Eleccions a França

Macron governarà amb més de la meitat de França en contra

Les urnes revelen un fractura territorial, econòmica i social que el dirigent haurà de recompondre

REUTERS / Benoit Tessier

En una primera lectura, la victòria del president Emmanuel Macron davant la seva rival, Marine Le Pen, és contundent: 18,8 milions de vots (58,4%) davant els 13,5 milions (41,6%) del seu rival. Però aquests resultats mereixen una anàlisi molt més matisada. Gairebé una tercera part dels francesos van desatendre la crida a tallar el pas a la ultradreta, i l’abstenció del 28% va ser la més elevada en una segona volta presidencial des de 1969 (31%), quan l’esquerra va cridar al boicot massiu en protesta per la repressió de les protestes de maig del 68.

Als abstencionistes s’hi sumen el 6,35% d’electors que van votar en blanc i el 2,25% de vots nuls. Sumes i restes que venen a indicar que el recolzament a Macron continua estant més a prop del 28% de la primera volta que del 58% d’aquesta segona i que la fractura social, econòmica i territorial francesa s’ha agreujat després d’un quinquenni marcat per les protestes socials i la pandèmia de la covid. Aquestes són les claus de les eleccions

Le Pen estén la seva influència territorial

Macron ha sigut reelegit amb 18,8 milions de vots, dos milions menys que el 2017, davant els 13,5 milions de Marine Le Pen, que en guanya mes de 2,5 milions. La diferència de vots entre els dos aspirants amb visions diametralment oposades de França, del seu lloc al món i de l’economia es redueix als 5,5 milions quan el 2017 va ser de 10.

Le Pen ha estès la seva influència i guanya vots a tot el territori francès, però suma noves conquestes territorials. Ha passat de guanyar en dos departaments (els del nord Pas de Calais i Aisne) a 22. S’ha imposat també a tots els empobrits territoris d’ultramar, i és a Guadalupe on obté el seu millor resultat a nivell nacional: el 69,6% dels vots. Amb el 81,5% dels vots, Macron en canvi arrasa a París.

Les classes populars, amb Le Pen

Però més clara que la fractura territorial, és la fractura social. La canditata que va fer una campanya basada en poder adquisitiu i es va erigir en la veu del poble davant l’oligarquia, ha sigut la clara preferida per les classes populars, segons un sondeig d’Ipsos-Sopra per al diari ‘Le Parisien’.

La dirigent ultra obté el suport del 57% dels treballadors, percentatge que puja fins al 67% en el cas dels obrers. Macron, per contra, etiquetat com «el president dels rics, aconsegueix el suport del 65% dels votants que viuen en llars que ingressen més de 3.000 euros al mes.

La fractura generacional

El mateix sondeig de ‘Le Parisien’, realitzat, dissabte, sobre una mostra representativa de 4.000 persones revelava també una fractura generacional entre els votants de Macron i Le Pen.

El vot es divideix a la meitat entre els votants d’entre 25 i 60 anys, però entre els més grans de 70 s’imposa clarament el president francès. Un 71% li mostrava el seu suport.

El vot melenchonista

Sense presentar-se, l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon ha sigut el tercer home d’aquesta segona volta presidencial, perquè va aconseguir gairebé el 22% dels vots en la primera. Els seus electors eren decisius per a Macron i Le Pen i a ells es van dirigir els dos candidats durant els 15 dies de campanya

Mélenchon va demanar que cap vot anés a la candidata ultra, però va evitar sol·licitar el suport per al president. Però la majoria, el 42%, han recolzat Macron. El 17% ha recolzat la candidata ultra i el 41% s’ha abstingut o ha votat en blanc.

Temes:

Emmanuel Macron Eleccions França Marine Le Pen França

Inicia sessió 0 Comentaris