El llarg viatge de Le Pen al poder inabastable

Quan el 2011, Le Pen es va posar al capdavant de l’encara llavors Front Nacional va fer una solemne promesa: «Aquest és el moment que marcarà l’irresistible ascens del nostre moviment cap al poder». Va començar en aquell mateix moment la seva campanya de «desdemonització», de blanquejar el missatge ultra per fer-lo més digerible. Però el poder li és esquiu: l’acaricia però no hi arriba. El sistema electoral francès, majoritari a dues voltes, el deixa sempre a les portes, a l’activar-se aquest front republicà, que consisteix a concentrar en un candidat els vots per impedir que la ultradreta arribi al poder.

El nord i la conca Mediterrània

La força electoral de Le Pen resideix bàsicament en quatre regions del nord i de la conca mediterrània del país de l’hexàgon: Els Alts de França, Gran Est, la Provença-Alps-Costa Blava (PACA) i Occitània. Zones industrials, agrícoles i mineres amb problemàtiques comunes: tancament de fàbriques, alt nivell d’atur, desinversions, manca d’infraestructures.

Però malgrat aquesta forta implantació, té poc poder. El 2014, als tres anys d’iniciar el nou viatge, va aconseguir uns 1.500 regidors i una quinzena de petites i mitjanes alcaldies en aquestes zones. Entre les quals la de Béziers, localitat de 50.000 habitants al sud de Montpeller, que va guanyar com a independent Robert Ménard, confundador de Reporters Sense Fronteres, però amb recolzament del FN. El 2020 va sumar a aquests ajuntaments Perpinyà, de la mà de Louis Aliot, exparella de Le Pen.

La capital de la Catalunya francesa és la seva joia més gran perquè amb 62 consellers de departament i 358 consellers regionals, la ultradreta tampoc ostenta el poder a cap de les 13 regions. Els comicis de juny de l’any passat van ser una debacle per al partit, que aspirava a aconseguir el control de PACA, la capital de la qual és Marsella. Thierre Mariani, el candidat de Le Pen, va perdre malgrat haver sigut més el votat en la primera volta, ja que l’aspirant de l’esquerra es va retirar de la triangular en suport del conservador Renaud Muselier, evitant així que RN conquerís la seva primera regió.

Sense grup parlamentari

A l’Assemblea Nacional francesa, amb 577 diputats, la ultradreta és també una força insignificant amb només set representants, la meitat dels necessaris per poder tenir grup parlamentari propi, els aconseguits després de les eleccions presidencials del 2017. Amb un sistema electoral diferent, dos anys més tard, el partit, ja rebatejat des del 2018 com RN, va ser la força més votada a les eleccions europees, amb el 34% dels vots.

Notícies relacionades

Els dos models davant la ultradreta a Europa: Alemanya i França contra Itàlia i Espanya

El terratrèmol Le Pen va sacsejar França fa 20 anys

I si bé Le Pen ha fracassat fins ara en el seu objectiu de portar la ultradreta al poder més enllà d’aquesta vintena de ciutats que controla, el seu èxit rau a haver ampliat les seves bases electorals i haver maquillat la seva imatge. Però l’ideari de fons del partit continua sent el mateix: antiimmigració, nacionalista i antieuropeista.

A les pàgines de ‘Libération’, el politòleg especialitzat en moviments nacionalistes a Europa Jean-Yves Camus, defineix el lideratge de Marine Le Pen com un «frontisme pragmàtic», però adverteix que el poder li continuarà sent inabastable «en tant que no hi hagi un sistema proporcional i abandoni alguns dels seus fonaments, com el de la «preferència nacional». Un gir per ara implantejable. El viatge segueix, doncs.