus, gitanos romanís i eslaus. I ara (el president de Rússia Vladímir) Putin està destruint els ucraïnesos». Babi Iar és un barranc als afores de Kíiv utilitzat pels nazis per perpetrar les seves matances durant la campanya contra la Unió Soviètica en la Segona Guerra Mundial.

«Ja ha matat desenes de milers de civils a Mariúpol. I això reclama una forta reacció de tot el món civilitzat. Alguna cosa ha d’aturar el genocidi», ha dit l’alcalde. A mitjans de març, els serveis públics de la ciutat havien enterrat unes 5.000 persones a diverses zones de la ciutat i poblacions perifèriques.

Segons algunes estimacions, el nombre total de morts per l’Exèrcit rus a Mariúpol pot sobrepassar les 22.000 persones. La ciutat, a la vora del mar d’Azov, ha patit el setge de les tropes russes des de l’inici de la invasió ordenada per Moscou el 24 de febrer.

Notícies relacionades

La població, inicialment de gairebé mig milió d’habitants, no supera avui els 100.000 residents, que viuen en unes condicions infrahumanes en una ciutat destruïda pels bombardejos en més del 80% de la seva superfície.

Moscou va anunciar dijous que havia aconseguit el control d’aquesta estratègica ciutat, que serveix de passadís a les tropes entre la península de Crimea, presa el 2014, i el Donbass, una regió prorussa a l’est d’Ucraïna en què Rússia centra en els últims dies els bombardejos. Kíiv assegura que els russos encara no tenen el control total de la ciutat, ja que uns 2.000 soldats, a més de diversos centenars de residents civils, es mantenen atrinxerats en el vast complex siderúrgic d’Azovstal, que Rússia té bloquejat.